Una recerca internacional amb la participació de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) que ha analitzat el genoma de prop de 10.000 individus antics ha identificat tres casos de síndrome de Down a jaciments de la primera edat del ferro, de fa entre 2.800 i 2.500 anys, a Navarra. A més, també s'ha trobat un cas amb síndrome d'Edwards, el primer identificat en població arqueològica.

Tots van morir abans o poc després de néixer i van rebre sepultura a l'interior de cases, alguns fins i tot amb aixovar, fet que, a parer dels investigadors, demostra que van ser apreciats per les seves comunitats. "Creiem que aquests enterraments mostren que aquests individus eren cuidats i benvolguts com a part de les seves antigues societats", ha afirmat Adam Ben Rohrlach, autor principal de l'estudi. Els tres casos trobats a Navarra se sumen a uns altres tres que completen els sis del conjunt de la recerca, publicada a la revista científica Nature Communications.

Es tracta d'un dels primers estudis sistemàtics de cribratge genètic en mostres humanes antigues per buscar condicions genètiques poc comunes, com les trisomies cromosòmiques, caracteritzades per la presència de tres còpies d'un cromosoma en comptes de les dues habituals. Una d'aquestes condicions és la síndrome de Down o trisomia 21, causada per una còpia addicional del cromosoma 21, que es dona aproximadament en 1 de cada 1.000 naixements.

Dels cinc individus prehistòrics amb síndrome de Down, tres pertanyen als jaciments navarresos d'Alto de la Cruz i Las Eretas, mentre que dos, trobats a Grècia i Bulgària, daten de l'edat del bronze (fa entre 4.700 i 3.300 anys). El sisè procedeix del cementiri situat en una església de Finlàndia, datat en els segles XVII-XVIII. Segons l'anàlisi de les restes òssies, tots els individus van morir abans o poc després de néixer i només el cas de Grècia va arribar a l'any de vida.

Tot i que, de moment, els investigadors no poden dir a què es podria deure, pertanyien als pocs nadons que rebien el privilegi de ser enterrats dins les cases després de la mort. "Això ja és un indici que eren percebuts com a infants especials i valuosos per a la comunitat", ha indicat Roberto Risch, arqueòleg de la UAB i coautor del treball

[plantillavirals]