29
de febrer
de
2016, 21:45
Actualitzat:
01
de març,
6:55h
Onze estats -Texas, Virgínia, Geòrgia, Massachusetts, Oklahoma, Alabama, Tennessee, Arkansas, Vermont, Minnesota, Colorado - votaran demà als Estats Units en les primàries dels dos grans partits. En aquesta campanya tan canviant, el Superdimarts no pot arribar millor pels dos candidats que són el front-runner del seu partit: Hillary Clinton en el Partit Demòcrata i Donald Trump en el Partit Republicà.
Carolina del Sud ha impulsat Clinton (48 punts més que Sanders) i Trump, que veu com els sondejos el donen com a guanyador en quasi tots els estats que van a les urnes aquest dimarts. Pràcticament en tots tret de Texas, on Ted Cruz apareix com afavorit. Senador de l’estat, d’idees ultraconservadores, amb un discurs que incideix en els missatges religiosos, Cruz sap que si no s’imposa a casa seva, la seva carrera estarà a les acaballes.
Els ultres David Duke i Le Pen donen suport a Trump
Un fet que ha escalfat la campanya ha estat el suport manifestat a Trump per David Duke, un dels antics dirigents del Ku Klux Klan. El més greu és que, preguntat per aquest suport, el candidat s’ha arronsat d’espatlles i ha dit que no pot condemnar el KKK perquè no el coneix prou. Aquesta resposta cínica ha generat una forta controvèrsia. Cal veure si això pot perjudicar-lo en la campanya, o ni tan sols això.
Ja hi ha dins dels republicans els qui comencen a plantejar la possibilitat d’aixecar una tercera candidatura en cas que Trump fos finalment nominat. Una opció que pogués ser votada pels conservadors que rebutgen Hillary Cinton però que creuen que el Partit Republicà, el d’Abraham Lincoln, no pot tenir com a candidat algú que no condemna el Ku Klux Klan. Un altre amic que li ha sortit a Trump és Jean-Marie Le Pen, qui en un tuit va dir que “si jo fos americà, votaria per Donald Trump, però que Déu el protegeixi”.
L’esperança dels anti-Trump es basa ara en el fet que a partir del 15 de març qui guanya en un estat s’emporta tots els delegats en joc. Si en aquell moment, del conjunt d’aspirants que competeixen amb el multimilionari, Marco Rubio, Ted Cruz, John Kasich i Ben Carson, només en quedés un, alguns creuen que seria factible que Trump fos batut en alguns estats decisius. Però això està per veure.
Trump indigna l’stablishment del seu partit i els sectors moderats, però també grups conservadors organitzats, com el Club for Growth, que ha llançat una campanya d’anuncis en els estats on l’avantatge de Trump és menor (Arkansas i Oklahoma) recordant els seus posicionaments en el passat a favor de polítiques intervencionistes en economia.
L’opinió de Plouffe
Un dels estrategues de la campanya de Barack Obama l’any 2008, David Plouffe, ha dit avui que dóna per feta la nominació de Trump, a qui ja ningú pot aturar entre els republicans. Plouffe creu que Clinton té unes bones perspectives per guanyar el novembre, però ha assenyalat dues característiques del multimilionari demagog que han de preocupar als demòcrates: el seu caràcter imprevisible i la capacitat que té per fer forat entre la franja de treballadors blancs castigats per la crisi. Confiar-se, segons Plouffe, seria un error.
Un mapa inhòspit per Sanders
La mala sort de Sanders és que aquest Superdimarts la majoria dels estats són del sud, on el discurs del senador de Vermont no penetra gaire. Guanyarà al seu estat, i és competitiu a Massachusetts, on apareix empatat amb Clinton. Aquest és l’Estat dels Kennedy, I ara de la senadora Elizabeth Warren, a qui molts progressistes volien veure plantant cara a Hillary Clinton. Un altres estat on Sanders podria donar la sorpresa és Oklahoma. Per mantenir la il·lusió de ser un aspirant a la nominació, el senador hauria d’endur-se cinc estats com a mínim, cosa que no apunten els sondejos. Però per romandre en la cursa, ni que sigui com a opció per aplegar un segment del partit, ha de triomfar en algun altre lloc a banda de Vermont. Alguns analistes assenyalen que Sanders només pot imposar-se en estats on més del 70% dels demòcrates registrats són blancs. Continua tenint dificultats per atreure’s les minories.
Carolina del Sud ha impulsat Clinton (48 punts més que Sanders) i Trump, que veu com els sondejos el donen com a guanyador en quasi tots els estats que van a les urnes aquest dimarts. Pràcticament en tots tret de Texas, on Ted Cruz apareix com afavorit. Senador de l’estat, d’idees ultraconservadores, amb un discurs que incideix en els missatges religiosos, Cruz sap que si no s’imposa a casa seva, la seva carrera estarà a les acaballes.
Els ultres David Duke i Le Pen donen suport a Trump
Un fet que ha escalfat la campanya ha estat el suport manifestat a Trump per David Duke, un dels antics dirigents del Ku Klux Klan. El més greu és que, preguntat per aquest suport, el candidat s’ha arronsat d’espatlles i ha dit que no pot condemnar el KKK perquè no el coneix prou. Aquesta resposta cínica ha generat una forta controvèrsia. Cal veure si això pot perjudicar-lo en la campanya, o ni tan sols això.
Ja hi ha dins dels republicans els qui comencen a plantejar la possibilitat d’aixecar una tercera candidatura en cas que Trump fos finalment nominat. Una opció que pogués ser votada pels conservadors que rebutgen Hillary Cinton però que creuen que el Partit Republicà, el d’Abraham Lincoln, no pot tenir com a candidat algú que no condemna el Ku Klux Klan. Un altre amic que li ha sortit a Trump és Jean-Marie Le Pen, qui en un tuit va dir que “si jo fos americà, votaria per Donald Trump, però que Déu el protegeixi”.
Si j’étais américain, je voterais Donald TRUMP… Mais que Dieu le protège !
— Jean-Marie Le Pen (@lepenjm) 27 de febrer de 2016
L’esperança dels anti-Trump es basa ara en el fet que a partir del 15 de març qui guanya en un estat s’emporta tots els delegats en joc. Si en aquell moment, del conjunt d’aspirants que competeixen amb el multimilionari, Marco Rubio, Ted Cruz, John Kasich i Ben Carson, només en quedés un, alguns creuen que seria factible que Trump fos batut en alguns estats decisius. Però això està per veure.
Trump indigna l’stablishment del seu partit i els sectors moderats, però també grups conservadors organitzats, com el Club for Growth, que ha llançat una campanya d’anuncis en els estats on l’avantatge de Trump és menor (Arkansas i Oklahoma) recordant els seus posicionaments en el passat a favor de polítiques intervencionistes en economia.
L’opinió de Plouffe
Un dels estrategues de la campanya de Barack Obama l’any 2008, David Plouffe, ha dit avui que dóna per feta la nominació de Trump, a qui ja ningú pot aturar entre els republicans. Plouffe creu que Clinton té unes bones perspectives per guanyar el novembre, però ha assenyalat dues característiques del multimilionari demagog que han de preocupar als demòcrates: el seu caràcter imprevisible i la capacitat que té per fer forat entre la franja de treballadors blancs castigats per la crisi. Confiar-se, segons Plouffe, seria un error.
Un mapa inhòspit per Sanders
La mala sort de Sanders és que aquest Superdimarts la majoria dels estats són del sud, on el discurs del senador de Vermont no penetra gaire. Guanyarà al seu estat, i és competitiu a Massachusetts, on apareix empatat amb Clinton. Aquest és l’Estat dels Kennedy, I ara de la senadora Elizabeth Warren, a qui molts progressistes volien veure plantant cara a Hillary Clinton. Un altres estat on Sanders podria donar la sorpresa és Oklahoma. Per mantenir la il·lusió de ser un aspirant a la nominació, el senador hauria d’endur-se cinc estats com a mínim, cosa que no apunten els sondejos. Però per romandre en la cursa, ni que sigui com a opció per aplegar un segment del partit, ha de triomfar en algun altre lloc a banda de Vermont. Alguns analistes assenyalen que Sanders només pot imposar-se en estats on més del 70% dels demòcrates registrats són blancs. Continua tenint dificultats per atreure’s les minories.