Durant la dictadura franquista, la persecució de la llengua catalana també va deixar empremta en la manera d'anomenar els municipis del país. El règim va impulsar la castellanització de nombrosos topònims i va substituir les formes catalanes per les versions adaptades a les normes ortogràfiques del castellà.
Ara bé, després de caure la dictadura l'any 1978, molts d'aquests pobles i ciutats van poder tornar a utilitzar oficialment els seus noms tradicionals. Però no tots van seguir el mateix camí. Hi ha un municipi del Priorat que encara conserva la denominació castellanitzada que va quedar fixada durant el franquisme.
Un poble que conserva el nom en castellà
Aquest és Cabacés, que és actualment el topònim oficial, normalitzat per la imposició del castellà en aquella època. El municipi ubicat a la comarca del Priorat manté la grafia castellana en comptes de retornar al nom original, Cabassers. Una vila de 302 habitants banyada pel riu de Montsant situada al nord-oest de la comarca.
La qüestió no és nova ni respon a un simple debat ortogràfic. L'Institut d'Estudis Catalans ha defensat històricament la forma Cabassers, d'acord amb els criteris lingüístics i toponímics de la institució. Tanmateix, quan es va plantejar recuperar el nom català després de la dictadura, la decisió va quedar condicionada per la voluntat expressada al mateix municipi. En una consulta, els veïns van optar per mantenir la denominació de Cabacés, en lloc de substituir-la per Cabassers. No va ser el cas d'altres municipis com Castillo d'Aro, Móra de Ebro, Móra la Nueva o San Quírico Safaja, que sí que van passar a la forma catalana després del franquisme.
La reivindicació del topònim en català
Des de Cabacés hi ha diverses reivindicacions populars per recuperar el topònim original d'una vegada per totes i deslligar-se de la versió oficial que els uneix amb una fosca història. L'Optimot explica que el topònim Cabassers és la forma normativa i que està documentat des del segle XII i que prové de l'àrab. La grafia Cabacés no és la forma recomanada lingüísticament, tot i que ha estat la denominació oficial.
A més, el juliol de 2024, l'Ajuntament va acordar iniciar el canvi del nom a la seva versió en català. Després d'un acord entre els grups municipals, el consistori va anunciar que començaria els tràmits per oficialitzar Cabassers, tot i que avui dia encara consta oficialment com a Cabacés, ja que l'Idescat manté aquesta denominació en les dades municipals de 2025.
A banda de Cabacés, a Catalunya hi ha vuit municipis més amb denominacions oficials que no s'ajusten a la normativa de l'Institut d'Estudis Catalans. Són Capmany, que hauria de ser Campmany; Figaró-Montmany, que normativament s'anomena el Figueró i Montmany; Lladó, que hauria de ser Lledó d'Empordà; Massanes, que hauria de ser Maçanes; Navàs, que hauria de ser Navars; Rialp, que hauria de ser Rialb; Torrelavit, que recuperaria els noms històrics de Terrassola i Lavit, i Forallac, format a partir dels antics nuclis de Fonteta, Peratallada i Vulpellac.
