06
de desembre
de
2022, 19:53
Actualitzat:
21:13h
Fa anys que l'Ajuntament de Barcelona, amb els comuns al govern municipal, flirteja amb la voluntat de posar límits al fenomen dels free tours al centre històric de la capital catalana. Malgrat que el debat s'havia fet evident en altres ocasions, el conflicte entre l'administració i els guies no oficials s'havia esmorteït darrerament a l'espera dels plans definitius del consistori per limitar l'activitat turística al districte de Ciutat Vella. Ara, però, el xoc s'ha despertat. Després que el govern d'Ada Colau hagi anunciat la fórmula escollida -limitar a 20 el nombre màxim de persones per grup turístic, entre d'altres mesures- i hagi marcat el març com a data d'entrada en vigor de la mesura, els treballadors de free tour han decidit preparar-se per respondre. Si cal, amb accions legals, expliquen alguns d'ells a Nació.
L'arrel del conflicte és que l'executiu de Colau té la intenció de collar els grups turístics amb la nova normativa municipal, després d'anys en què l'activitat s'ha desenvolupat sense una regulació específica. Així ho detalla el regidor del districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, a aquest diari. Distingeix entre els guies turístics oficials, que considera que "han demostrat que volen fer les coses com s'han de fer", i els free tours. "A dia d'avui els que estan generant més col·lapse i són més irrespectuosos amb els nostres carrers i les nostres places són els free tours. I nosaltres desplegarem uns mecanismes de control que seran per a tothom que realitzi activitats turístiques: guies oficials i free tours", remarca Rabassa.
Les condicions plantejades per l'Ajuntament, a través d'un decret, suposen regular "els grups guiats amb finalitats turístiques" de diferents maneres. A més del límit a 20 persones per grup, s'estableix que queden prohibits els megàfons i que no es poden fer parades durant la ruta. A més, només es permetrà l'estada estàtica a 12 espais d'especial rellevància, com la plaça Sant Jaume, el passeig del Born o el Fossar de les Moreres. Tanmateix, hi haurà un límit de grups per espai. A la plaça de la Barceloneta, només n'hi podrà haver un per torn. A la plaça Reial, fins a un màxim de vuit alhora.
Al seu torn, els guies que protagonitzen els free tour -el tipus de visita més habitual al centre de Barcelona- veuen la postura de l'Ajuntament com a exagerada. Especialment, consideren que el topall de la vintena de persones per grup els aboca a unes pitjors condicions laborals, sense tenir en compte que el volum de turistes al carrer seguirà sent el mateix. En aquest sentit, pronostiquen que la mesura provocarà que augmenti el nombre de colles de visitants i que els principals afectats siguin ells mateixos, la mà d'obra com a autònoms, i no l'empresa que hi ha al darrere. "El límit de 20 farà que hi hagi més guies, més grups, però amb els mateixos turistes", valora Andrew Pitt, que no té la llicència de guia turístic oficial però que exerceix des de fa nou anys fent rutes en anglès per a una gran companyia.
El debat dels free tour ja fa temps que genera incomoditats entre les associacions de guies oficials, que denuncien que les grans companyies que dominen el sector -cap d'elles establertes a Barcelona- empitjoren la qualitat de l'acompanyament històric que s'ofereix als visitants. "A part de precaritzar el sector, aquestes companyies fan que els seus guies treballin per propines, sense contracte", exposava a Nació la presidenta de l'Associació de Guies de Turisme habilitats per la Generalitat, Txell Carreres.
Els free tours faciliten que treballadors sense formació específica sobre història o turisme es puguin oferir a les empreses i pilotin grups de visitants durant unes hores, explicant el que han après per compte propi. D'altres són tot el contrari. Un exemple és Paula Molías, qui no només té estudis universitaris en Turisme i Història de l'Art, sinó que també té la llicència per exercir com a guia oficial. Segons exposa, la seva decisió té a veure amb la diversitat de visitants, que és molt més gran amb aquest format, i amb la tranquil·litat de saber que està fent "accessible la cultura a gent que d'una altra manera no s'ho podia permetre". Tanmateix, aquest nou escenari normatiu podria canviar-ho tot, apunta. Hi coincideix un altre guia que demana mantenir l'anonimat. "Jo decidiré si continuo després de l'estiu. Depèn del que vegi".
"És possible que els guies deixin de fer free tour. Farà que molts ho deixin perquè no sortirà rentable", opina Molías. La jove experta en art defensa que "amb les valoracions econòmiques" que reben al final de la visita pels carrers de la ciutat han de pagar "una part a l'empresa, una part d'IVA i IRPF". Sobre quina és la quantitat que s'endú la companyia mare, que serveix de portal de contacte entre els turistes i els guies, una investigació recent de l'associació Alba Sud va destacar que els autònoms acaben pagant entre 1,75 i 3 euros per cada visitant que reben. Contactats per aquest diari, portals com Civitatis o FreeWalkingTour han decidit no respondre.
Amb aquests supòsits, creuen que multiplicar els grups pot fer baixar de manera significativa els ingressos previstos. "Moltes vegades no saps quanta gent t'apareixerà. Si tenim un grup de 21 persones, haurem de fragmentar-lo en dos grups d'11 i 10. Això significa que faràs la meitat d'una facturació que d'entrada tampoc no és per tirar coets. I això per una caminada i explicacions de tres hores", comenta Molías. Davant d'això, i del fet que no existeix una llei específica que reguli la potestat que tenen les administracions sobre les rutes per lliure, Molías anuncia que forma part d'un grup de treballadors de free tours que va presentar al·legacions als plans de l'Ajuntament. Així, malgrat que no han rebut resposta i el govern de Colau (BComú) i Jaume Collboni (PSC) continua endavant, els mateixos autònoms preveuen "emprendre mesures legals" si la confrontació s'allarga.
Aquest perllongament del xoc entre els models desitjat per l'Ajuntament i el que s'ha instal·lat a la ciutat és difícil d'esquivar, si es passeja pel centre de la ciutat. Un dilluns, en el pont de la Puríssima, tres grups es planten al migdia davant la Catedral de Barcelona. Tots ells superen amb facilitat el futur límit de 20 persones. Un d'ells arriba als 30 visitants. Els guies de free tour operen amb unmicròfon i un altaveu. "Ho intentem fer només en espais oberts, on ja hi ha activitats amb soroll. Mai als llocs on podem molestar els veïns", defensa la guia. També hi coincideix Pitt, que defensa que els micròfons són una cosa minoritària en entorns veïnals. Les conductes inapropiades les atribueixen a excepcions.
Sobre la possibilitat de fer-ho amb audiòfons, com proposa la nova normativa municipal, tampoc no ho veuen clar. "Molta gent marxa del free tour i els autònoms perdríem el dispositiu. A més, requeriria una inversió inicial que no es pot assumir", remarca Paula Molías. Igualment, tampoc veu possible que les empreses se n'encarreguin. "És un intermediari només de publicitat", descriu, sobre les companyies que anuncien les rutes a internet.
Sobre les limitacions anunciades per l'Ajuntament, els free tour també apunten que la xifra de grups màxims permesos en algunes zones podria comportar que es generin cues d'espera al voltant d'aquests punts. Malgrat això, ha estat una de les iniciatives més ben valorades per algunes entitats de Ciutat Vella. És el cas tant de la Xarxa Veïnal del Raval com de l'Associació de Veïns i Veïnes del Gòtic. "Ajudarà a no col·lapsar algunes places i carrers", valora el portaveu ravalenc Miquel Prats, en referència a la via lliure que tenien fins ara els grups turístics per acumular-se en les zones d'interès.
Més crític es mostra Martí Cusó, de l'associació veïnal del barri Gòtic, el cor de l'afectació turística. "Al marge d'alguna millora puntual com la prohibir els altaveus, això no soluciona el problema de fons i segueix sent el mateix. I a més té el risc d'augmentar la frustració si la ciutadania es creu el relat que serà un gran canvi. Anunciar que això canviarà les molèsties que hi ha al Gòtic és un error", valora el veí del nucli històric. Així, d'una banda posa en dubte que hi hagi capacitat inspectora suficient per fer complir les condicions del nou decret i, alhora, incideix en la manca "d'una política de fons, que vagi al problema i plantegi reduir els turistes". Això, però, implicaria "canviar el model de Barcelona", sentencia Cusó.
L'arrel del conflicte és que l'executiu de Colau té la intenció de collar els grups turístics amb la nova normativa municipal, després d'anys en què l'activitat s'ha desenvolupat sense una regulació específica. Així ho detalla el regidor del districte de Ciutat Vella, Jordi Rabassa, a aquest diari. Distingeix entre els guies turístics oficials, que considera que "han demostrat que volen fer les coses com s'han de fer", i els free tours. "A dia d'avui els que estan generant més col·lapse i són més irrespectuosos amb els nostres carrers i les nostres places són els free tours. I nosaltres desplegarem uns mecanismes de control que seran per a tothom que realitzi activitats turístiques: guies oficials i free tours", remarca Rabassa.
Les noves regles
Les condicions plantejades per l'Ajuntament, a través d'un decret, suposen regular "els grups guiats amb finalitats turístiques" de diferents maneres. A més del límit a 20 persones per grup, s'estableix que queden prohibits els megàfons i que no es poden fer parades durant la ruta. A més, només es permetrà l'estada estàtica a 12 espais d'especial rellevància, com la plaça Sant Jaume, el passeig del Born o el Fossar de les Moreres. Tanmateix, hi haurà un límit de grups per espai. A la plaça de la Barceloneta, només n'hi podrà haver un per torn. A la plaça Reial, fins a un màxim de vuit alhora.
La indignació dels guies de "free tour"
Al seu torn, els guies que protagonitzen els free tour -el tipus de visita més habitual al centre de Barcelona- veuen la postura de l'Ajuntament com a exagerada. Especialment, consideren que el topall de la vintena de persones per grup els aboca a unes pitjors condicions laborals, sense tenir en compte que el volum de turistes al carrer seguirà sent el mateix. En aquest sentit, pronostiquen que la mesura provocarà que augmenti el nombre de colles de visitants i que els principals afectats siguin ells mateixos, la mà d'obra com a autònoms, i no l'empresa que hi ha al darrere. "El límit de 20 farà que hi hagi més guies, més grups, però amb els mateixos turistes", valora Andrew Pitt, que no té la llicència de guia turístic oficial però que exerceix des de fa nou anys fent rutes en anglès per a una gran companyia. El debat dels free tour ja fa temps que genera incomoditats entre les associacions de guies oficials, que denuncien que les grans companyies que dominen el sector -cap d'elles establertes a Barcelona- empitjoren la qualitat de l'acompanyament històric que s'ofereix als visitants. "A part de precaritzar el sector, aquestes companyies fan que els seus guies treballin per propines, sense contracte", exposava a Nació la presidenta de l'Associació de Guies de Turisme habilitats per la Generalitat, Txell Carreres.
Els free tours faciliten que treballadors sense formació específica sobre història o turisme es puguin oferir a les empreses i pilotin grups de visitants durant unes hores, explicant el que han après per compte propi. D'altres són tot el contrari. Un exemple és Paula Molías, qui no només té estudis universitaris en Turisme i Història de l'Art, sinó que també té la llicència per exercir com a guia oficial. Segons exposa, la seva decisió té a veure amb la diversitat de visitants, que és molt més gran amb aquest format, i amb la tranquil·litat de saber que està fent "accessible la cultura a gent que d'una altra manera no s'ho podia permetre". Tanmateix, aquest nou escenari normatiu podria canviar-ho tot, apunta. Hi coincideix un altre guia que demana mantenir l'anonimat. "Jo decidiré si continuo després de l'estiu. Depèn del que vegi".
"És possible que els guies deixin de fer free tour. Farà que molts ho deixin perquè no sortirà rentable", opina Molías. La jove experta en art defensa que "amb les valoracions econòmiques" que reben al final de la visita pels carrers de la ciutat han de pagar "una part a l'empresa, una part d'IVA i IRPF". Sobre quina és la quantitat que s'endú la companyia mare, que serveix de portal de contacte entre els turistes i els guies, una investigació recent de l'associació Alba Sud va destacar que els autònoms acaben pagant entre 1,75 i 3 euros per cada visitant que reben. Contactats per aquest diari, portals com Civitatis o FreeWalkingTour han decidit no respondre.
Els "free tours" s'organitzen
Amb aquests supòsits, creuen que multiplicar els grups pot fer baixar de manera significativa els ingressos previstos. "Moltes vegades no saps quanta gent t'apareixerà. Si tenim un grup de 21 persones, haurem de fragmentar-lo en dos grups d'11 i 10. Això significa que faràs la meitat d'una facturació que d'entrada tampoc no és per tirar coets. I això per una caminada i explicacions de tres hores", comenta Molías. Davant d'això, i del fet que no existeix una llei específica que reguli la potestat que tenen les administracions sobre les rutes per lliure, Molías anuncia que forma part d'un grup de treballadors de free tours que va presentar al·legacions als plans de l'Ajuntament. Així, malgrat que no han rebut resposta i el govern de Colau (BComú) i Jaume Collboni (PSC) continua endavant, els mateixos autònoms preveuen "emprendre mesures legals" si la confrontació s'allarga.Aquest perllongament del xoc entre els models desitjat per l'Ajuntament i el que s'ha instal·lat a la ciutat és difícil d'esquivar, si es passeja pel centre de la ciutat. Un dilluns, en el pont de la Puríssima, tres grups es planten al migdia davant la Catedral de Barcelona. Tots ells superen amb facilitat el futur límit de 20 persones. Un d'ells arriba als 30 visitants. Els guies de free tour operen amb unmicròfon i un altaveu. "Ho intentem fer només en espais oberts, on ja hi ha activitats amb soroll. Mai als llocs on podem molestar els veïns", defensa la guia. També hi coincideix Pitt, que defensa que els micròfons són una cosa minoritària en entorns veïnals. Les conductes inapropiades les atribueixen a excepcions.
Tres grups, tots ells per sobre del futur topall de persones, aquest dilluns davant la Catedral de Barcelona. Foto: D.C.
Sobre la possibilitat de fer-ho amb audiòfons, com proposa la nova normativa municipal, tampoc no ho veuen clar. "Molta gent marxa del free tour i els autònoms perdríem el dispositiu. A més, requeriria una inversió inicial que no es pot assumir", remarca Paula Molías. Igualment, tampoc veu possible que les empreses se n'encarreguin. "És un intermediari només de publicitat", descriu, sobre les companyies que anuncien les rutes a internet.
Veïns, entre el guany i la resignació
Sobre les limitacions anunciades per l'Ajuntament, els free tour també apunten que la xifra de grups màxims permesos en algunes zones podria comportar que es generin cues d'espera al voltant d'aquests punts. Malgrat això, ha estat una de les iniciatives més ben valorades per algunes entitats de Ciutat Vella. És el cas tant de la Xarxa Veïnal del Raval com de l'Associació de Veïns i Veïnes del Gòtic. "Ajudarà a no col·lapsar algunes places i carrers", valora el portaveu ravalenc Miquel Prats, en referència a la via lliure que tenien fins ara els grups turístics per acumular-se en les zones d'interès.Més crític es mostra Martí Cusó, de l'associació veïnal del barri Gòtic, el cor de l'afectació turística. "Al marge d'alguna millora puntual com la prohibir els altaveus, això no soluciona el problema de fons i segueix sent el mateix. I a més té el risc d'augmentar la frustració si la ciutadania es creu el relat que serà un gran canvi. Anunciar que això canviarà les molèsties que hi ha al Gòtic és un error", valora el veí del nucli històric. Així, d'una banda posa en dubte que hi hagi capacitat inspectora suficient per fer complir les condicions del nou decret i, alhora, incideix en la manca "d'una política de fons, que vagi al problema i plantegi reduir els turistes". Això, però, implicaria "canviar el model de Barcelona", sentencia Cusó.