26
d'abril
de
2022, 14:34
Actualitzat:
14:37h
L'avançament del calendari escolar i la proposta de plantilles de la conselleria tiraran endavant després del trencament de les negociacions trencades entre el Departament d'Educació i els sindicats. El departament va fer una darrera proposta als sindicats que plantejava avançar la reducció d'una hora lectiva a infantil i primària al curs 2022-2023, que comportava incorporar 1.462 dotacions.
Un dels punts problemàtics en la negociació era la proposta de nou calendari escolar. Dolors Collell ha expressat la fermesa del Departament de tirar-lo endavant. En aquest sentit, fonts de la conselleria han explicat que havien proposat també als sindicats que es blindés que només es podria avisar els professionals durant cinc dies laborables al juliol per fer reunions preparatòries del curs. Això tampoc tirarà endavant perquè no s'ha arribat a negociar i l'ordre del calendari, amb l'avançament al 5 de setembre, es publicarà en breu.
Segons han explicat fonts de la conselleria, la proposta se'ls va comunicar en converses durant la Setmana Santa i divendres passat se'ls va explicar en una reunió preparatòria de la mesa sectorial d'aquest dilluns. Els sindicats, però, no van assistir a la mesa de dilluns i, per tant, no hi va haver acord. Ara aquest acord sobre l'hora ja no és possible alerten des d'Educació perquè aquest dimarts s'ha publicat al portal intern de centres la resolució de les plantilles per al curs vinent, sense aquests 1.462 mestres.
La directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, ha expressat la "decepció" del departament després de fer fins a tres moviments sobre la petició de recuperar l'horari lectiu dels professionals previ a la pandèmia. Això implica tornar a les 18 hores a secundària i les 23 a primària. En la darrera proposta abans de les vacances de Setmana Santa, la conselleria plantejava que la recuperació fos efectiva el curs 2023-2024 per a infantil i primària i el curs 2024-2025 per a secundària. Els sindicats però exigien que s'apliqués el curs vinent i en totes les etapes.
Finalment, Educació va fer aquesta darrera proposta durant la Setmana Santa, que comportava l'avançament dels terminis. Fonts del departament han explicat que aquesta contemplava 18,3 milions d'euros el 2022 i 48,7 milions el 2023 per fer efectiva la recuperació de l'horari lectiu a infantil i primària el curs vinent i 29,7 milions el 2023 i 75 més el 2024 per fer-ho extensiu a secundària el curs 2023-2024. En aquest cas, la mesura comportava 2.009 noves dotacions. La directora ha explicat que hi havia tants problemes tècnics com pressupostàries que impedient que la mesura s'apliqués també a secundària el curs vinent.
Colell ha dit que consideraven que el gest que feien era "definitiu" i creien que podria permetre l'acord. Finalment però els sindicats no van assistir a la mesa i el Departament ha donat per finalitzades les negociacions. "Ens dol molt", ha dit. Fonts del Departament creuen que la manca d'acord podria estar relacionada amb processos interns dels sindicats, que s'enfronten a un cicle electoral l'any vinent. En tot cas, critiquen l'actitud dels representants no acudint a les meses i sí fent accions com el boicot a actes del conseller, com el d'aquest dilluns.
En aquest sentit, la directora general ha expressat la seva preocupació pel "bloqueig" del conflicte i ha demanat als portaveus sindicals que reflexionin sobre el seu paper, primer com a professionals de l'educació. "Si l'expressió d'allò que legítimament reclames acaba sent l'expressió amb certa violència o intimidació, no sembla que sigui la manera d'avançar", ha manifestat. Ha afegit també que aquest desacord no vol dir que el Departament no continuï estant a les meses però alerta que no hi ha marge per aquests aspectes que afecten el curs vinent.
Un dels punts problemàtics en la negociació era la proposta de nou calendari escolar. Dolors Collell ha expressat la fermesa del Departament de tirar-lo endavant. En aquest sentit, fonts de la conselleria han explicat que havien proposat també als sindicats que es blindés que només es podria avisar els professionals durant cinc dies laborables al juliol per fer reunions preparatòries del curs. Això tampoc tirarà endavant perquè no s'ha arribat a negociar i l'ordre del calendari, amb l'avançament al 5 de setembre, es publicarà en breu.
Segons han explicat fonts de la conselleria, la proposta se'ls va comunicar en converses durant la Setmana Santa i divendres passat se'ls va explicar en una reunió preparatòria de la mesa sectorial d'aquest dilluns. Els sindicats, però, no van assistir a la mesa de dilluns i, per tant, no hi va haver acord. Ara aquest acord sobre l'hora ja no és possible alerten des d'Educació perquè aquest dimarts s'ha publicat al portal intern de centres la resolució de les plantilles per al curs vinent, sense aquests 1.462 mestres.
La directora general de Professorat i Personal de Centres Públics, Dolors Collell, ha expressat la "decepció" del departament després de fer fins a tres moviments sobre la petició de recuperar l'horari lectiu dels professionals previ a la pandèmia. Això implica tornar a les 18 hores a secundària i les 23 a primària. En la darrera proposta abans de les vacances de Setmana Santa, la conselleria plantejava que la recuperació fos efectiva el curs 2023-2024 per a infantil i primària i el curs 2024-2025 per a secundària. Els sindicats però exigien que s'apliqués el curs vinent i en totes les etapes.
Finalment, Educació va fer aquesta darrera proposta durant la Setmana Santa, que comportava l'avançament dels terminis. Fonts del departament han explicat que aquesta contemplava 18,3 milions d'euros el 2022 i 48,7 milions el 2023 per fer efectiva la recuperació de l'horari lectiu a infantil i primària el curs vinent i 29,7 milions el 2023 i 75 més el 2024 per fer-ho extensiu a secundària el curs 2023-2024. En aquest cas, la mesura comportava 2.009 noves dotacions. La directora ha explicat que hi havia tants problemes tècnics com pressupostàries que impedient que la mesura s'apliqués també a secundària el curs vinent.
Colell ha dit que consideraven que el gest que feien era "definitiu" i creien que podria permetre l'acord. Finalment però els sindicats no van assistir a la mesa i el Departament ha donat per finalitzades les negociacions. "Ens dol molt", ha dit. Fonts del Departament creuen que la manca d'acord podria estar relacionada amb processos interns dels sindicats, que s'enfronten a un cicle electoral l'any vinent. En tot cas, critiquen l'actitud dels representants no acudint a les meses i sí fent accions com el boicot a actes del conseller, com el d'aquest dilluns.
En aquest sentit, la directora general ha expressat la seva preocupació pel "bloqueig" del conflicte i ha demanat als portaveus sindicals que reflexionin sobre el seu paper, primer com a professionals de l'educació. "Si l'expressió d'allò que legítimament reclames acaba sent l'expressió amb certa violència o intimidació, no sembla que sigui la manera d'avançar", ha manifestat. Ha afegit també que aquest desacord no vol dir que el Departament no continuï estant a les meses però alerta que no hi ha marge per aquests aspectes que afecten el curs vinent.