Darrere les càmeres de Rafuel: així grava una recepta el «rei» d'Instagram

Deu del matí del dimecres. La Diagonal bull. Els cotxes circulen amunt i avall, les motos esquiven camionetes de repartiment aparcades amb els quatre intermitents al carril de la dreta. Ens trobem amb la Laura i l'Hugo al portal de Rafuel. Truquem al timbre i ens plantem a la porta del pis. "Bon dia, què tal?". Ens rep alegre, somrient, i amb la veu característica dels vídeos matinals d'Instagram: "Passeu, passeu, estem sols".

Un cop dins, a la cuina-sala de rodatge seu en una de les vuit cadires que hi ha al voltant d'una gran taula de fusta. Hi té tres mòbils carregant, n'agafa un com si no hi fóssim i continua editant el vídeo que tenia entre mans abans que l'interrompéssim. Mentrestant, ens explica que té acumulats 17.000 talls de vídeo al dispositiu i que, tot i que cada dia penja una recepta a les xarxes, en grava d'extres per tenir-ne a la nevera. 
 
Xerrem, comentem els seus inicis a la cuina, el pas del fuel als fogons -sí, en el passat va ser comercial de benzina!-, i la seva faceta de mestre-influencer que enamora els joves d'aquí i d'allà als seus 68 anys. Català impecable -menys quan s'emprenya, que deixa anar paraulotes en castellà sense fre-, però invisible al seu perfil @rafuel55 (de Rafa, de fuel, i de 1955, any de naixement): "Ho faig perquè m'entengui el màxim de gent", explica.

Pregunto com Rafuel grava una vídeorecepta i em diu que és "fàcil". Mans a l'obra. Paelles fora de l'armari, fogons en marxa perquè es comencin a escalfar i visita a la nevera per triar què cuina. Aposta per un clàssic infal·lible: "Prepararem un bikini". A sobre del pedrís, tots els ingredients abans de començar a cuinar: pa de motlle, mantega, formatge i pernil. "Ja ho tenim, ara sí, som-hi", ens avisa. 
 
De sobte s'adona que, tot i haver col·locat el mòbil al trípode perfectament centrat davant dels fogons per captar tots els moviments de les seves mans sense guants -"la primera regla de la cuina és rentar-se les mans, el guant te'l poses i acaba més brut que les mans"-, no ha pitjat el botó per començar a gravar. S'ho mira i s'ho remira, el col·loca de nou i, finalment, play! Els segons ja corren. Talla mantega, la col·loca al centre de la paella i avisa que "el foc l'hem de dominar nosaltres", deixant clar que això de posar-lo al màxim per anar més de pressa és un error; en talla més, i la frega fent cercles perquè tot quedi ben impregnat. "Així queda més dinàmic", diu. Se sap tots els trucs.

Parla a càmera -a la nostra, no a la seva- i ens explica tot el que fa, com ho fa i per què ho fa. Ni un pas en fals. El formatge que ha escalfat lleugerament en una paella a banda -"llisa, sense bonys, perquè si no seria un nyap!"- ja es pot posar damunt del pa de motlle: "Ara sí, està torradet, cruixent, ho sentiu? Mireu la mantega com fa el seu efecte. Per què el bikini es fa sempre en mantega, ni oli d'oliva ni res, mantega, si t'agrada bé i si no també". 
 
S'ha oblidat d'un ingredient però ràpidament reacciona. Prestatge de les espècies, pebre, apaga el foc -"això s'acabarà de fer amb l'escalfor residual"- i ja s'hi pot col·locar el pernil. Me'n passa un tros perquè l'ajudi -"amb una mica de gràcia, eh!", em renya- i un cop ho veu prou farcit agafa l'altra llesca de pa i tanca l'entrepà. No el posa directament al plat, sinó que el deixa reposar a sobre d'una taula de tallar. "Farem la millor photo finish", ens adverteix entre riures.

Un cop al plat -"sempre blancs, perquè es vegi què hi ha a sobre"-, no falten les "herbetes" que donen vida. I, fent honor a la conya que el caracteritza i a com acaba els seus vídeos habitualment, mira a càmera -a la nostra, de nou- i anuncia "ya tenemos la ensalada de hoy". Atura el seu vídeo, agafa el mòbil i filma de prop com regalima el formatge per sobre del pa i fins al plat: "Les escenes de formatge són sensacionals". Clarament, se sap tots els trucs.

Acabar un vídeo de receptes sense tastar el menjar cuinat és, gairebé, un delicte. L'animo a fer una mossegada al bikini que acaba de preparar -i que deixa anar un aroma increïble, sobretot si no s'ha esmorzat abans-, però no el convenço. "La faràs tu, vinga", em diu. Quina delícia. "I ara, a xarxes, a Instagram, has de fer així", solta amb els ulls tancats mentre mou el braç amb el dit índex apuntant el cel.
 
No li falta temps per tornar a la taula rodona i analitzar el vídeo que ha gravat. Es proposa, com sempre, convertir-ho en una càpsula publicable de trenta segons, el seu màxim: "Les receptes llargues jo les passo, i no vull que ho facin amb les meves". Clic, tall, retoc de llum, tall, eliminar, enganxar, fusionar, revisar el temps final. Tot està bé, només hi falta un element: la seva veu explicant què s'ha de fer en cada pas.

Opta per escenes de tres segons que li permeten narrar la recepta mentre mira el vídeo. L'aplicació que utilitza ho té tot, és una meravella veure com la domina. Revisió final i exportar. Màxim, quinze minuts. Vídeo fet. Ara, ens explica orgullós alguns trucs perquè Instagram l'estimi. "Posar-hi música seva -la busca segons el dia de la setmana, més o menys animada-, encara que sigui a volum molt baix perquè se'm senti bé a mi, incrustar algun stiker, però fer que no es vegi en pantalla...". Em deixa sorpresa, s'ho sap absolutament tot!
 
Hora de triar els hastags: "Esmorzar", -l'animo a posar-hi el de recepta: "No, dona, no!", diu ràpidament- "Formatge" i "Veganisme". No ho entenc, hi hem posat formatge i pernil: "Així els arriba als haters, venen a protestar i donen conversa", explica sense parar de riure. Si una cosa em queda clara és que Rafuel és, sense dubtes, el "rei" de l'Instagram.