Tot i que molta gent pensa que Tots Sants és una festa cristiana, la realitat és que es tracta d'una celebració pagana que va ser cristianitzada. De fet, els seus orígens són el segell de la cultura celta. Els celtes dividien l'any en dues parts: la de la llum, que abraçava els mesos de primavera i estiu, i la de la foscor, que englobava l'època de tardor i hivern.
Entre els períodes, hi havia uns quants dies de "transició" que eren aprofitats per celebrar el Samhain, un mot gaèlic que donava nom a la festivitat que servia per donar la benvinguda a l'època d'obscuritat que arribava i què es creia que els difunts podien contactar amb els vius.
Segle VII: el cristianisme "adopta" la festa
El segle VII, el cristianisme va adoptar aquesta festa com a pròpia. I ho va fer de la mà del papa Bonifaci IV. El papa Gregori IV va ser el responsable d'aquest canvi i va fixar el primer dia de novembre com la festa en honor als difunts emulant la tradició celta, que també la celebrava per aquestes dates.
La castanyada, una festa secular a Catalunya
Posteriorment, amb el pas dels anys, es va anar incorporant a la festivitat el toc de campanes en honor als morts. Els campaners de nombrosos municipis catalans feien repicar fins a la matinada, motiu pel qual se'ls hi portava algunes de les viandes típiques d'aquella època de l'any, com castanyes i moniatos.
Aquests aplecs improvisats van anar arrelant a Catalunya fins al punt que la menja de castanyes es va establir com una tradició que va adquirir un nom, la castanyada, i un símbol, la castanyera.
El mite de Halloween: no és d'origen americà
A la festa de la castanyada i Tots Sants, se li ha sumat Halloween, que l'ha deixat amenaçada i quasi substituïda. Aquesta festivitat està molt estesa a l'Amèrica del Nord i ha travessat l'Atlàntic per influència del màrqueting i dels films amb segell de Hollywood.
Tot i el que es podria pensar, l'origen d'aquesta celebració beu de les mateixes fonts celtes que la de Tots Sants. El mateix nom ja dona una pista; Halloween és l'abreviació dels mots anglesos antics All Hallows Eve (vigília de Tots Sants).
Els esperits entren a les cases!
Els celtes creien que durant els dies d'impàs entre l'època de llum i de l'obscuritat els morts podien entrar en contacte amb els vius. Els esperits dels difunts tornaven a la Terra per demanar aliments, i si els humans no accedien a les seves peticions, els feien víctimes de malediccions: "O em dones alguna cosa o et faig una mala passada", que és la traducció del popular "trick or treat" (truc o tracte).
La gent decorava les cases amb ossos, calaveres i tota mena de coses desagradables per espantar els morts que sortien de les tombes. Moltes de les tradicions de Halloween es varen convertir en jocs infantils que els immigrants irlandesos van portar als Estats Units durant el segle XIX.
La carabassa també és catalana
Durant l'època medieval, hi havia el costum en nombrosos indrets del país de preparar una carabassa buida amb una espelma flamejant a dins, el que se'n deia vulgarment: fer la por. Aquesta pràctica s'havia fet majoritàriament a les comarques del Ripollès i d'Osona, i també a les comarques de la Franja de Ponent. A voltes, la carabassa era substituïda també per un nap, que es buidava de la mateixa manera.
