01
de desembre
de
2020, 12:21
Actualitzat:
12:21h
El lloguer d'habitacions s'ha encarit un 2,9% el 2019 a Barcelona. Les dificultats per accedir a un immoble en propietat i l'increment dels preus de lloguer en els darrers anys han empès moltes persones i famílies a compartir pis o llogar una habitació com a espai per viure-hi. D'aquesta manera, l'habitatge compartit ha deixat de ser una modalitat bàsicament dirigida a estudiants i joves i la Síndica de Greuges de Barcelona, Maria Assumpció Vilà i Planas, ha alertat d'un possible "sensellarisme ocult".
Aquesta és una de les conclusions de l'informe 'L'habitatge compartit a Barcelona', elaborat conjuntament amb la Càtedra Unesco d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'estudi constata la manca d'estadístiques oficials sobre la realitat dels habitatges compartits. La falta de dades té "especial èmfasi" en el cas del "sensellarisme ocult", una situació pròpia de persones mal allotjades que resideixen en "habitatges inadequats" o "insegurs".
Tot i la falta de dades oficials, la Sindicatura de Greuges constata un increment de l'habitatge compartit. De fet, així ho corroboren també les queixes de la ciutadania a la institució. El perfil de les persones explicant que viuen en habitacions són bàsicament famílies monoparentals, persones immigrants i persones joves, entre altres. A aquests grups s'hi afegeixen també persones soles, normalment majors de 50 anys, que cobren una pensió o una prestació.
Davant aquesta situació, la Sindicatura de Greuges ha demanat una diagnosi per identificar totes les situacions d'exclusió residencial a Barcelona. Per altra banda, la institució ha reclamat la creació d'una bossa d'habitatge públic equivalent a la necessitat real i ponderada. De fet, ha proposat disposar d'un 15% d'habitatges de primera residència a Barcelona destinats a polítiques socials abans de 2027, una fita que ha titllat "d'inassolible".
A Barcelona, una família amb remuneracions de prop de 26.000 euros anuals havia de destinar un 41,2% de les assignacions a pagar un lloguer mitjà el 2018. En el cas de llars amb un salari de 36.000 euros aproximadament, la quota destinada a la renda es reduïa al 30%. D'acord amb aquestes dades, l'Observatori Metropolità de l'Habitatge concloïa que les llars que viuen de lloguer són les que han de destinar un percentatge més elevat dels seus ingressos a les rendes, en concret, un 43,5%.
De fet, segons els portals immobiliaris, Barcelona és el municipi de l'Estat amb un lloguer més car des de 2015. A aquesta situació s'hi suma el creixement urbà, el context d'alt atur i sous baixos i la "manca" d'una política de cohesió territorial a mitjà i llarg termini.
L'estudi és anterior a l'inici de la pandèmia. La Sindicatura de Greuges contempla que aquesta crisi pugui provocar un augment teòric de l'oferta d'habitatges de lloguer per la baixa demanda de pisos turístics, però alerta que "res no impedeix" que Barcelona continuï sent la capital més cara per compartir habitatge a l'Estat.
Aquesta és una de les conclusions de l'informe 'L'habitatge compartit a Barcelona', elaborat conjuntament amb la Càtedra Unesco d'Habitatge de la Universitat Rovira i Virgili (URV). L'estudi constata la manca d'estadístiques oficials sobre la realitat dels habitatges compartits. La falta de dades té "especial èmfasi" en el cas del "sensellarisme ocult", una situació pròpia de persones mal allotjades que resideixen en "habitatges inadequats" o "insegurs".
Tot i la falta de dades oficials, la Sindicatura de Greuges constata un increment de l'habitatge compartit. De fet, així ho corroboren també les queixes de la ciutadania a la institució. El perfil de les persones explicant que viuen en habitacions són bàsicament famílies monoparentals, persones immigrants i persones joves, entre altres. A aquests grups s'hi afegeixen també persones soles, normalment majors de 50 anys, que cobren una pensió o una prestació.
Davant aquesta situació, la Sindicatura de Greuges ha demanat una diagnosi per identificar totes les situacions d'exclusió residencial a Barcelona. Per altra banda, la institució ha reclamat la creació d'una bossa d'habitatge públic equivalent a la necessitat real i ponderada. De fet, ha proposat disposar d'un 15% d'habitatges de primera residència a Barcelona destinats a polítiques socials abans de 2027, una fita que ha titllat "d'inassolible".
A Barcelona, una família amb remuneracions de prop de 26.000 euros anuals havia de destinar un 41,2% de les assignacions a pagar un lloguer mitjà el 2018. En el cas de llars amb un salari de 36.000 euros aproximadament, la quota destinada a la renda es reduïa al 30%. D'acord amb aquestes dades, l'Observatori Metropolità de l'Habitatge concloïa que les llars que viuen de lloguer són les que han de destinar un percentatge més elevat dels seus ingressos a les rendes, en concret, un 43,5%.
De fet, segons els portals immobiliaris, Barcelona és el municipi de l'Estat amb un lloguer més car des de 2015. A aquesta situació s'hi suma el creixement urbà, el context d'alt atur i sous baixos i la "manca" d'una política de cohesió territorial a mitjà i llarg termini.
L'estudi és anterior a l'inici de la pandèmia. La Sindicatura de Greuges contempla que aquesta crisi pugui provocar un augment teòric de l'oferta d'habitatges de lloguer per la baixa demanda de pisos turístics, però alerta que "res no impedeix" que Barcelona continuï sent la capital més cara per compartir habitatge a l'Estat.