30
d'octubre
del
2020
Més de quatre anys després, el cas de "la Pública, a judici" arribarà a judici. Serà els dies 3 i 4 de juny de 2021 a l'Audiència de Barcelona, segons ha pogut saber NacióDigital. La Fiscalia demana vuit anys i mig de presó i un total de 130.000 euros per a 13 estudiants per la manifestació de 2017 contra les taxes universitàries i a favor d'una universitat pública. El ministeri fiscal els acusa dels delictes de desordres públics i danys pels incidents que es van produir aquell dia al centre de Barcelona.
En l'escrit de Fiscalia, avançat el juliol per aquest diari, es denuncia que els 13 joves van "actuar tots de comú acord" i "amb evident intenció" de "causar danys" al mobiliari públic i urbà, i "posar en risc el desenvolupament quotidià de la vida ciutadana". Segons el ministeri fiscal, els joves van cremar un contenidor, i van pintar i colpejar els aparadors d'una companyia telefònica i una entitat bancària.
Alerta Solidària, que comanda la defensa dels acusats, i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), denuncien que les penes són desproporcionades i la instrucció del cas, "ridícula". La causa, asseguren, pretén "desmobilitzar" els estudiants en un curs "en lluita constant". També acusen la Generalitat de contribuir a la repressió del moviment estudiantil de la mà dels Mossos d'Esquadra. Així, Alerta Solidària i el SEPC ha fet públic un TotSuma per arribar a 15.000 euros i poder fer front a una part de les despeses de cara al judici.
Uns atestats dels Mossos "amb fort component polític"
En declaracions a aquest diari, Eduardo Cáliz, advocat dels estudiants i membre del col·lectiu Alerta Solidària, sosté que el cas es fonamenta sobre uns atestats dels Mossos d'Esquadra "amb un fort component polític" i basats en seguiments a membres del moviment estudiantil i "elucubracions sense cap mena de rigor". Remarca que l'escrit de la Fiscalia és "absolutament desproporcionat". "No té cap sentit demanar penes de més de vuit anys de presó per unes manifestacions que es van desenvolupar amb normalitat més enllà d'algun incident puntual", afirma. Segons el seu parer, l'objectiu del ministeri públic és "atemorir la població" a l'hora d'exercir els seus drets de reunió i manifestació.
Un dels acusats és Arià Bayé, membre del secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). A preguntes de NacióDigital, explica que va ser detingut durant aquells dies per agents de paisà. En un primer moment va pensar que era pels preparatius del referèndum, però després va saber que era per les protestes i la seva activitat en el moviment estudiantil. De fet, denúncia que se li van fer "seguiments" els mesos previs a la detenció. Després de ser alliberat, no va saber res més del seu cas fins tres anys més tard. Assegura que no li fa por l'amenaça de la presó i considera que l'acusació de la Fiscalia és "desproporcionada". "Només afebleix les estructures judicials, un dels principals pilars de l'Estat", sosté Bayé.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) denuncia que aquesta causa, coneguda popularment com "La pública, a judici" vol "desacreditar i reprimir" el moviment estudiantil, que els últims anys ha treballat per aconseguir una rebaixa de les taxes universitàries. "La rebaixa s'ha aconseguit, però la repressió continua afectant els estudiants. Defensar l'educació pública no és cap delicte", apunten fonts del sindicat consultades per aquest diari.
Una reivindicació que es remunta al 2012
El cas fa referència a la manifestació del març de 2017 al centre de Barcelona. Milers de persones, majoritàriament estudiants, van protestar per exigir una rebaixa de les taxes universitàries a Catalunya després que un any abans el Govern hagués incomplert una moció aprovada pel Parlament que preveia una rebaixa del 30%. Durant la protesta es van produir alguns incidents aïllats i es van cremar alguns contenidors. Setmanes més tard, al maig, els Mossos van detenir tres estudiants membres del SEPC acusats de danys i desordres públics durant la manifestació.
A finals de l'any passat, el Govern va anunciar una rebaixa de les taxes universitàries en el marc dels pressupostos del 2020, que es van aprovar amb el suport dels comuns en plena emergència pel coronavirus, i que s'hauran d'adaptar per fer front a la crisi sanitària i econòmica derivada de la pandèmia. Amb aquell anunci, l'executiu de Quim Torra i Pere Aragonès volia donar resposta a una demanda dels estudiants i els rectors que es remunta al 2012. Al juliol, el consell executiu va aprovar el decret de reducció d'un 30% de les taxes universitàries per al proper curs.
En l'escrit de Fiscalia, avançat el juliol per aquest diari, es denuncia que els 13 joves van "actuar tots de comú acord" i "amb evident intenció" de "causar danys" al mobiliari públic i urbà, i "posar en risc el desenvolupament quotidià de la vida ciutadana". Segons el ministeri fiscal, els joves van cremar un contenidor, i van pintar i colpejar els aparadors d'una companyia telefònica i una entitat bancària.
Alerta Solidària, que comanda la defensa dels acusats, i el Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC), denuncien que les penes són desproporcionades i la instrucció del cas, "ridícula". La causa, asseguren, pretén "desmobilitzar" els estudiants en un curs "en lluita constant". També acusen la Generalitat de contribuir a la repressió del moviment estudiantil de la mà dels Mossos d'Esquadra. Així, Alerta Solidària i el SEPC ha fet públic un TotSuma per arribar a 15.000 euros i poder fer front a una part de les despeses de cara al judici.
Uns atestats dels Mossos "amb fort component polític"
En declaracions a aquest diari, Eduardo Cáliz, advocat dels estudiants i membre del col·lectiu Alerta Solidària, sosté que el cas es fonamenta sobre uns atestats dels Mossos d'Esquadra "amb un fort component polític" i basats en seguiments a membres del moviment estudiantil i "elucubracions sense cap mena de rigor". Remarca que l'escrit de la Fiscalia és "absolutament desproporcionat". "No té cap sentit demanar penes de més de vuit anys de presó per unes manifestacions que es van desenvolupar amb normalitat més enllà d'algun incident puntual", afirma. Segons el seu parer, l'objectiu del ministeri públic és "atemorir la població" a l'hora d'exercir els seus drets de reunió i manifestació.
Un dels acusats és Arià Bayé, membre del secretariat nacional de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). A preguntes de NacióDigital, explica que va ser detingut durant aquells dies per agents de paisà. En un primer moment va pensar que era pels preparatius del referèndum, però després va saber que era per les protestes i la seva activitat en el moviment estudiantil. De fet, denúncia que se li van fer "seguiments" els mesos previs a la detenció. Després de ser alliberat, no va saber res més del seu cas fins tres anys més tard. Assegura que no li fa por l'amenaça de la presó i considera que l'acusació de la Fiscalia és "desproporcionada". "Només afebleix les estructures judicials, un dels principals pilars de l'Estat", sosté Bayé.
El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) denuncia que aquesta causa, coneguda popularment com "La pública, a judici" vol "desacreditar i reprimir" el moviment estudiantil, que els últims anys ha treballat per aconseguir una rebaixa de les taxes universitàries. "La rebaixa s'ha aconseguit, però la repressió continua afectant els estudiants. Defensar l'educació pública no és cap delicte", apunten fonts del sindicat consultades per aquest diari.
Una reivindicació que es remunta al 2012
El cas fa referència a la manifestació del març de 2017 al centre de Barcelona. Milers de persones, majoritàriament estudiants, van protestar per exigir una rebaixa de les taxes universitàries a Catalunya després que un any abans el Govern hagués incomplert una moció aprovada pel Parlament que preveia una rebaixa del 30%. Durant la protesta es van produir alguns incidents aïllats i es van cremar alguns contenidors. Setmanes més tard, al maig, els Mossos van detenir tres estudiants membres del SEPC acusats de danys i desordres públics durant la manifestació.
A finals de l'any passat, el Govern va anunciar una rebaixa de les taxes universitàries en el marc dels pressupostos del 2020, que es van aprovar amb el suport dels comuns en plena emergència pel coronavirus, i que s'hauran d'adaptar per fer front a la crisi sanitària i econòmica derivada de la pandèmia. Amb aquell anunci, l'executiu de Quim Torra i Pere Aragonès volia donar resposta a una demanda dels estudiants i els rectors que es remunta al 2012. Al juliol, el consell executiu va aprovar el decret de reducció d'un 30% de les taxes universitàries per al proper curs.