13
de juliol
de
2020, 18:39
Actualitzat:
18:44h
L'Ajuntament de Barcelona ha enviat 194 requeriments a 14 grans tenidors perquè posin els pisos a lloguer sota l'amenaça que si no ho fan el govern municipal els expropiarà. Els prop de 200 habitatges consten en el Registre d'habitatges buits i ocupats de l'Agència d'Habitatge de Catalunya, on n'hi ha 426 d'inscrits que apareixen com a buits i sense ús social. Algunes d'aquestes societats només han rebut un requeriment per un pis mentre d'altres n'han rebut més, fins a un màxim de 100 en el cas de la Sareb. Per districtes, el que acumula més requeriments enviats és Nou Barris, amb 51, seguit de Sant Martí, amb 33; Horta-Guinardó (29) i Sant Andreu (27). En canvi, a Sarrià-Sant Gervasi i a Gràcia només se n'han produït tres en cada un d'ells.
La inscripció dels habitatges buits i ocupats en el registre és obligatòria, així com els habitatges adquirits mitjançant un procés d'execució hipotecària o mitjançant compensació del deute amb garantia hipotecària que no disposin d'un contracte que habiliti la seva ocupació. Aquesta iniciativa es va posar en marxa a proposta de la Unitat Antiassetjament i de Disciplina de l'Habitatge amb l'objectiu de mobilitzar aquest parc d'habitatges i donar-los un ús social.
En un comunicat, l'Ajuntament de Barcelona ha assenyalat que el problema d'accés a l'habitatge s'ha agreujat per l'emergència sanitària de la Covid-19 i afirma que aquesta situació "exigeix responsabilitat per part de tothom més que mai". La societat que ha rebut més requeriments és la Sareb, amb 100, mentre que d'altres només n'han rebut un o cap, tot i que aquestes darreres seran requerides en els mateixos termes, segons l'Ajuntament.
El govern municipal de Barcelona ha donat un mes als grans tenidors per corregir la situació i que donin sortida per a un ús social als seus habitatges buits. Si no ho fan, l'Ajuntament pot imposar multes coercitives per una banda i per l'altra declarar formalment l'incompliment de la funció social de la propietat, pas previ a l’inici de processos d’expropiació forçosa del domini o l’ús dels habitatges, o de cessió obligatòria dels habitatges per part de les propietàries a l’administració. A més, l'incompliment dels requeriments enviats per l'Ajuntament suposa una infracció molt greu, segons la Llei del dret a l'habitatge de Catalunya.
Des de la creació de la Unitat Antiassetjament i de Disciplina de l'Habitatge, el 2015, l'Ajuntament de Barcelona ha expropiat 6 habitatges que han passat a possessió de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) i que es gestionen com a lloguer assequible. A banda, s'estan tramitant quatre expedients més. L'expropiació es pot estendre al domini del bé, i no només de l'ús, d'acord amb el decret llei 17/2019, i executar-la amb una minoració del seu valor del 50%.
La inscripció dels habitatges buits i ocupats en el registre és obligatòria, així com els habitatges adquirits mitjançant un procés d'execució hipotecària o mitjançant compensació del deute amb garantia hipotecària que no disposin d'un contracte que habiliti la seva ocupació. Aquesta iniciativa es va posar en marxa a proposta de la Unitat Antiassetjament i de Disciplina de l'Habitatge amb l'objectiu de mobilitzar aquest parc d'habitatges i donar-los un ús social.
En un comunicat, l'Ajuntament de Barcelona ha assenyalat que el problema d'accés a l'habitatge s'ha agreujat per l'emergència sanitària de la Covid-19 i afirma que aquesta situació "exigeix responsabilitat per part de tothom més que mai". La societat que ha rebut més requeriments és la Sareb, amb 100, mentre que d'altres només n'han rebut un o cap, tot i que aquestes darreres seran requerides en els mateixos termes, segons l'Ajuntament.
El govern municipal de Barcelona ha donat un mes als grans tenidors per corregir la situació i que donin sortida per a un ús social als seus habitatges buits. Si no ho fan, l'Ajuntament pot imposar multes coercitives per una banda i per l'altra declarar formalment l'incompliment de la funció social de la propietat, pas previ a l’inici de processos d’expropiació forçosa del domini o l’ús dels habitatges, o de cessió obligatòria dels habitatges per part de les propietàries a l’administració. A més, l'incompliment dels requeriments enviats per l'Ajuntament suposa una infracció molt greu, segons la Llei del dret a l'habitatge de Catalunya.
Des de la creació de la Unitat Antiassetjament i de Disciplina de l'Habitatge, el 2015, l'Ajuntament de Barcelona ha expropiat 6 habitatges que han passat a possessió de l’Institut Municipal de l’Habitatge i la Rehabilitació (IMHAB) i que es gestionen com a lloguer assequible. A banda, s'estan tramitant quatre expedients més. L'expropiació es pot estendre al domini del bé, i no només de l'ús, d'acord amb el decret llei 17/2019, i executar-la amb una minoració del seu valor del 50%.