A Catalunya hi ha nou municipis que mantenen oficialment denominacions que no s'ajusten a la normativa lingüística de l'Institut d'Estudis Catalans (IEC) o a la tradició toponomàstica del país. Les formes actuals conviuen amb les que es consideren més adequades des del punt de vista lingüístic, algunes de les quals tenen segles d'història al darrere.
La llista inclou localitats de comarques tan diverses com l'Alt Empordà, el Priorat, el Bages o el Pallars Sobirà. En alguns casos, la discrepància és una qüestió ortogràfica; en d'altres, té a veure amb l'etimologia del nom o amb la manera com es van agrupar diferents nuclis per formar un únic municipi; i en altres el motiu és la castellanització del nom que es va fer durant el franquisme.
Capmany
Situat a l'Alt Empordà, a prop de la frontera francesa, Capmany és un municipi petit que té al voltant de 700 habitants. La forma que es considera adequada és Campmany, que remet a la idea de "camp gran". La documentació històrica permet seguir-ne l'evolució: el nom apareix escrit com a Campo Magno el 1246, mentre que la forma Capmany ja es documenta el 1278. La història del municipi, però, es remunta encara més enrere: el seu terme apareix vinculat a una gran finca agrícola ja al segle X.
Figaró-Montmany
Al Vallès Oriental, al peu del Montseny i a la vall del Congost, hi ha Figaró-Montmany, un municipi d'entorn de mil habitants. La denominació normativa és el Figueró i Montmany, que recupera els dos topònims que formen el nom del terme. El nucli del Figueró va créixer al voltant del mas que li va donar nom, relacionat amb la presència d'arbres fruiters als horts de la zona.
Lladó
Lladó és un municipi de l'Alt Empordà, situat a les Garrotxes d'Empordà, amb una població que ronda el miler d'habitants. La forma normativa és Lledó, un mot que fa referència tant al fruit del lledoner com a l'arbre mateix. Segons l'Optimot, el topònim està documentat des del segle X i prové del llatí lotone, amb una evolució posterior a través de ledone.
Massanes
A la comarca de la Selva, Massanes és un municipi de menys de mil habitants situat en un entorn rural entre la plana de la Tordera i els primers relleus de les Guilleries. La forma normativa és Maçanes, relacionada amb el mot antic maçana, que volia dir poma. L'Ajuntament explica que el terme podria haver servit antigament tant per designar el fruit com l'arbre que el produeix. Aquesta interpretació també queda representada a l'escut municipal, on apareix una pomera.
Navàs
Navàs és un dels municipis més poblats de la llista, amb més de 6.000 habitants, i es troba al Bages, a tocar del Berguedà. La forma normativa és Navars, un nom d'origen antic que podria tenir arrels preromanes, possiblement bascoides. La documentació històrica aporta pistes sobre la seva evolució: el topònim apareix esmentat al segle X amb la forma Nabares, en un document de l'any 982 relacionat amb possessions del monestir de Ripoll. Més endavant, durant el segle XIV, també es troben les formes Nabars i Nabas.
Rialp
Al Pallars Sobirà, a la vall de la Noguera Pallaresa, Rialp és una localitat de prop de 600 habitants. La forma que es considera normativa és Rialb, que s'explica a partir de l'expressió llatina rivus albus, és a dir, "riu blanc". El nom faria referència a la tonalitat blanquinosa de la llera, relacionada amb la naturalesa calcària dels materials que arrossega l'aigua. En aquest cas, la diferència entre el nom oficial i la forma recomanada es troba en l'última consonant.
Torrelavit
Torrelavit és un municipi de l'Alt Penedès amb uns 1.600 habitants, situat en una comarca marcada pel conreu de la vinya. La forma normativa és Terrassola i Lavit, perquè el nom actual prové de la unió de dues denominacions històriques. Lavit ja apareix documentat al segle X, mentre que Terrassola es troba en la documentació medieval del segle X i, sobretot, a partir del XII. La fusió dels dos noms va donar lloc a Torrelavit, però l'Optimot considera que, d'acord amb la tradició toponomàstica catalana, cal mantenir les dues denominacions completes unides amb la conjunció i.
Forallac
Al Baix Empordà, Forallac agrupa diversos nuclis de població i té al voltant de 1.700 habitants. La forma normativa és Vulpellac, Fonteta i Peratallada, els tres topònims que van donar origen al municipi. No es tracta, doncs, d'una simple qüestió ortogràfica, sinó de la manera com es va construir el nom actual a partir de les denominacions de les localitats que en formen part. L'Optimot considera que la forma adequada és conservar els tres noms sencers, en lloc de crear-ne un de nou a partir de fragments.
Cabacés
Al Priorat, Cabacés és un municipi d'uns 300 habitants que també forma part d'aquesta llista. La forma normativa és Cabassers, un topònim d'origen àrab que ja apareix documentat al segle XII amb formes com Avicabescer i Avincabacer. Segons l'Optimot, la grafia catalana hauria de conservar la doble essa i la r final que apareixen en la documentació antiga. La qüestió ha anat més enllà del debat lingüístic i moltes associacions reivindiquen la recuperació del nom. De fet, el 2024, l'Ajuntament va acceptar iniciar el procés per catalanitzar-lo, però encara es manté la forma en castellà.
