Com afrontar el problema de l’habitatge sense perjudicar la viabilitat econòmica del sector? Aquesta és la pregunta que ha plantejat aquest dijous el think tank de Foment del Treball, la Societat Barcelonesa d’Estudis Econòmics i Socials, en una taula rodona amb Joan Ramon Riera, comissionat d’Habitatge de l’Ajuntament de Barcelona, i Xavier Vilajoana, president de l’Associació de Promotors i Constructors (APCE) i conseller delegat del Grup Euroconstruc. Vilajoana ha assegurat que el 30% d’habitatge social és una “càrrega” i demana flexibilitzar-la.
Riera ha assenyalat que s’està davant d’un canvi de paradigma i ha posat com a referència el que va fer Ernest Lluch amb el sistema públic de salut. “S’imposa construir un sistema públic d’habitatge en col·laboració del sector públic, però amb una mirada que ja no és assistencialista, sinó universalista”, ha dit. Riera ha assegurat que l’objectiu és “que la ciutat faci habitatge, és la prioritat, i cal proveir de la matèria primera, que és el sòl”.
La normativa exigeix reservar les noves promocions de construcció a habitatge social. Joan Ramon Riera ha explicat que la reforma de la normativa ja es troba en fase de diàleg polític per dur al plenari un acord sòlid. La regulació del 30% es va aprovar el 2018 amb el suport de quatre grups: ERC, PSC, Junts i comuns. Tres d’ells ja han manifestat que s’ha de modificar: “Hem de fer que aquest 30% teòric que no s’està materialitzant esdevingui realitat”. Ha recordat que en la nota de premsa del 2018 parlava de 334 habitatges públics a l’any i se n’han fet 26 en sis anys. El comissionat ha advocat per fer realitat els 334.
Vilajoana ha afirmat que pot estar d’acord en el 30%, però això no ha funcionat, i ha reclamat no obsedir-se a dir a la gent com ha de viure: “Si vol anar a comprar, a lloguer, a Barcelona o a fora”. “Qui ha de desenvolupar els habitatges és el sector privat i se l’ha d’escoltar”, ha reclamat. Vilajoana ha demanat reformar la normativa per “passar del 30% de zero al 30% d’alguna cosa”. Ha reclamat “flexibilitzar” els criteris de manera que el 30% no fos fix en totes les promocions i ha recordat que els municipis disposen de sòl públic on es pot desenvolupar habitatge de protecció.
Riera s’ha acostat a Vilajoana al dir que caldria mantenir el 30% com una “possibilitat”, però no traslladar l’habitatge públic a les perifèries: L’habitatge privat i el públic han d’estar repartits per tota la ciutat”. El comissionat ha afirmat que “aviat” veurà llum verda per a la nova normativa, però ha volgut subratllar que el problema de l’habitatge no es pot reduir tan sols a una qüestió de reglamentació, sinó que cal una activació en el sector. Sobre els preus del lloguer, ha assegurat que ja s’havia tocat sostre i que, mentre a Madrid el 2024 s’han incrementat un 13%, el lloguer a Barcelona entorn d’un 3%.
Vilajoana s’ha mostrat crític amb la regulació del preu del lloguer i ha assenyalat que el 96% dels municipis del país han estat declarats zona tensionada: “Això és absurd”. “Si ens limitem a regular el mercat de l’oferta però no fem res pel que fa a la demanda, no resoldrem el problema”, assenyalant que cap dels països que han optat per polítiques de regulació ha aconseguit que els lloguers baixessin. Vilajoana ha criticat la sobreregulació en un sector que necessita "molta estabilitat". Ha posat com a exemple que en els darrers 10 anys hi ha hagut 46 canvis legislatius en el sector.