El cap de la secció contra el terrorisme de la Brigada Provincial de Barcelona de la policia espanyola -s'identifica sense el seu nom per preservar el seu anonimat-, considera que existeix una polarització recíproca entre el gihadisme i l'extrema dreta, i que els jihadistes usen els discursos d'odi com a factors de victimització per cometre les seves accions: "El gihadisme instrumentalitza els discursos de l'extrema dreta".

En una entrevista a Europa Press publicada aquest diumenge, el responsable amb més de 20 anys d'experiència en la secció veu necessari subratllar que els terroristes representen una "minoria aclaparadora" dins del món musulmà, i que certs discursos d'extrema dreta pretenen posar el focus sobre la seva religió, en considerar que pot anar en contra de l'Estat de dret democràtic a Espanya. A més, apunta que alguns discursos en contra de la immigració i la seva vinculació amb la delinqüència poden propiciar que aquest factor de retroalimentació entre els uns i els altres pugui ser més gran.

Després de la pèrdua de control territorial de l'Estat Islàmic a l'Iraq i Síria entre 2017 i 2019, la policia estatal ha detectat un descens de força en "l'aparell de propaganda" amb una organització estructurada després d'ella que treballi per captar a combatents. Ara el cos detecta una xarxa virtual teixida que es retroalimenta entre ella: "Qualsevol persona de qualsevol part del món pot consumir propaganda i arribar a radicalitzar-se", considera l'inspector, que afegeix que no és necessari endinsar-se en la 'deep web' per fer-ho.

I el perfil dels joves radicalitzats, quin és?

Les xarxes socials, com Instagram i TikTok, s'han convertit en plataformes amb contingut de propaganda radical que afavoreix l'autoadoctrinament, i plataformes com Telegram, Discord i Signal s'utilitzen com a espais de reclutament. Pel que fa al perfil específic d'aquests joves, la policia espanyola veu que generalment són homes, d'entre 14 i 25 anys i molts d'ells nascuts a Espanya, si bé alguns conversos.

Sobre els motius que acaben portant-los a radicalitzar-se, l'inspector considera que existeixen diversos factors com la pèrdua d'identitat, problemes emocionals i un factor de vulnerabilitat per voler pertànyer un grup que els atorgui reconeixement. "Són xavals que s'aïllen del món real, però després tenen uns contactes terribles al món virtual. Estan hiperconnectats", explica el cap de la secció.

Persones detingudes a Catalunya

La policia espanyola ha detingut 13 persones a Catalunya des de principi d'any per la seva vinculació a aquest tipus de terrorisme i des de fa 4 anys el cos ha detectat un "suau" increment de procediments judicials i investigacions vinculades a aquest àmbit, que malgrat no ser molt significatiu, obliga els operadors de seguretat a estar alerta per detectar com més aviat millor els primers processos de radicalització jihadista.

A més, de les 100 detencions que es van efectuar a Espanya vinculades al terrorisme gihadista en 2025 un 30% es van fer a Catalunya, i un 13% van ser persones arrestades fora d'Espanya però amb vinculació a aquest territori.

Respecte a la situació actual a Catalunya i a Espanya sobre l'alerta antiterrorista (en nivell 4 sobre 5 des de 2017), l'inspector no veu motius per a "ser alarmistes", però defensa no baixar la guàrdia (especialment els cossos i forces de seguretat de l'estat) perquè la tendència no està disminuint.

A Catalunya tant els Mossos d'Esquadra, com a Guàrdia Civil i Policia Nacional d'Espanya duen a terme les seves respectives investigacions relacionades amb el gihadisme, en alguns casos compartides depenent de la tipologia i del seu estat acaben realitzant-les per la seva banda.

"Tenim una relació fluida. Ens comuniquem tot allò que es pot i ha de comunicar. Parlem perquè és difícil que sempre estiguem en un mateix nivell, però potser la sinergia d'estar els dos cossos alhora ens porti més lluny que solament un", afirma l'inspector, que remarca el paper del CICO, al que se li comunica en primera instància qualsevol informació relacionada amb el terrorisme.