03
de març
de
2020
Actualitzat:
22
de novembre,
14:04h
Dos ministres han compartit protagonisme en la reunió del govern d'aquest dimarts: la d'Igualtat, Irene Montero, de Podem, i la d'Educació, Isabel Celáa. Una de Podem i l'altra del PSOE. Si bé el govern espanyol ha aprovat el projecte de llei sobre la llibertat sexual, també ha donat llum verd a la reforma educativa que ha de tombar l'anomenada llei Wert.
La llei orgànica de reforma de la llei de l'educació té vocació de derogar la Lomce i és la mateixa que ja va plantejar Celáa abans de la precipitació electoral de l'abril del 2019. Un dels aspectes més destacats és que es limiten els concerts a les escoles que segreguen per sexe -majoritàriament de l'Opus Dei- i la vocació d'acabar amb els concerts en els centres que compten amb un important volum de recursos i en què el nucli familiar de l'alumnat té gran capacitat adquisitiva.
"No es pot segregar per raons socioeconòmiques ni d'altra naturalesa", ha explicat Celáa, que ha defensat la necessitat d'avançar cap a una escola "inclusiva" i que tendeixi a un "ensenyament personalitzat" per tractar "la diversitat del talent".
Així doncs, s'atorga més capacitat a l'administració per retirar el finançament a les escoles concertades, en la mateixa línia que el decret que vol aprovar la conselleria d'Educació a Catalunya. També es dona més marge pel tancament de línies tant a l'escola pública com a la privada abans de la demanda.
Per tot plegat, la reforma ha aixecat polseguera entre els centres de la xarxa d'educació concertada. "S'ha d'avançar eliminant la segregació. No pot ser confós amb una resta de llibertat, al contrari: és llibertat per a tothom més enllà de les seves circumstàncies".
La llei del "només sí és sí"
Quan falten cinc dies per al 8-M, el govern espanyol ha aprovat la llei orgànica integral de la llibertat sexual que consagra "el només sí és sí, la resta és violació". La nova regulació, no exempta de tensions per motius de calendari entre el PSOE i el Podem, recull bona part de les reivindicacions del moviment feminista en els darrers anys per adaptar-se a les exigències del Conveni d'Istambul i equipara les víctimes de les agressions sexuals amb les víctimes de violència masclista.
El projecte de llei, que pot ser modificat en els tràmits parlamentaris, és un dels buc insígnia del govern de coalició i un dels principals reptes de la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Entre els punts més destacats de la nova normativa està el fet d'acabar amb la diferència entre abús i agressió, ja que la normativa vigent fins ara estableix que cal violència i intimidació perquè a ulls de la justícia sigui considerada l'agressió. El debat va esclatar socialment arran de la polèmica sentència de La Manada, els agressors de la qual van ser condemnats inicialment per abús, però després el Tribunal Suprem va fixar la condemna per agressió.
Amb la nova llei, tota actuació sense consentiment serà considerada agressió. S'estableix que no hi ha consentiment sexual si la víctima "no ha manifestat lliurement per actes exteriors concloents i inequívocs, conforma a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat expressa de participar en l'acte".
Montero ha defensat que la llei que es presenta situarà Espanya "com a referent internacional" perquè posa en el focus la prevenció, la sensibilització, l'acompanyament de la víctima i la garantia de no repetició.
"La clau de la llei és que es posa en el centre el consentiment", ha argumentat la ministra, que també ha subratllat el fet que es posi en marxa una xarxa de recursos especialitzats per acompanyar les víctimes, la formació dels equips professionals que les atendran, els jutjats especialitzats i les campanyes de sensibilització que es posaran en marxa.
"Aquesta llei no hagués estat possible sense un moviment feminista fort. Espanya serà un país més segur per a les dones amb aquesta llei i els drets sexuals de les dones mai més es perdran en un carreró fosc", ha celebrat la ministra Montero.
Enduriment de penes
La inclusió de nous delictes i l'enduriment de penes és un altre dels aspectes que inclou la nova llei. S'incorporen com a delictes el matrimoni forçat, la mutilació genital o la transmissió voluntària de malalties sexuals.
La nova normativa estableix que totes les víctimes tindran dret a assistència jurídica gratuïta amb independència del seu nivell d'ingressos, així com als serveis d'assistència i de suport de les administracions públiques, que es preveuen de caràcter integral i extensius als familiars.
El projecte de llei ha estat aprovat pel consell de ministres després d'un estira-i-arronsa entre la ministra Irene Montero i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que volia ajornar-lo per presentar la reforma dels delictes sexuals dins de la revisió integral del codi penal en la qual es preveu la modificació del delicte de sedició i la incorporació de delictes mediambientals. En les darreres setmanes, el text inicial plantejat per Montero ha anat incorporant modificacions.
La llei orgànica de reforma de la llei de l'educació té vocació de derogar la Lomce i és la mateixa que ja va plantejar Celáa abans de la precipitació electoral de l'abril del 2019. Un dels aspectes més destacats és que es limiten els concerts a les escoles que segreguen per sexe -majoritàriament de l'Opus Dei- i la vocació d'acabar amb els concerts en els centres que compten amb un important volum de recursos i en què el nucli familiar de l'alumnat té gran capacitat adquisitiva.
"No es pot segregar per raons socioeconòmiques ni d'altra naturalesa", ha explicat Celáa, que ha defensat la necessitat d'avançar cap a una escola "inclusiva" i que tendeixi a un "ensenyament personalitzat" per tractar "la diversitat del talent".
Així doncs, s'atorga més capacitat a l'administració per retirar el finançament a les escoles concertades, en la mateixa línia que el decret que vol aprovar la conselleria d'Educació a Catalunya. També es dona més marge pel tancament de línies tant a l'escola pública com a la privada abans de la demanda.
Per tot plegat, la reforma ha aixecat polseguera entre els centres de la xarxa d'educació concertada. "S'ha d'avançar eliminant la segregació. No pot ser confós amb una resta de llibertat, al contrari: és llibertat per a tothom més enllà de les seves circumstàncies".
La llei del "només sí és sí"
Quan falten cinc dies per al 8-M, el govern espanyol ha aprovat la llei orgànica integral de la llibertat sexual que consagra "el només sí és sí, la resta és violació". La nova regulació, no exempta de tensions per motius de calendari entre el PSOE i el Podem, recull bona part de les reivindicacions del moviment feminista en els darrers anys per adaptar-se a les exigències del Conveni d'Istambul i equipara les víctimes de les agressions sexuals amb les víctimes de violència masclista.
El projecte de llei, que pot ser modificat en els tràmits parlamentaris, és un dels buc insígnia del govern de coalició i un dels principals reptes de la ministra d'Igualtat, Irene Montero. Entre els punts més destacats de la nova normativa està el fet d'acabar amb la diferència entre abús i agressió, ja que la normativa vigent fins ara estableix que cal violència i intimidació perquè a ulls de la justícia sigui considerada l'agressió. El debat va esclatar socialment arran de la polèmica sentència de La Manada, els agressors de la qual van ser condemnats inicialment per abús, però després el Tribunal Suprem va fixar la condemna per agressió.
Amb la nova llei, tota actuació sense consentiment serà considerada agressió. S'estableix que no hi ha consentiment sexual si la víctima "no ha manifestat lliurement per actes exteriors concloents i inequívocs, conforma a les circumstàncies concurrents, la seva voluntat expressa de participar en l'acte".
Irene Montero: "Aquesta llei no hagués estat possible sense un moviment feminista fort. Espanya serà un país més segur per a les dones amb aquesta llei i els drets sexuals de les dones mai més es perdran en un carreró fosc"
Montero ha defensat que la llei que es presenta situarà Espanya "com a referent internacional" perquè posa en el focus la prevenció, la sensibilització, l'acompanyament de la víctima i la garantia de no repetició.
"La clau de la llei és que es posa en el centre el consentiment", ha argumentat la ministra, que també ha subratllat el fet que es posi en marxa una xarxa de recursos especialitzats per acompanyar les víctimes, la formació dels equips professionals que les atendran, els jutjats especialitzats i les campanyes de sensibilització que es posaran en marxa.
"Aquesta llei no hagués estat possible sense un moviment feminista fort. Espanya serà un país més segur per a les dones amb aquesta llei i els drets sexuals de les dones mai més es perdran en un carreró fosc", ha celebrat la ministra Montero.
Enduriment de penes
La inclusió de nous delictes i l'enduriment de penes és un altre dels aspectes que inclou la nova llei. S'incorporen com a delictes el matrimoni forçat, la mutilació genital o la transmissió voluntària de malalties sexuals.
La nova normativa estableix que totes les víctimes tindran dret a assistència jurídica gratuïta amb independència del seu nivell d'ingressos, així com als serveis d'assistència i de suport de les administracions públiques, que es preveuen de caràcter integral i extensius als familiars.
El projecte de llei ha estat aprovat pel consell de ministres després d'un estira-i-arronsa entre la ministra Irene Montero i el ministre de Justícia, Juan Carlos Campo, que volia ajornar-lo per presentar la reforma dels delictes sexuals dins de la revisió integral del codi penal en la qual es preveu la modificació del delicte de sedició i la incorporació de delictes mediambientals. En les darreres setmanes, el text inicial plantejat per Montero ha anat incorporant modificacions.