Barcelona vol "accelerar" l'ampliació de la xarxa de dipòsits pluvials. Així ho ha defensat la tinenta d'alcaldia Laia Bonet aquest dijous durant una visita al dipòsit pluvial que hi ha sota el parc de Joan Miró: "Van permetre que la ciutat aguantés". De fet, els 15 dipòsits que hi ha a la ciutat es van omplir i buidar dues vegades i mitja en només tres dies, durant les pluges del 3 al 5 d'octubre. Bonet ha afirmat que la inversió aquest mandat de 200 milions d'euros d'inversió ha de continuar perquè cal "accelerar" l'ampliació de la xarxa. En total, Barcelona ja té aprovat sòl reservat per construir 29 dipòsits més, però el primer d'aquests, el que s'ubicarà a rambla Prim, no estarà acabat fins al 2028.
Bonet ha assegurat que si la ciutat ha "sobreviscut" a les intenses pluges de setembre i octubre és gràcies a la xarxa actual, que va funcionar a ple rendiment. Segons Alejandro Ortiz, director general de Barcelona Cicle de l'Aigua, es tracta d'un "rècord històric" i és la primera vegada que els 15 dipòsits s'omplen i es buiden de forma simultània dues vegades i mitja. Bonet ha reconegut que hi va haver "afectacions" per les pluges, però ha destacat que és gràcies a la xarxa actual que es van evitar inundacions "massives" a la ciutat.
Sense cap nou dipòsit fins al 2028
La tinenta ha explicat que el darrer dipòsit pluvial que es va construir va ser el 2013 i ha admès que no n'hi haurà cap de nou fins al 2028. "Això és el que no ens podem permetre, aquest lapse de temps entre una infraestructura i l'altra", ha defensat. Per això, ha afegit, ara s'està "accelerant" el de Prim i s'està ja treballant en els projectes de Sagrera, Bac de Roda i de Vallcarca. "Evidentment, això vol dir comprometre pressupost", ha dit. En paral·lel, ha apuntat, ja es van col·locant també en calendari els altres, d'aquests fins a 25 més, que formen part de tot el planejament.
Segons Ortiz, els dipòsits es planifiquen de forma estratègica i la seva ubicació és important. "A través d'uns models matemàtics es dissenya quins són els punts òptims perquè aquests dipòsits treballin de forma adequada i tinguin el major dels rendiments possibles", indica. Per això, hi ha instal·lacions d'aquest tipus a la part alta de la ciutat, altres a la part mitja i altres a la línia de mar o de riu. Els que estan a la part alta tenen la missió, fonamentalment, d'evitar inundacions mentre que els de la banda litoral tenen una funció més "ambiental", per impedir que l'aigua bruta s'aboqui al mar.
Pel que fa a la seva capacitat i disseny, es dimensionen amb criteris tècnics d'antiinundació va través d'una simulació computacional de registres excepcionals. Tot i que per primer cop es van omplir alhora els 15 dipòsits, Ortiz apunta que la xarxa està "ben dotada" i afirma que la resposta del sistema de clavegueram i drenatge ha estat "molt bona". "La ciutat es va restituir, va recuperar la seva funció molt ràpidament. I això era perquè el sistema estava funcionant", ha conclòs.
Com funcionen els dipòsits?
Barcelona compta amb 15 dipòsits pluvials actualment repartits per la ciutat i de diferent mida. Un dels més grans és el de Joan Miró, que té una capacitat equivalent a 22 piscines olímpiques. Quan plou les clavegueres comencen a omplir-se fins que entren en "càrrega", un moment perillós perquè es quan pot sobreeixir l'aigua a la superfície i inundar carrers. Abans que això passi, però, l'aigua entra al dipòsit, que permet recollir-la i retenir-la el temps que dura la precipitació o l'episodi més intens de pluja. Mentre continua plovent el dipòsit es va omplint. Primer ho fa un primer nivell i si plou de manera molt intensa llavors l'aigua sobrepassa aquest primer nivell i comença a caure al segon nivell, més profund.
Un cop passa l'episodi aquesta aigua es comença a extreure del dipòsit per buidar-lo. Part de l'aigua retorna per unes comportes a la xarxa mentre que la que ha quedat emmagatzemada al nivell més profund, molt per sota del nivell de la superfície, s'ha d'extreure mitjançant unes bombes d'aigua. L'aigua que es retorna a la xarxa es recondueix a través dels col·lectors -que ja tenen una inclinació i permeten que l'aigua circuli per la mateixa força de la gravetat- fins a una depuradora i part de l'aigua s'aboca al mar.
