Una de les velles reivindicacions dels moviments socials catalans és destinar el 0,7% del PIB a la cooperació per al desenvolupament tal i com recomana l'ONU. A finals del 1994, una acampada va omplir la Diagonal de Barcelona en una protesta que encara avui es recorda. 25 anys després, una institució com l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) aconseguirà l'objectiu destinant el 0,7% del pressupost a projectes de cooperació.
Un compromís assolit
L'AMB ha destinat en aquest mandat (2015-2019) un total de 3.276 milions d'euros per finançar fins a 123 projectes i convenis seguint una política solidària de progrés. Més enllà de complir el compromís de destinar el 0,7% del pressupost –fa quatre anys era el 0,42%-, un dels objectius ha estat prioritzar les polítiques de cooperació amb el refugi a la Mediterrània Oriental. En aquest sentit, el 51% dels fons s'han destinat en projectes en països acollidors –Grècia, Turquia, Liban i Jordània- o a Síria mateix, principal focus emissor de refugiats.
Maria Peix, cap del servei de Cooperació, argumenta l'aposta per aquest territori: “Com que hi ha moltes dificultats per poder acollir, donem suport als països que sí que poden fer”. Els projectes s'han centrat tant en enfortir governs locals que han vist com el conflicte de Síria els feia augmentar la població, com en treballar directament en camps de refugiats o en poblacions afectades pel conflicte.
Un dels projectes més icònics ha estat el de reciclatge solidari a l'illa grega de Lesbos. En aquest punt –molt proper a la costa turca- s'hi acumulaven unes 450.000 armilles salvavides i restes d'embarcacions. Juntament amb una ONG local i la participació de 75 persones refugiades i de l'illa, s'ha aconseguit convertir aquest material en bosses, estoig i clauers.
Més enllà del Mediterrani, l'administració metropolitana ha continuat desenvolupant projectes en dues àrees prioritàries com són l'Àmerica Central i l'Àfrica Subsahariana treballant amb àrees metropolitanes com les de San Salvador i de la Gran Maputo en els àmbits d'espais públics i de mobilitat sostenible, respectivament.
Distribució dels projectes de cooperació de l'AMB. Foto: NacióDigital
Col·laboració amb els ajuntaments
“La nostra funció no ha de ser la de compatir amb els municipis, sinó col·laborar-hi”, explica Oriol Illa, director de Relacions Internacionals i Cooperació de l'AMB. I és que, més enllà de l'Ajuntament de Barcelona, el treball conjunt pot contribuir a desenvolupar projectes més ambiciosos. Un exemple és el desenvolupat amb el Prat, Viladecans i Gavà en la gestió sostenible dels residus al Salvador. Concretament, s'ha treballat en l'eliminació de bosses i envasos de plàstic en mercats municipals i es treballa per començar la recollida de la fracció orgànica.
La col·laboració amb els ajuntaments també es concreta al territori de la Metròpolis Barcelona. “La sensibilització i educació és una pota necessària de la cooperació molt important”, assenyala Illa. Concretament, s'ha desenvolupat en onze municipis un programa d'educació per a la ciutadania global (ECG) centrat en els drets de les persones refugiades: “Tenim drets, Teixim llibertats”. “Volem que tots els projectes tinguin dues mirades: la global i la local a l'AMB”, afirma Peix. “Si des d'aquí s'entén el refugi, és més fàcil que puguem assumir compromisos i influir políticament”, afegeix.
A continuació, algun dels projectes de cooperació impulsats per l'AMB en el mandat 2015-2019.
L'AMB s'implica en les xarxes internacionals metropolitanes
L'AMB ha assumit un paper de lideratge en les xarxes internacionals metropolitanes. Concretament, Barcelona va ser el 2015 la primera seu de la trobada de l'European Metropolitan Authorities, un lobby que en aquests quatre anys ha passat d'agrupar presidents i representants electes de 15 metròpolis a 40.
També s'ha consolidat la Xarxa de Ciutats del Mediterrani amb la consolidació de l'associació Medcities que aplega 57 ciutats i metròpolis de la regió –l'AMB ha assumit el paper de vicepresident i secretari- i s'ha copresidit Metròpolis, l'Associació Mundial d'Àrees Metropolitanes i de Grans Ciutats.
A més, l'AMB ha intervingut per primera vegada a la seu de les Nacions Unides en el marc del High Level Political Forum i s'ha organitzat a Barcelona un congrés internacional sobre la Nova Agenda Urbana.
