El preu del lloguer al país ha tornat a batre rècords, en ple debat sobre una regulació que la Generalitat voldria aplicar i que posaria topalls als contractes de llarga durada. De fet, a Barcelona els nous contractes ja tenen un preu mitjà de 1.171 euros. Així ho mostren les dades obtingudes a partir de les fiances dipositades a l'Institut Català del Sòl (Incasòl) durant el tercer trimestre de l'any. Això suposa un increment respecte a la marca anterior (1.123 euros) i incideix en unes rendes mitjanes que cada vegada s'allunyen més del preu del salari mínim interprofessional, establert l'any passat a 1.080 euros. De fet, en un any el preu mitjà dels nous arrendaments s'ha disparat un 9,8% a la capital catalana.

En el mateix sentit, Catalunya segueix una tendència també a l'alça. S'ha passat dels 830 euros de mitjana registrats en el segon trimestre del 2023 als 848 euros entre juliol i setembre. És a dir, la tendència també és de creixement, però de manera menys desbocada que a Barcelona, ja que entre el tercer trimestre del 2022 i el d'enguany l'increment s'ha quedat en un 5,3%.

Un altre focus d'interès és com s'estén la taca d'oli de l'increment de preus més enllà de la frontera barcelonina. En aquest sentit, els municipis de l'Àrea Metropolitana de Barcelona (AMB) sense comptar-hi la capital catalana ja es troben de mitjana amb uns lloguers que arriben als 911 euros al mes. Això inclou municipis que queden a mitja hora de Barcelona, però que també han anat veient com augmenten amb força els preus dels seus arrendaments. A les demarcacions de Girona (639 euros), Tarragona (569 euros) i Lleida (480 euros) també s'hi han viscut pujades generalitzades, el tercer trimestre.

Pel que fa a la signatura de contractes, se segueix la tendència a la baixa. La capital catalana, per exemple, ha comptabilitzat la formalització de poc més de 30.000 contractes de llarga durada, un 15,4% menys que l'any anterior. Això, segons el sector immobiliari, té a veure amb la por dels propietaris a patir "inseguretat jurídica" per les noves lleis. Per això, preferirien treure el pis del mercat del lloguer habitual i posar-lo a la venda. Per contra, des d'entitats pel dret a l'habitatge remarquen que això és una maniobra de pressió dels propietaris i denuncien també que hi ha una fuita important de pisos que se'n van cap al negoci dels lloguers de temporada, una escletxa que permet fer arrendaments de fins a onze mesos i que disparar preus.

Les dades arriben en un moment d'incertesa a Catalunya. Després que la Generalitat anunciés que havia fet tots els deures per poder regular els lloguers a 140 municipis, a partir de l'arribada de la nova llei espanyola de l'habitatge, la proposta ha embarrancat a l'Estat. El Govern ha quedat a l'espera que l'executiu espanyol -PSOE i Sumar- validi en algun moment els plans catalans i es permeti el retorn dels topalls al lloguer. De moment, no hi ha cap calendari clar a la vista i s'explica  que hi ha "treballs tècnics" en marxa. Mentrestant, aquest mateix any el Banc d'Espanya ha emès un informe que alerta que gairebé la meitat dels llogaters de tot l'Estat està en risc de pobresa o exclusió social per dos motius: "les rendes disparades" i "els baixos salaris".