Com fer que el teu proveïdor d'Internet no et segueixi el rastre?

Als Estats Units ha generat molta controvèrsia la decisió del Congrés de permetre que els proveïdors d'accés a Internet (ISP) puguin vendre dades privades dels seus clients, com ara l'historial de navegació. Els crítics diuen que aquest és el primer pas en la política de Donald Trump per donar plena llibertat a les grans empreses de telecomunicacions. La intenció no seria només carregar-se la privacitat, sinó també la neutralitat de la xarxa.

Els llocs de pornografia han estat els primers a reaccionar a les noves normes del joc. Pornhub i Youporn, possiblement els més populars, ofereixen a partir d'ara navegació xifrada. Això vol dir que ningú podrà saber què fa la gent dins la seva web. Però, encara que els ISPs no puguin "veure" a quines web han accedit, sabran que aquella persona ha estat en una de pornogràfica i així quedarà escrit als seus arxius.  

Fa pocs dies, The New York Timespublicava un article molt crític amb la política de telecomunicacions de Donald Trump, que estaria afavorint les cinc grans corporacions d'aquest mercat als Estats Units: Comcaster, Spectrum, Verizon, CenturyLink i AT&T, responsables de la connexió a Internet del 75% de la població del país. "La cosa va a pitjor", avisava l'articulista Susan Crawdford.

El que està en joc -segons aquesta professora de la Harvard Law School- és la neutralitat de la xarxa, que la Viquipèdia defineix com "un dels principis fonamentals d'Internet, el qual es basa en l'exclusió de tota discriminació en funció de l'origen, la destinació o el contingut de la informació tramesa a través de la xarxa". La neutralitat sempre ha fet nosa als ISPs, que han protagonitzat diversos embats per derrocar-la. Després d'anys d'invertir en la compra d'empreses de creació i difusió de contingut (com ara la possible compra de Yahoo! per part de Verizon), "ara seria el seu moment d'una nova ofensiva", afegeix Crawford.

Poc probable a Europa

Però més enllà d'especulacions hi ha una cosa real i és que les metadades de navegació, d'enviament de correu i altres relacionades amb l'ús d'Internet dels nord-americans i nord-americanes ja poden ser venudes al millor postor. I aquí què passa?

Jordi Delgado, professor de la Facultat d'Informàtica de Barcelona i co-fundador de @CryptoPartyBCN, considera la mesura com "un atac intolerable a qualsevol noció de privacitat" i creu que "és difícil que passi a Europa, però no s'ha de subestimar el poder dels lobbies de telecomunicacions".

Els proveïdors estan obligats a emmagatzemar dades dels usuaris

Pels defensors de la privacitat, els principals fronts oberts de crítica i vigilància en els darrers anys han estat companyies de continguts com Facebook o Google. Sovint s'ha oblidat la gran quantitat de dades personals que passen pels ISPs, però ara el canvi legislatiu als Estats Units l'ha posat sobre la taula. En el cas d'Espanya, els proveïdors estan obligats a emmagatzemar aquestes metadades durant sis mesos i no poden comecialitzar-les.

"Els ISPs sempre han tingut aquesta informació i en la majoria de països estan obligats a guardar-la durant un temps, disponible per a la policia sota petició judicial", explica Delgado. I afegeix: "També és cert que des de Snowden sabem que les agències d'intel·ligència tenen aquesta informació independentment de què digui un jutge". La novetat és que ara "els ISPs poden monetitzar legalment aquesta informació".

La privacitat se la fa un mateix

Tot i ser molt difícil que s'exporti a Europa la política de privacitat de Trump, sempre és higiènic evitar que els ISPs emmagatzemin les nostres dades. Delgado és un ferm defensor que "la privadesa l'ha d'assegurar un mateix per mitjans tècnics i no refiar-se de la llei, perquè la poden incomplir".

El professor de la Facultat d'Informàtica proposa utilitzar xifrat "a partir que les dades surtin de la nostra màquina" i, per navegar, Xarxes Privades Virtuals (VPN): "Si pot ser de països on la llei sigui més sensible als temes de privacitat, per exemple Suècia. I de pagament, que no són gaire cares, per menys de 5 euros al mes n'hi ha de bones", assegura.

"La privadesa l'ha d'assegurar un mateix", aconsella Jordi Delgado

Jordi Delgado i Jordi Iparraguirre van crear @CryptoPartyBCN l'any 2013. Les 'criptoparties' són un fenomen global i consisteixen en trobades informals on s'explica com protegir la privacitat amb l'ús de comunicacions xifrades i programes per prevenir que les empreses ens monitoritzin quan naveguem.

CryptoPartyBCN ha col·laborat amb diversos col·lectius com els Col·legis de Periodistes i Informàtics, el Partit Pirata o el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona. "La idea subjacent és que la privadesa se la procura un mateix i per a això n'hi ha prou amb una sèrie d'eines de codi obert (punt molt important!) que amb una certa pràctica tothom pot utilitzar", resumeix Delgado.
 

Com s'utilitza una xarxa privada

No és necessari tenir coneixements tècnics per utilitzar una VPN. "Normalment és molt senzill", assegura Jordi Delgado. Una VPN permet navegar per Internet com si fóssim dins d'un túnel, de forma que ningú ens pot veure. La Viquipèdia posa alguns exemples d'ús, com ara "connectar dues o més sucursals d'una empresa", també "que un usuari pugui accedir al seu equip domèstic des d'un lloc remot, com ara un hotel", o permetre que una persona que treballa a casa es pugui connectar de forma segura al lloc de feina. Per trobar una empresa confiable que ofereixi aquest servei, Delgado ens recomana consultar l'article "Which VPN Services Keep You Anonymous in 2017?". Les mateixes empreses que ofereixen el servei solen tenir tutorials d'instal·lació i ús molt complet, tant per a Windows com Mac OS, Linux i també per a telèfons Android i iOS. Per a més informació, Delgado ens recomana visitar VPN Tutorials. I si volem aprofundir més en l'aspecte tècnic, el programa que utilitzen la majoria d'aquestes empreses és OpenVPN.