Creuar els Alps a la recerca de refugi

"You go to the game tonight?", pregunta en Faisal (nom fictici) a un company. "The game" és com solen anomenar moltes persones el moment quan intenten travessar la frontera. Cada nit desenes de migrants intenten passar la frontera que separa Itàlia de França als Alps.

El Faisal és un d'aquests migrants que intenten arribar a França. El jove afganès de quinze anys es troba a la casa d'acollida Fraternità Massi que la Fundació Italiana Talità va obrir per ajudar a persones migrants i refugiades en trànsit cap a França. Aquesta casa es troba al poble d'Oulx, a Itàlia, prop de la frontera francesa. 


El Faisal ha fet la ruta sol des de l'Afganistan passant per Iran, Turquia i Grècia, al port de Patràs, on va passar amagat sota d'un camió que pujava en un vaixell cap a Itàlia. Explica que està disposat a anar a passar la frontera aquesta nit. Ell i altres persones que estan a la casa ja han recollit material per fer-ho, com ara botes i roba d'abrigar.

Fa uns anys que la ruta a través dels Alps és utilitzada per persones que han estat rescatades al Mediterrani. Ara, moltes famílies i joves sols que van sortir d'Afganistan i que venen pels Balcans utilitzen aquesta entrada per poder arribar a França.

La casa d'acollida està oberta de quatre de la tarda fins a les vuit del matí per tal que les persones que intenten passar la frontera francesa o les que són retornades per la gendarmeria quan les descobreixen fent-ho tinguin un lloc per poder estar. A la casa hi treballen diferents organitzacions que els donen suport, com La Creu Roja Italiana, el Comitato de Susa, i l'ONG Rainbow4Africa.

 
La Creu Roja fa un suport al poble fronterer de Claviere, que és on comença la travessia, allà professionals de l'organització italiana avisen del risc que suposa no seguir els camins i endinsar-se dins el bosc de les muntanyes nevades per tal de no ser vistos per la policia francesa.

 
També tenen un servei de transport del poble de Claviere fins a la casa d’acollida d’Oulx per les persones que són retornades en el seu intent d’entrar a França. Una furgoneta espera cada nit a les persones que han estat detectades per la gendarmeria francesa.

Per altra banda, l’organització Rainbow4Africa s’encarrega de dotar de roba d’abrigar a les persones que volen fer la travessa. Al recinte de la casa hi ha un magatzem ple de material donat per persones que col·laboren amb les diferents organitzacions.


Cada dia a partir de les 18:30 hores de la tarda, les persones que estan disposades a passar la frontera, agafen el material necessari per poder aguantar el fred. Botes de muntanya, anoracs, pantalons, gorres, guants i tot el que es necessita per poder aguantar les baixes temperatures de les nits dels Alps.

Vestir-se de turista per poder travessar la frontera

El dissabte arriba una família d’Afganistan. Tenen tres fills, un nen de sis anys, una nena de quatre anys i un nadó de setze dies de vida. Fa pocs mesos quan la mare estava embarassada van provar de travessar aquesta mateixa frontera. La gendarmeria els va tornar a Itàlia. Ara, amb el fill ja nascut, volen tornar a intentar-ho. Volen aprofitar el diumenge que hi ha molts turistes a les pistes d’esquí per poder passar desapercebuts i així arribar a França.


Els voluntaris i voluntàries de les diferents organitzacions els acullen, els donen una habitació per a la família i poder estar en un espai més íntim que el dormitori compartit que hi ha a la planta baixa de la casa.

Una dona de l’organització Rainbow4Africa els hi proporciona roba d’abrigar mentre els diu: “Molt de color. Heu d’agafar roba de molt color, heu de semblar turistes. Demà estarà ple de gent gaudint del diumenge a les pistes d’esquí passejant I és un bon moment perquè provin de passar sense el risc de la nit amb el fred. Més que tot pels nens petits”.

L’endemà, la família surt tota equipada de la casa, fins i tot amb un trineu per als nens i uns pals d’esquí. Vesteixen tota la roba necessària per semblar uns turistes més a les pistes d’esquí que uneixen Itàlia i França.


Unes voluntàries els acompanyen fins a l’autobús que els portarà a les pistes d’equí al poble fronterer de Claviere. Un cop allà han d’agafar una pista que després de caminar 30 minuts arriba a França.

És diumenge i els pàrquings del poble de Claviere estan plens de cotxes amb matrícules de França. Moltes famílies han aprofitat el diumenge per anar a practicar esports de muntanya o simplement a caminar i passejar per les pistes.

La família arriba amb l’autobús a les 11 h a Claviere. Un cop baixen es dirigeixen cap a la zona de les pistes on hi ha centenars de persones gaudint de la neu. Comencen a caminar entremig dels turistes intentant passar desapercebuts en direcció a França.

  
Finalment, al segon intent la família aconsegueix arribar a França i allà serà acollida en una casa d’una organització francesa que dona un sostre a les persones que han aconseguit passar la frontera. També els donen assistència legal a part de poder dormir i estar uns dies a la casa abans de continuar el seu camí.

Aquesta família ha fet una ruta per Iran, Turquia, Grècia, Kosovo, Bòsnia, Croàcia, Eslovènia i finalment Itàlia per continuar després cap a Alemanya.



Creuar la frontera de nit

Els intents per passar a França també continuen a les nits. Cada dia quan ja és fosc, desenes de persones intenten travessar la frontera sense ser vistos per la gendarmeria.


El Faisal ha sortit cap a la frontera amb un altre company que estava a la casa d’acollida. Finalment s’uneixen a un grup de tres persones més i tots cinc es dirigeixen carretera amunt en direcció a França, un cop baixen de l’autobús que els deixa davant de l’església de Claviere.

 
Un cop travessat el rètol de França que delimita la frontera, el grup es llença per un marge avall cap al bosc. Alguns els costa caminar per l’altura de la neu que no ha estat trepitjada. Un cau i és ajudat pels seus companys.

Continuen caminant sota els arbres amb la lluna plena com a companyia. De cop arriben dues motos de neu pel darrere. Fugen corrents a amagar-se en un marge d’una muntanyeta. Les motos passen de llarg. Continuen la caminada.

  
Al cap de poc unes figures al fons comencen a cridar, i una llum potent il·lumina el grup. "La gendarmeria, la gendarmeria!!, atureu-vos", crida un policia.

El grup s’atura mentre van arribant diversos agents que il·luminen el grup que acaba de ser descobert. Un intenta escapar, però cau per l’altura de la neu que fa difícil caminar i és atrapat per dos policies que el perseguien.


Un agent els demana la nacionalitat, els nois responen que no en tenen. La policia els intenta identificar, però cap porta documentació.


Al cap d’un moment se'ls enduen en direcció a França per intentar ser identificats i després retornats. El Faisal acaba tenint sort, ja que explica que és menor i demana l'acollida. L’últim missatge seu és que es dirigia cap a Lió.

El diumenge a la nit diverses persones ho tornen a intentar. Un jove afganès juntament amb dos companys més, intenten creuar. També una família afganesa que va desorientada.

.