L'Hospital de Sant Pau s'ha consolidat com un dels centres sanitaris referents pel que fa als trasplantaments de cor. Ara ja fa més de 40 anys que el centre ofereix una segona vida a aquells pacients més necessitats. Concretament, des de 1984 més de 650 persones han tingut la sort de ser atesos un dels processos operatoris més complicats, el de la cirurgia cardíaca.
"Som un equip de sis cirurgians i cinc residents, i a l'any solem realitzar entre 12 i 15 trasplantaments", apunta Antonino Ginel, director del Servei de Cirurgia Cardíaca de l'Hospital de Sant Pau. Tot i això, darrere cadascun dels casos s'amaga una història, un llarg i complex procés en què convalescent i doctors han hagut de patir per fer viable l'operació.
Joan Fernández, de 33 anys i trasplantat ara en fa cinc, no havia sabut mai què era córrer ni entenia què era gaudir de la majoria de coses que un nen o adolescent pot fer. Des dels 10 anys que duia un marcapassos després de patir una mort sobtada a l'edat de sis anys i una altra als vuit. Havia estat el primer nen de l'Estat en dur-ne un. Després d'una vida constantment limitada, Sant Pau li ha garantit el que sempre havia volgut fer, gaudir de la seva filla, per la via del trasplantament: "Sentir parlar de Sant Pau per mi és emoció, orgull per una família de professionals que em van acompanyar durant aquell temps".
Les llistes d'espera, l'últim recurs
L'inici del llarg procés d'un trasplantament es troba a les llistes d'espera, que es reserven únicament per a aquelles persones en una situació límit, en la qual ja no hi ha un altre camí que no sigui l'operació que pugui garantir una estabilitat al pacient. El doctor Ginel exposa que "els avenços científics d'avui en dia han fet possible que molts pacients ja no necessitin un trasplantament" i que, per tant, les persones que entren en llista d'espera es troben en una situació molt més limitada que els que hi accedien en el passat.
Tot i això, trobar el cor que s'adapti a les característiques del pacient és un procés complicat i delicat, que depèn de diversos factors. Fan falta mesos d'espera per poder trobar un òrgan que pugui una opció viable per al malalt. "Prioritzem els pacients segons la seva situació clínica i les seves característiques, fem una reunió a la setmana per tenir un seguiment de qui serien els primers a qui trucaríem". "Principalment, analitzem que el grup sanguini entre donant i receptor sigui compatible, alhora que el seu pes sigui similar, entre un marge del 20%", exposa el Ginel, que es mostra agraït per totes aquelles famílies que, tot i la situació xocant a la qual s'enfronten per la mort d'un parent proper, es mostren obertes a ajudar com a donants.
En casos concrets com el de Joaquim Vilaseca, de 61 anys, hi ha pacients que no poden continuar esperant un cor, i són ingressats directament a la Unitat de Cures Intensives (UCI) en una situació límit. "Després de dos infarts, va arribar un punt que jo ja no podia seguir més, m'ofegava amb el mínim esforç", explica Vilaseca. "Aquí és quan des de Sant Pau van decidir ingressar-me i mantenir-me a l'UCI esperant per un cor", afegeix. Ja fa 10 anys del seu trasplantament.
En una situació com aquesta, l'entorn del pacient s'enfronta a una realitat dura i cruenta, difícil d'assumir en moltes ocasions. "Vaig estar ingressat a l'UCI durant 12 dies esperant el cor. A mi se'm van fer eterns, però tinc clar que els que van patir més van ser els del meu entorn per veure'm en aquella situació", raona Vilaseca. Joan Fernández coincideix amb aquesta mirada: "La gent que ho passa pitjor emocionalment són els que estan al teu costat. Jo tenia clar que aquella operació era l'única solució possible, estava bastant tranquil comparat amb ells".
"Tenim un possible cor per a tu"
Un cop es troba un donant que pot comptar amb un cor en condicions i apte per a un dels pacients, des de l'hospital es desplacen fins al lloc de l'extracció, on es fan les últimes proves per tal de determinar les aptituds de l'òrgan i si és compatible amb algun dels figurants en la llista d'espera. "La trucada va arribar en un dia qualsevol, estava a casa amb uns amics quan em van avisar des de Sant Pau", explica Fernández. "És un moment xocant quan sents aquelles paraules, però estava confiat després de viure limitat tota la meva vida i veure una oportunitat de solucionar-ho", afegeix.
"Quan et trobes en una situació límit com en la que em trobava jo, sentir les paraules «tenim un cor per a tu» és una sensació d'alliberament, era el moment de posar final a aquell patiment", exposa Vilaseca. "Un cop estàs a punt d'entrar no penses en res més que allò anirà bé, que és el final de tant temps d'agonies i el començament d'una nova vida, ho afrontes amb esperança", coincideixen tant Fernández com Vilaseca per descriure el record dels moments previs abans d'entrar al quiròfan.
"Just abans de l'operació es dona al pacient una dosi generalment forta d'immunosupressors per evitar qualsevol rebuig", exposa el doctor Ginel. A més, comenta que un cop un pacient entra a la llista d'espera se'ls fan diverses proves sovint, per estar en les condicions òptimes en el moment de la trucada. Un cop a quiròfan, fins a 11 professionals hi treballen en una intervenció que pot durar entre tres o quatre hores.
El postoperatori, un espai de risc per al pacient
Un dels principals punts de risc que comenta el doctor Ginel és el postoperatori. Amb un pacient defensivament baix per evitar un possible rebuig, l'exposició a qualsevol infecció és elevada i obliga a mantenir un precís ritme de controls i anàlisis per determinar-ne la seva estabilitat.
A més, per evitar rebuig per part del cor, es fan biòpsies freqüentment per preveure un possible alterament i poder modificar la medicació abans que succeeixi. "Tot i que fins ara la tècnica habitual ha estat la de la biòpsia, s'ha començat a analitzar un possible rebuig a través de la sang, sense la necessitat d'extreure una part del cor", comenta el doctor Ginel. "Aquesta és una tècnica ja utilitzada en països com els Estats Units, i aquí estem acabant d'assegurar-nos del seu funcionament i resultats per tal de poder detectar mostres de l'ADN del donant en la sang del receptor, que anticiparia un possible rebuig", afirma Antonino.
Tot i els eficaços resultats obtinguts a través de les biòpsies, aquestes resulten en una forta incomoditat pel pacient, alhora que ajudaria a reduir els costos. "Els constants controls que es fan el primer any després de l'operació van ser potser els moments més aclaparadors per a mi, les biòpsies són molt invasives", afirma Fernández.
El cor del porc, en l'horitzó dels trasplantaments
Després de més de 650 operacions exitoses per part de l'Hospital de Sant Pau, el centre té la mirada posada al futur de la ciència i de la cardiologia. "Fer trasplantaments amb un cor de porc és una possibilitat, fins al moment es realitzen implants de vàlvules d'aquest animal", comenta el doctor Ginel.
No obstant això, és un trasplantament que suposa un major risc a causa de les altes possibilitats de rebuig. Per tant, "és necessari modificar genèticament el cor" per poder establir una compatibilitat amb el cos humà. "No tinc cap dubte que això arribarà i serà una realitat en el futur", conclou Ginel.