Gairebé 500 hectàrees de terreny forestal i agrícola calcinades al Carme, més de 2.000 al bosc de les Gavarres i gairebé 10.000 a la Vall d'Uixó. Són alguns dels incendis que aquest estiu han cremat als Països Catalans i que han tornat a posar a prova el model mixt de bombers amb què Catalunya opera des de la creació del cos. 4.628 és la xifra d'efectius de què disposa el país en aquests moments, dels quals 1.758 són voluntaris, segons dades facilitades pel Departament d'Interior a Nació. Però els bombers voluntaris no només apaguen incendis durant la campanya forestal; també intervenen en rescats, recerca de persones desaparegudes, ofegaments, accidents de trànsit i tota mena de situacions d'emergència. Quina és la diferència, doncs, amb els funcionaris? La relació contractual amb l'administració, la retribució i les garanties laborals.
Contactar amb bombers voluntaris durant el mes de juliol és gairebé impossible. "Bon dia, disculpa. Ahir vaig tenir guàrdia i avui marxem a la Vall d'Uixó, ho veig difícil", ens contesta un el tercer dia que intentem entrevistar-lo. Sí que hem pogut parlar amb un bomber voluntari del parc de Torà -que ha demanat mantenir l'anonimat-, que explica a Nació per què va decidir ser-ho, què implica exactament aquest voluntariat, quin és el procés que cal superar per formar-ne part i en quin punt es troba el col·lectiu després d'anys reclamant la "regularització" de la seva situació.
Com bé indica el nom, els bombers funcionaris són aquells professionals que accedeixen al Cos de Bombers de la Generalitat mitjançant unes oposicions que els permeten adquirir la condició de funcionari. Pel que fa als voluntaris, la Llei de Bombers diu que aquestes són "les persones que, per llur vocació benefico-social, presten serveis d'una manera altruista" i que, per tant, "no tenen la consideració de personal funcionari ni de personal laboral". A efectes pràctics, però, la realitat que viuen els segons s'allunya una mica del que defensa el Govern, que assegura que el model mixt "permet un posicionament molt disseminat del Cos sobre el territori i alhora uns temps de resposta optimitzats".
- Els bombers voluntaris tenen les mateixes tasques que els funcionaris
- ACN
Mateixa formació, mateixes funcions
"Fem la mateixa feina que els bombers funcionaris. En moments concrets, cobrim les necessitats bàsiques de tota mena d'emergències", explica el bomber anònim, qui també té la seva pròpia empresa al poble i exerceix com a bomber voluntari "quan pot". "Però sempre fas més del que pots", admet. En concret, la Generalitat els exigeix estar disponibles 650 hores a l'any. Fonts d'Interior justifiquen aquest llindar perquè "la seva tasca és molt complexa" i al·leguen que "cal garantir un mínim d'hores de dedicació anual amb finalitat de no perdre pràctica i les habilitats requerides".
Si bé des del Departament d'Interior recalquen la diferència de condició entre funcionaris i voluntaris, la realitat és que aquests segons també passen per un procés selectiu i reben una formació per acabar exercint, en definitiva, les mateixes tasques que els primers. El bomber del parc de Torà explica que es tracta d'un concurs d'oposició que compta amb proves teòriques, físiques i mèdiques, així com una entrevista. Després, també es formen abans de passar a exercir. Això sí, ho fan de manera molt més intensiva i a un ritme molt més accelerat que els funcionaris.
Un cop superat tot aquest procés, els bombers voluntaris passen a formar part d'un parc de Bombers, de la mateixa manera que també ho fan els professionals, on seran convocats a través d'una aplicació per "complementar" les tasques dels funcionaris. En aquests moments, Catalunya en té 145, la meitat dels quals (72) està integrat per bombers funcionaris i l'altra (73) per voluntaris. Segons el Govern, això permet "bastir una xarxa de resposta operativa territorial extensa, pròxima i eficaç, adaptada a la realitat geogràfica i demogràfica del país".
Un model "insostenible"
No ho veuen de la mateixa manera els qui sostenen aquest model. Josep Maria Alcalà, president de l’Associació de Bombers Voluntaris de Catalunya (ASBOVOCA), assegura que "hi ha una manca estructural crònica als parcs que fa que la necessitat de tenir bombers voluntaris sigui cada cop major". En concret, Alcalà recorda que fa sis anys que les exigències per part del Departament van començar a augmentar. "No hi hauria problema si això es fes regularitzant els nostres drets per poder donar una resposta adequada a les emergències", continua el president, "però el que no pot ser és que tinguem bombers fent hores extra, amb un desgast de la salut mental i física, i fent descansos insuficients, que no tenen ni els drets garantits".
Cal recordar que els bombers voluntaris fa anys que estan en una guerra oberta amb el departament, a qui reclamen "reconèixer" els seus drets laborals, garantir una "cobertura efectiva" de seguretat social i sanitària o igualar la retribució amb els funcionaris "seguint el criteri que, a igual feina, igual salari", entre altres. Pel que fa al sou, per exemple, Alcalà explica que els efectius professionals cobren uns 32 euros per hora, mentre que els voluntaris, deu, "i sense drets, contracte ni cobertura d'accidents". "Aquest model ja és insostenible", denuncien tant Alcalà com el bomber anònim del parc de Torà, que lamenten que "aquest estiu els bombers estan al límit". "A ningú li passa pel cap que això pugui continuar així", manifesta Alcalà.
Per la seva banda, des d'Interior asseguren que són "conscients" de la necessitat de "continuar treballant per millorar les condicions en què els bombers voluntaris formen part del sistema". En aquest sentit, apunten que la finalitat és "reforçar-lo, modernitzar-lo i adaptar-lo als reptes futurs". Tot i això, no contemplen eliminar la part del voluntariat ni tampoc professionalitzar-la. Segons apunten, renunciar al model mixt "obligaria inevitablement a triar entre la desprofessionalització i l’augment extraordinari de la despesa pública o reduir la cobertura territorial del servei".
"Si no tenim els drets que mereixem, plegaré dignament"
Per contra, el bomber del parc de Torà creu que una solució seria que tots els voluntaris que així ho volguessin passessin a ser funcionaris. En aquest sentit, Alcalà recorda que ser bomber voluntari “no vol dir estar menys qualificat”, però que sovint és més difícil accedir al cos de funcionaris per manca de temps o de recursos. És el cas del de Torà, qui fa aquest servei per vocació i tradició -el pare i tiet també ho van ser- i que creu que introduir-se al Cos de Bombers seria l'"opció més legal": “Ja tenim l’experiència, ja hem passat una oposició. Salvem aquesta mancança de personal, que ens fa molta falta”.
- L'incendi de Carme va cremar 500 hectàrees
- Hugo Fernández
Amb tot, hi ha alguna cosa que els porta a continuar. “Ho estem fent perquè és vocacional. A mi sempre m’ha agradat ajudar les persones i així ho he viscut a casa”, explica el de Torà, a qui també li agrada poder contribuir al seu terreny: “És la terra que m’estimo”. En consonància, el president de l'associació de voluntaris assegura que és “inexplicable” la “magnitud de poder contribuir a cada servei”. “Puges al camió i no saps ni quan ni com tornaràs a casa”, exemplifica.
“Però jo, personalment, si no ens donen els drets que mereixem, plegaré dignament”, continua el bomber anònim. Organitzats a través de la plataforma Bombers Precaris en Lluita, els bombers voluntaris continuaran amb la causa judicial aquesta tardor -el primer judici serà el 20 d'octubre a Lleida-, després de presentar més de 500 demandes per reclamar els seus drets. Tot plegat, mentre els bombers funcionaris també s'han plantat i han deixat de fer hores extra, amb parcs sota mínims o fins i tot tancats per falta d'efectius. Mentrestant, els incendis no esperen, els ofegaments i els accidents continuen cobrant vides, i les emergències, malauradament, no deixen de produir-se.
