Jordi Cuixart no vol l'indult. Així de clar ho ha dit aquest migdia la seva defensa a través d'un escrit presentat al Tribunal Suprem, que ha donat cinc dies als presos perquè es pronunciïn sobre la petició de perdó. El president d'Òmnium, condemnat a nou anys per un delicte de sedició, ha deixat clar que rebutja l'indult i que la seva "prioritat com a pres polític no és sortir de la presó" sinó la resolució del conflicte polític a través de l'amnistia "com a solució col·lectiva", i no pas per la via de l'indult que considera una "solució individual". Un cop el Suprem tingui el posicionament dels presos, podrà emetre l'informe sobre si convé o no concedir el perdó. 

L'escrit, de dues pàgines, és breu però contundent. Fa referència al posicionament de Cuixart durant el judici de l'1-O i especialment en el torn d'última paraula, quan va deixar clar que no es penedia dels fets, que ho tornaria a fer i que tornaria a fer crides a la mobilització ciutadana "pacífica, democràtica i permanent". "És públic i notori que Cuixart manté aquest posicionament i continua lluitant per l'exercici i defensa dels drets fonamentals", diu la seva advocada, Marina Roig. A més, també fa referència als dos vots particulars del Tribunal Constitucional (TC) en la sentència sobre Jordi Turull, que consideren vulnerats el dret de reunió, llibertat d'expressió, ideològica i legalitat penal. 

En una atenció als mitjans aquesta tarda, el vicepresident de l'entitat, Marcel Mauri, ha dit que l'escrit que l'equip de defensa de Cuixart ha enviat a Manuel Marchena manté la línia que ha defensat Òmnium des del principi de la causa. "No demanarem perdó ni clemència", ha deixat clar Mauri. De fet, ha dit, és l'Estat qui "hauria de demanar perdó" i acceptar l'amnistia com a primer pas per resoldre el conflicte polític entre Catalunya i Espanya. Malgrat no el vulgui, Cuixart acceptaria l'indult? "No preveiem aquest escenari, no creiem que l'estat doni l'indult", ha dit el vicepresident d'Òmnium, que ha estat molt crític amb el PSOE i l'ha acusat de no tenir cap voluntat de resoldre el conflicte.