Com s'ha arribat fins aquí?
L'any 2010, fins a 12 municipis de la zona fronterera entre el Bages, Osona i el Berguedà van presentar a la Generalitat una sol·licitud per a la creació oficial de la comarca del Lluçanès. El 2015 es va dur a terme un procés participatiu entre els veïns perquè opinessin si volien que el seu municipi s'integrés a la nova comarca. El resultat d'aquesta consulta ciutadana va ser favorable a la creació de la comarca en vuit municipis i contrari en cinc, fet que ja definia que el consens no era complet i que el procés no seria tan simple.Quins nou pobles l'integren i quins en queden fora?
El fet que en alguns dels pobles els veïns votessin en contra d'unir-se a la nova comarca ha estat el gran escull des de les consultes del 2015. Finalment, i per accelerar la tramitació abans de les eleccions municipals del 28-M, el Govern va aprovar el projecte de llei que incorpora els vuit municipis que van votar a favor de la creació de la comarca en la votació del 2015: Prats de Lluçanès (que en serà la capital), Alpens, Lluçà, Olost, Oristà, Perafita, SantMartí d'Albars i Sobremunt.A més, hi ha un novè poble que, per ara, serà del Lluçanès, però amb incògnita. I és que Sant Feliu Sasserra està incorporat al projecte de llei del Govern malgrat que va guanyar el "no" a la consulta del 2015. En el mateix document es fa una menció especial i es dona l'oportunitat al poble que retorni al Bages, on es troba adscrit ara mateix. Per fer-ho, caldrà un acord del ple municipal que s'haurà de comunicar abans del 31 de març de 2026.
Consulta ciutadana sobre la creació de la comarca del Lluçanès, el 26 de juliol de 2015. Foto: Adrià Costa Rifà
Qui segur que no conformarà la nova comarca per ara seran els altres quatre pobles que van posicionar-se en contra a la votació de fa vuit anys. Els veïns van votar "no" i els plenaris municipals van ratificar la decisió. Es tracta de Santa Maria de Merlès (Berguedà), Sant Agustí de Lluçanès (Osona), Sant Boi de Lluçanès (Osona) i Sant Bartomeu del Grau (Osona).
Quan es crea el consell comarcal i què hi haurà abans?
Segons el projecte de llei, el Consell Comarcal del Lluçanès s'haurà de constituir després de les eleccions municipals del 2027. Fins llavors, hi haurà un organisme transitori en forma de Mancomunitat que s'encarregarà de la gestió dels interessos de la comarca. En aquest període de transició, els serveis a la ciutadania estaran garantits a través del Consell Comarcal d'origen fins a fer-se efectiu el traspàs a la nova comarca.
Com funcionarà la Mancomunitat provisional?
Mentre funciona aquesta Mancomunitat provisional, el Govern la dotarà dels recursos econòmics necessaris. En aquest sentit, les futures lleis de pressupostos del 2024 i fins al 2027 incorporaran una previsió relativa a l'assignació a la Mancomunitat de municipis de la comarca del Lluçanès. Així, el 2024 tindran una partida de 200.000 euros; el 2025, 250.000; el 2026, serà de 300.000 euros i el 2027, la més alta amb 350.000 euros. Una vegada constituït el Consell Comarcal, es dissoldrà la Mancomunitat.
Pot afegir-s'hi o marxar algun municipi?
Durant tot aquest període de transició, què passa si algun municipi s'ho repensa i es vol integrar al projecte del Lluçanès? Doncs hauran d'esperar-se fins al 2027, data en què es consolidarà la comarca, i iniciar els tràmits que estableix la llei per demanar el canvi de comarca, de la mateixa manera que passaria en qualsevol de les altres unitats territorials del país.
Per contra, si algun dels territoris que integraran la nova comarca volen marxar-ne, també haurien d'esperar fins al 2027 i seguir el procediment ordinari. A Catalunya ja n'hi ha dos exemples molt recents. Per una banda, els municipis deBiosca i Torà deixaran de ser de la Segarra i ja computaran com a membres del Solsonès als comicis del 28-M, amb els vistiplaus dels consistoris municipals i del Parlament. Per altra banda,Aiguafreda va votar aquest setembre passar del Vallès Oriental a Osona.