Una dona s'enfronta a 20 anys de presó per haver simulat que dos germans l'havien retingut en un pis de Tarragona, violat i agredit físicament per obligar-la a exercir la prostitució a la carretera N-340. Segons la fiscalia, la jove va actuar a instàncies del seu company sentimental, un proxeneta que liderava una gran organització dedicada a l'explotació de prostitutes, per venjar-se dels dos homes. A resultes d'aquella denúncia falsa, els dos individus van romandre 12 i 52 mesos a la presó, i la dona d'un ells va ser expulsada del país. L'acusada va acabar admetent que s'ho havia inventat tot. El cas, que es remunta fins al 2005, es jutjarà a l'Audiència de Tarragona a partir del 13 de febrer.

El 13 de maig del 2005, l'acusada, Marilena, va acudir a la comissaria de la policia espanyola per denunciar que s'havia escapat d'un domicili de l'avinguda d'Andorra de Tarragona, on estava retinguda per dos germans de nacionalitat romanesa, Ion Ganta i George Florin Ganta, els quals l'havien agredit físicament i violat en diverses ocasions «per tot arreu» per obligar-la a exercir la prostitució.

En la denúncia va afirmar que feia tres anys que vivia a Barcelona, fins al març, moment en què va arribar a Tarragona de la mà de dues dones que havia conegut en una discoteca, les quals li havien promès que podria treballar en un restaurant. Segons va afirmar als agents, aquestes dues dones eren les parelles dels dos homes romanesos que l'explotaven i es quedaven tots els diners que guanyava. 

El mateix dia la jove va prestar declaració davant el jutge i va ratificar els fets, per la qual cosa va passar a ser considerada un testimoni protegit. Els agents van detenir un dels germans, Ion, quan es dirigia al seu domicili, tot i que no van arribar a detenir l'altre germà, George Florin, i van ordenar-ne la cerca i captura. En la seva declaració, l'acusat va assegurar que no coneixia la dona i que els fets denunciats eren mentida. Tot i això, el jutge en va decretar el seu ingrés a presó. 

Una venjança per motius econòmics

Segons la fiscalia, l'acusada va proferir aquestes greus acusacions «amb plena consciència de la seva falsedat» a instàncies del seu company sentimental, Claudiu. La fiscalia manté que aquest individu era aleshores un proxeneta i el cap d'una gran organització dedicada a l'explotació de dones romaneses que eren conduïdes a l'estat espanyol amb la falsa promesa d'obtenir una feina com a ballarines o prostitutes. 

Les investigacions policials van permetre esbrinar que l'acusada havia arribat a l'estat als 17 anys per dedicar-se a la prostitució en diferents locals i que utilitzava un passaport robat i falsificat, amb el nom de Ramona. Amb aquesta identitat, la dona va estar treballant en diversos locals: el Falcon Crest d'Alginet (Ribera Alta), el Privée de l'autovia de Reus a Salou o el Lapsus de Torredembarra. 

L'any 2004, la dona va iniciar una relació sentimental amb el cap de l'organització, amb qui convivia en un domicili de Cambrils fins que va ingressar a una presó de Madrid a l'octubre d'aquell any. Durant aquells mesos, l'acusada el va visitar en 15 ocasions, però sis de les visites coincidien amb el període en què assegurava que havia estat retinguda al domicili pels dos germans. Segons la fiscalia, mentre Claudiu va estar empresonat, l'acusada seguia exercint la prostitució i era l'encarregada de controlar els ingressos i les despeses de la resta de dones que acudien al club.

El ministeri fiscal sosté que l'acusada va presentar aquesta denúncia falsa a instàncies del seu company, el qual pretenia venjar-se dels dos germans perquè no li pagaven uns diners que ell reclamava i perquè les parelles dels dos homes es negaven a seguir exercint la prostitució per a ell, ja que volien seguir treballant pel seu compte.

Claudiu els havia amenaçat des de la presó en diverses ocasions i, en sortir del centre, va decidir venjar-se d'ells amb la col·laboració de la seva companya sentimental, l'acusada Marilena. A partir d'aquell moment, insisteix la fiscalia, l'acusada es va desentendre de la falsa denúncia. La dona va continuar la relació amb Claudiu, el qual va morir en un accident de trànsit el 5 d'octubre de 2006.

Un dels falsos acusats va passar més de 4 anys a la presó

Al juliol del 2006, l'Audiència de Tarragona va celebrar el judici contra un dels germans, però la dona no s'hi va presentar. El tribunal va condemnar Ion Ganta a 11 anys de presó per un delicte relatiu a la prostitució i un altre d'agressions sexuals continuades. L'home va romandre engarjolat per aquesta causa quatre anys i quatre mesos fins que es va descobrir la mentida. 

Com a conseqüència d'aquella denúncia, la policia també va detenir una de les dues dones acusades d'haver captat la dona a Romania. En la seva declaració, la dona, de nom Mihaela Marcela, va afirmar que tot plegat es tractava d'una venjança. Al setembre del 2006, la policia va detenir l'altre germà acusat, George Florin, el qual va estar empresonat durant un any. El 15 de març del 2007, l'altra dona dels germans denunciats, Eugen, va desmuntar la versió de l'acusada. I, finalment, Marilena es va decidir a confessar en seu judicial que s'ho havia inventat tot. 

Segons la fiscalia, els fets són constitutius d'un delicte d'acusació i denúncia falsa en concurs amb un delicte de detenció il·legal en la persona de Ion Ganta, pel qual sol·licita per a l'acusada una pena de 8 anys de presó. Pel delicte de detenció il·legal en la persona de George Florin, sol·licita 5 anys més de privació de llibertat, així com 4 anys de presó pel delicte de detenció il·legal en la persona de Mihaela Marcela. També sol·licita un any de presó pel delicte d'usurpació d'estat civil i dos anys més per un delicte continuat de falsedat en document oficial i mercantil.

La fiscalia demana que la dona indemnitzi els dos germans amb 300 euros per cada dia que van estar empresonats arran aquella falsa denúncia. A Ion Ganta li corresponen 473.400 euros pel període comprès entre l'11 de març del 2005 i l'11 de setembre del 2009. A George Florin, 105.900 euros pel període comprès entre el 16 de desembre de 2006 i el 4 de desembre de 2007. A més, el ministeri fiscal reclama una indemnització de 300 euros per a Mihaela Marcela pel dia de la detenció i de 3.000 més per la seva expulsió del país.