10
de març
de
2016, 20:00
Actualitzat:
12
de març,
10:43h
Després de 15 anys d’existència, tothom coneix la Viquipèdia com l’enciclopèdia universal de referència, que porta el coneixement a tots els racons del món, i que està en constant creixement. Però potser molt pocs relacionaran el projecte de Jimmy Wales com un dels referents del "procomú" o sistema de col·laboració econòmica.
“La indústria del programari lliure, bona part del programari dels telèfons mòbils, la Viquipèdia o el projecte Güifi.net a Catalunya demostren que el procomú ja és una alternativa al mercat i al sistema econòmic capitalista”, explica la investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institut (IN3) de la UOC, Mayo Fuster. Ella és també la coordinadora de les Jornades “Economies col·laboratives del Procomú: polítiques, tecnologies i ciutat per a les persones”, que se celebren de l’11 al 13 de març a Barcelona, on esperen una participació de 400 assistents.
“La Viquipèdia ha aconseguit funcionar amb un sistema de donacions i cada any es recullen 50 milions de dòlars. És una organització on treballen més de 1.000 persones. El model català Güifi.net, pioner i exemplar a tota Europa, n’és una altra mostra. Ni el sector privat (amb les empreses de telecomunicacions) ni el govern van aconseguir portar connexió wifi a pobles remots del Pirineu. Aquesta associació va aconseguir en uns anys, i amb la modalitat del procomú, arribar on ningú estava disposat pels interessos econòmics”, afegeix Fuster.
Un model econòmic en augment
L’any passat es va presentar l’estudi internacional P2P Value que demostrava que en els darrers dos anys havien crescut les àrees d’activitat que feien servir el procomú, passant de les 13 detectades en un inici, a les 33 actuals.
Sobre l’economia col·laborativa ja se n’ha parlat molt en els darrers anys, a través d’exemples com AirB&B o Uber. Tots dos negocis es presenten sovint com models econòmics alternatius al funcionament del mercat del sistema capitalista. “No obstant això, els guanys van a parar a una empresa privada", explica Fuster. "El procomú proposa que els beneficis siguin repartits entre una comunitat de manera col·laborativa”.
Per aquesta investigadora ara és el moment de decidir quina mena de societat volem. “Tenim l’oportunitat de canviar el sistema econòmic. Hem viscut la crisi més gran del capitalisme. El procomú és una sortida, una via alternativa. Si no fem res al respecte, les empreses del Silicon Valley tindran el poder de l’economia emergent d’Internet amb la implicació que això suposa respecte al control de les dades personals o la privacitat”.
Involucrar a l'administració
Aquestes jornades dedicades al procomú són una crida explícita també a les administracions públiques locals i nacionals, per tal que optin per fórmules col·laboratives abans de subvencionar investigacions a empreses estrangeres que s'estableixen a Catalunya. Membres de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat i del Parlament Europeu han estat convidats a formar part del programa per conèixer les iniciatives en funcionament.
D'aquesta trobada s'espera incidir amb mesures concretes al Pla d'actuació municipal de l'Ajuntament de Barcelona (PAM), així com presentar una versió traduïda al Parlament Europeu perquè es repensin les actuacions futures proposades en el marc del Programa Horitzó 2020. Per això, s'ha elaborat una declaració de principis, encara oberta a la participació ciutadana.
“La indústria del programari lliure, bona part del programari dels telèfons mòbils, la Viquipèdia o el projecte Güifi.net a Catalunya demostren que el procomú ja és una alternativa al mercat i al sistema econòmic capitalista”, explica la investigadora de l'Internet Interdisciplinary Institut (IN3) de la UOC, Mayo Fuster. Ella és també la coordinadora de les Jornades “Economies col·laboratives del Procomú: polítiques, tecnologies i ciutat per a les persones”, que se celebren de l’11 al 13 de març a Barcelona, on esperen una participació de 400 assistents.
“La Viquipèdia ha aconseguit funcionar amb un sistema de donacions i cada any es recullen 50 milions de dòlars. És una organització on treballen més de 1.000 persones. El model català Güifi.net, pioner i exemplar a tota Europa, n’és una altra mostra. Ni el sector privat (amb les empreses de telecomunicacions) ni el govern van aconseguir portar connexió wifi a pobles remots del Pirineu. Aquesta associació va aconseguir en uns anys, i amb la modalitat del procomú, arribar on ningú estava disposat pels interessos econòmics”, afegeix Fuster.
Un model econòmic en augment
L’any passat es va presentar l’estudi internacional P2P Value que demostrava que en els darrers dos anys havien crescut les àrees d’activitat que feien servir el procomú, passant de les 13 detectades en un inici, a les 33 actuals.
Sobre l’economia col·laborativa ja se n’ha parlat molt en els darrers anys, a través d’exemples com AirB&B o Uber. Tots dos negocis es presenten sovint com models econòmics alternatius al funcionament del mercat del sistema capitalista. “No obstant això, els guanys van a parar a una empresa privada", explica Fuster. "El procomú proposa que els beneficis siguin repartits entre una comunitat de manera col·laborativa”.
Per aquesta investigadora ara és el moment de decidir quina mena de societat volem. “Tenim l’oportunitat de canviar el sistema econòmic. Hem viscut la crisi més gran del capitalisme. El procomú és una sortida, una via alternativa. Si no fem res al respecte, les empreses del Silicon Valley tindran el poder de l’economia emergent d’Internet amb la implicació que això suposa respecte al control de les dades personals o la privacitat”.
Involucrar a l'administració
Aquestes jornades dedicades al procomú són una crida explícita també a les administracions públiques locals i nacionals, per tal que optin per fórmules col·laboratives abans de subvencionar investigacions a empreses estrangeres que s'estableixen a Catalunya. Membres de l’Ajuntament de Barcelona, de la Generalitat i del Parlament Europeu han estat convidats a formar part del programa per conèixer les iniciatives en funcionament.
D'aquesta trobada s'espera incidir amb mesures concretes al Pla d'actuació municipal de l'Ajuntament de Barcelona (PAM), així com presentar una versió traduïda al Parlament Europeu perquè es repensin les actuacions futures proposades en el marc del Programa Horitzó 2020. Per això, s'ha elaborat una declaració de principis, encara oberta a la participació ciutadana.