08
de març
de
2024, 10:53
Actualitzat:
10:57h
El PSC ja ha traslladat oficialment als comuns de Barcelona que tanca la porta a negociar un govern conjunt, almenys fins a després dels pressupostos. Segons ha pogut saber Nació, en una reunió que s'ha produït a primera d'hora d'aquest divendres, la cúpula del grup municipal socialista ha insistit a remarcar que les úniques converses que volen entomar actualment són les que tenen a veure amb els comptes. Així, fonts dels comuns asseguren que donen per rebutjada la seva condició principal per acostar-se al projecte del PSC: vincular el pressupost municipal del 2024 i l'ampliació del govern municipal de 10 regidors.
La confirmació del contingut d'aquesta reunió certifica els missatges que l'alcalde Jaume Collboni (PSC) i l'exalcaldessa Ada Colau (BComú) havien conjugat en els darrers dies. La líder dels comuns havia explicat recentment a les xarxes socials que els socialistes es negaven a negociar un pacte de govern com el que havia existit a Barcelona els dos mandats anteriors. Al seu torn, el batlle socialista, en una entrevista a Els matins de TV3, va apuntalar la proposta a dos ritmes: "Primer van les polítiques i després van les cadires". En síntesi, que volia que tenir lligats els pressupostos -els primers del mandat Collboni- abans de negociar un nou executiu. Ara, però, aquestes posicions públiques s'han refermat de portes endins.
De fet, la trobada d'aquest divendres ha tingut una doble naturalesa. Pels socialistes, era un espai per parlar dels retocs que podien fer per satisfer les propostes dels comuns en el marc dels nous pressupostos, després del full de ruta que va presentar BComú la setmana passada. És a dir, discutir números i alguns projectes, com la inversió en el Besòs. Ara bé, pels comuns, això havia de ser un pas endavant també en l'obertura a un diàleg per entrar a l'executiu des d'on han pilotat la ciutat durant els vuit anys anteriors. I aquí s'han trobat un "no". "El PSC ens demana un xec en blanc i es nega a crear un espai de treball per fer govern. Volen parlar només de pressupostos i no va d'això. Per garantir que es desenvoluparan les polítiques proposades, s'ha d'estar al govern", resolen fonts dels comuns a aquest diari.
Aquesta realitat xoca de ple amb el plantejament que va fer la portaveu de Barcelona en Comú, Janet Sanz, dues setmanes enrere, quan va anunciar que permetria el tràmit inicial dels comptes de Collboni per donar temps els socialistes a obrir la via d'un govern conjunt. Era "l'última oportunitat", deia llavors Sanz. Ara, amb el nou escenari aclarit, si no hi ha cap gir de guió abans del pròxim 22 de març, quan es votaran els pressupostos al plenari municipal, la formació de Colau hauria de votar en contra dels comptes socialistes. Això obligaria Collboni a buscar més aliats -només compta amb l'acord ja tancat amb ERC, que té cinc regidors- o a encaminar-se cap a una qüestió de confiança.
Tot plegat, a més, emergeix en un clima de tensió negociadora també entre els comuns i un altre pacte entre ERC i PSC, en aquest cas a la Generalitat. I també pels pressupostos, en aquest cas els catalans. En aquest punt, el projecte del Hard Rock és l'element central. Des d'En Comú Podem es vol estirar l'executiu de Pere Aragonès per assegurar que enterren la possibilitat de fer el macrocomplex econòmic de Tarragona, a més de millorar altres carpetes socials. A la banda republicana, intenten fer equilibris amb les exigències socialistes, el grup polític més nombrós del Parlament. En aquest impàs, el futur dels comptes es manté en una incògnita.
La confirmació del contingut d'aquesta reunió certifica els missatges que l'alcalde Jaume Collboni (PSC) i l'exalcaldessa Ada Colau (BComú) havien conjugat en els darrers dies. La líder dels comuns havia explicat recentment a les xarxes socials que els socialistes es negaven a negociar un pacte de govern com el que havia existit a Barcelona els dos mandats anteriors. Al seu torn, el batlle socialista, en una entrevista a Els matins de TV3, va apuntalar la proposta a dos ritmes: "Primer van les polítiques i després van les cadires". En síntesi, que volia que tenir lligats els pressupostos -els primers del mandat Collboni- abans de negociar un nou executiu. Ara, però, aquestes posicions públiques s'han refermat de portes endins.
De fet, la trobada d'aquest divendres ha tingut una doble naturalesa. Pels socialistes, era un espai per parlar dels retocs que podien fer per satisfer les propostes dels comuns en el marc dels nous pressupostos, després del full de ruta que va presentar BComú la setmana passada. És a dir, discutir números i alguns projectes, com la inversió en el Besòs. Ara bé, pels comuns, això havia de ser un pas endavant també en l'obertura a un diàleg per entrar a l'executiu des d'on han pilotat la ciutat durant els vuit anys anteriors. I aquí s'han trobat un "no". "El PSC ens demana un xec en blanc i es nega a crear un espai de treball per fer govern. Volen parlar només de pressupostos i no va d'això. Per garantir que es desenvoluparan les polítiques proposades, s'ha d'estar al govern", resolen fonts dels comuns a aquest diari.
Aquesta realitat xoca de ple amb el plantejament que va fer la portaveu de Barcelona en Comú, Janet Sanz, dues setmanes enrere, quan va anunciar que permetria el tràmit inicial dels comptes de Collboni per donar temps els socialistes a obrir la via d'un govern conjunt. Era "l'última oportunitat", deia llavors Sanz. Ara, amb el nou escenari aclarit, si no hi ha cap gir de guió abans del pròxim 22 de març, quan es votaran els pressupostos al plenari municipal, la formació de Colau hauria de votar en contra dels comptes socialistes. Això obligaria Collboni a buscar més aliats -només compta amb l'acord ja tancat amb ERC, que té cinc regidors- o a encaminar-se cap a una qüestió de confiança.
Tot plegat, a més, emergeix en un clima de tensió negociadora també entre els comuns i un altre pacte entre ERC i PSC, en aquest cas a la Generalitat. I també pels pressupostos, en aquest cas els catalans. En aquest punt, el projecte del Hard Rock és l'element central. Des d'En Comú Podem es vol estirar l'executiu de Pere Aragonès per assegurar que enterren la possibilitat de fer el macrocomplex econòmic de Tarragona, a més de millorar altres carpetes socials. A la banda republicana, intenten fer equilibris amb les exigències socialistes, el grup polític més nombrós del Parlament. En aquest impàs, el futur dels comptes es manté en una incògnita.