Segons va informar aleshores la Conselleria de Sanitat, les mostres biològiques de l'individu es van remetre al laboratori de referència de l'Institut de Salut Carles III per a la possible confirmació del cas. El pacient s'ha traslladat des d'un hospital privat i es troba ingressat en la Unitat d'Aïllament d'Alt Nivell de l'Hospital Universitari i Politècnic La Fe de València, que garanteix la seguretat tant de les seves cures com la protecció als professionals sanitaris que el tracten.
De moment, el Ministeri de Sanitat ha elaborat un protocol d'actuació per detectar de manera precoç el virus de Marburgo i evitar així casos secundaris protegint la salut dels ciutadans. El text, que recull recomanacions i instruccions davant la sospita d'un cas, està publicat en la web del Ministeri. En el protocol, també hi trobarem els passos a seguir davant la sospita d'un cas de Marburgo i les mesures a adoptar per part dels professionals sanitaris davant un cas que estigui sent investigat o confirmat, així com annexos amb instruccions sobre la neteja i desinfecció recomanada davant possibles casos i procediment d'actuació per a la gestió i trasllat de casos en investigació.
Què sabem del brot?
El brot, el primer del virus de Marburgo que es declara a Guinea Equatorial, es va detectar a la província de Kié-Ntem, a l'oest de la part continental de la república i fronterera amb Camerun i Gabon, després que l'Organització Mundial de la Salut (OMS) confirmés la mort d'almenys nou persones per la malaltia. Els Centres per al Control i Prevenció de Malalties d'Àfrica (Àfrica CDC) de la Unió Africana (UA) van assegurar el 16 de febrer que el brot no ha "d'estendre el pànic" i van destacar que ja hi ha especialistes que treballen per contenir l'epidèmia, segons ha recollit l'agència EFE. En el passat, s'han detectat brots i casos esporàdics de la patologia en altres països d'Àfrica, com ara Ghana, Guinea-Conakri, Angola, la República Democràtica del Congo (RDC), Kenya, Sud-àfrica i Uganda.Símptomes
Els símptomes del virus inclouen mal de cap, vòmits de sang i dolors musculars i es transmet amb el contacte amb sang infectada o altres fluids i teixits corporals. No existeixen vacunes ni tractaments antivirals aprovats per tractar-lo. En la majoria dels brots descrits, la infecció humana per EVM es deu a l'estada prolongada en mines o coves habitades per colònies de ratpenats Rousettus, segons ha indicat el Ministeri en el protocol sanitari.[plantillavirals]
