20
de febrer
de
2023, 19:20
Actualitzat:
23
de febrer,
13:37h
El sèxting, definit com l'intercanvi de contingut sexual a través de dispositius electrònics, és una pràctica normalitzada, especialment arran de la pandèmia. Irene Montiel, especialista i investigadora en sextorsió, ciberassetjament i sèxting, i Aina M. Gassó, investigadora de victimització sexual a internet, adverteixen de les causes i repercussions esteses, sobretot, entre els joves. Aquesta pràctica pot derivar en diferents tipus de violència i les noies en són les principals víctimes, encara que no sempre és així. Les dinàmiques i les relacions ajuden a entendre aquest fenomen ja establert en les noves generacions.
- Què és el sèxting?
Aina M. Gassó (A.G.): El sèxting es tracta de l'intercanvi de contingut sexual a través dels dispositius electrònics. Tant l'enviament com el reenviament i la recepció són generalment autoproduïdes per la mateixa persona. Cal diferenciar entre el sèxting que es practica en adults i en els menors. Tant a nivell de dinàmiques com també, lògicament, pel que fa a conseqüències.
- Quins riscos comporta?
Irene Montiel (I.M:): Pel que fa als riscos, cal distingir tres grups: mentals o referents a la salut mental, com ara la depressió o l'ansietat, que es poden donar amb anterioritat o a conseqüència de l'intercanvi d’imatges; l'exposició a drogues o altres conductes sexuals de risc, com per exemple no prendre mesures anticonceptives o altres proteccions contra les malalties de transmissió sexual; i les conductes desviades, com les autolesives o suïcides.
- Per què creuen que hi ha aquest component sexualitzat a les xarxes socials?
I.M.: Pensem que hi ha molta gent que nodreix la seva autoestima de likes i seguidors, que només es poden aconseguir a través de les xarxes socials. Les plataformes, d'alguna manera, alimenten el nostre sistema de recompensa, i per això són tan addictives.
A.G.: Exacte. Els joves, que necessiten molta més aprovació, han après a través del modelatge i de l'aprenentatge social. Els seus referents els han ensenyat a vendre imatges hipersexualitzades a les xarxes, ja que aporten més aprovació social.
I.M.: El problema és que la hipersexualització és reduir tota la vàlua d'una persona a les seves característiques físiques i sexuals. Al cap i a la fi, és deshumanitzar la persona.
- Hi ha alguna manera adequada de practicar el sèxting?
I.M.: Hi ha persones que defensen aquesta conducta argumentant que està normalitzada i ha vingut per quedar-se. Fins i tot justifiquen que els joves ara es relacionen així. Una perspectiva ben vista sobre el paper, però s'observa en els estudis que les persones que practiquen sèxting no es troben en una situació favorable. Les anàlisis apunten a una relació entre aquest fet i problemes en la salut mental. Aquesta pràctica sol ser la porta d'entrada per altres formes de violència, com l'extorsió, el grooming [ciberseducció de menors] i el ciberassetjament.
A.G.: El sèxting segur no és real, perquè el risc sempre hi és. En el moment que envies o comparteixes contingut sexual, el perill de ser difós està assegurat. Al cap i a la fi, el fet que una conducta estigui normalitzada no vol dir que sigui bona. El consum de drogues, per exemple, està molt normalitzat aquí a Espanya, però no és bo per la salut. Hem de distingir entre el que s'accepta a la societat i el que és positiu per al desenvolupament de les persones.
- Podríem dir que la coerció és provocada per la mateixa societat?
A.G.: La coerció i la pressió poden venir directament de l'agressor (parella, amic o desconegut) o de la societat. Hi ha una pressió social generalitzada, sobretot patida entre els joves. "Si no m'envies la fotografia, no t'incloc en el grup o ets una estreta" és una frase que pot servir d'exemple de situacions que m'he trobat treballant com a psicòloga. Es mantenen uns jocs que generen una pressió sobre la persona.
- Hi ha un perfil de víctima establert?
I.M.: El sèxting el practiquen tant nois com noies, però és cert que les noies pateixen més la part de victimització. La violència sexual que sofreixen les dones també es veu plasmada en les xarxes socials. El sèxting coercitiu és una forma de violència habitual. De fet, un fenomen que també està molt estès ara entre els adolescents és la violència de parella a través de les xarxes. El problema és que s’està normalitzant i molts cops aquest "envia'm una imatge" passa a ser un "envia'm aquesta imatge sexual com a prova del teu amor". Les dades afirmen que entre un 20-25% dels adolescents a Espanya pateixen alguna forma de violència amb la parella. La dinàmica violenta es presenta de forma online i offline.
- Podem dir que el masclisme ha evolucionat?
A.G.: Sí, la normalització global de la violència sexual a les xarxes ens envia al passat. Semblava que havíem avançat molt i la societat havia entès que el discurs de "la vaig matar, perquè era meva" ja no és vàlid. Però actualment, amb la introducció de les noves tecnologies i les xarxes socials, les noves generacions semblen haver desaprès tota aquesta herència social i cultural. Hem normalitzat controlar la parella fins al punt de saber on és a través del seu dispositiu mòbil. És realment preocupant.
I.M.: Són situacions que sempre s'han donat, però és cert que el context del ciberespai té una sèrie de característiques que faciliten les conductes violentes. Internet fa sensació d'anonimat i impunitat, però no és per res així. Hi ha estudis que han determinat que comunicar-se a través d'una pantalla dificulta desenvolupar el sentiment d'empatia amb la persona que tens a l'altre costat. Per això, la pantalla complica prendre consciència de les conseqüències que poden tenir segons quines conductes. Cal tenir present que les imatges sexuals poden viure per sempre a internet.
- L'amor ha mort amb les noves generacions?
I.M.: Hi ha investigacions que diuen que molts joves duen a terme relacions poc saludables i abusives sense saber que ho són, perquè normalitzen moltes situacions de violència, entre elles les que es produeixen a través de les xarxes socials. Els joves tenen clar que pegar és violència, però no saben que n'existeixen altres tipus. El control i la coacció són violència psicològica, per exemple. L'amor no morirà, però sí que ho farà la forma de relacionar-se. Per aquest motiu cal vigilar amb les diferents violències.
A.G.: Volem ser rigoroses amb la part científica, per això cal subratllar que les dinàmiques de control són bidireccionals. A diferència de la victimització sexual patida generalment per noies, el control s'exerceix i sofreix tant en homes com en dones. Les dinàmiques de control a les xarxes són absolutament bidireccionals. No hi ha cap mena de diferència entre la violència que exerceixen les dones i que la que exerceixen els homes.
- Què és el sèxting?
Aina M. Gassó (A.G.): El sèxting es tracta de l'intercanvi de contingut sexual a través dels dispositius electrònics. Tant l'enviament com el reenviament i la recepció són generalment autoproduïdes per la mateixa persona. Cal diferenciar entre el sèxting que es practica en adults i en els menors. Tant a nivell de dinàmiques com també, lògicament, pel que fa a conseqüències.
- Quins riscos comporta?
Irene Montiel (I.M:): Pel que fa als riscos, cal distingir tres grups: mentals o referents a la salut mental, com ara la depressió o l'ansietat, que es poden donar amb anterioritat o a conseqüència de l'intercanvi d’imatges; l'exposició a drogues o altres conductes sexuals de risc, com per exemple no prendre mesures anticonceptives o altres proteccions contra les malalties de transmissió sexual; i les conductes desviades, com les autolesives o suïcides.
- Per què creuen que hi ha aquest component sexualitzat a les xarxes socials?
I.M.: Pensem que hi ha molta gent que nodreix la seva autoestima de likes i seguidors, que només es poden aconseguir a través de les xarxes socials. Les plataformes, d'alguna manera, alimenten el nostre sistema de recompensa, i per això són tan addictives.
A.G.: Exacte. Els joves, que necessiten molta més aprovació, han après a través del modelatge i de l'aprenentatge social. Els seus referents els han ensenyat a vendre imatges hipersexualitzades a les xarxes, ja que aporten més aprovació social.
I.M.: El problema és que la hipersexualització és reduir tota la vàlua d'una persona a les seves característiques físiques i sexuals. Al cap i a la fi, és deshumanitzar la persona.
- Hi ha alguna manera adequada de practicar el sèxting?
I.M.: Hi ha persones que defensen aquesta conducta argumentant que està normalitzada i ha vingut per quedar-se. Fins i tot justifiquen que els joves ara es relacionen així. Una perspectiva ben vista sobre el paper, però s'observa en els estudis que les persones que practiquen sèxting no es troben en una situació favorable. Les anàlisis apunten a una relació entre aquest fet i problemes en la salut mental. Aquesta pràctica sol ser la porta d'entrada per altres formes de violència, com l'extorsió, el grooming [ciberseducció de menors] i el ciberassetjament.
A.G.: El sèxting segur no és real, perquè el risc sempre hi és. En el moment que envies o comparteixes contingut sexual, el perill de ser difós està assegurat. Al cap i a la fi, el fet que una conducta estigui normalitzada no vol dir que sigui bona. El consum de drogues, per exemple, està molt normalitzat aquí a Espanya, però no és bo per la salut. Hem de distingir entre el que s'accepta a la societat i el que és positiu per al desenvolupament de les persones.
- Podríem dir que la coerció és provocada per la mateixa societat?
A.G.: La coerció i la pressió poden venir directament de l'agressor (parella, amic o desconegut) o de la societat. Hi ha una pressió social generalitzada, sobretot patida entre els joves. "Si no m'envies la fotografia, no t'incloc en el grup o ets una estreta" és una frase que pot servir d'exemple de situacions que m'he trobat treballant com a psicòloga. Es mantenen uns jocs que generen una pressió sobre la persona.
- Hi ha un perfil de víctima establert?
I.M.: El sèxting el practiquen tant nois com noies, però és cert que les noies pateixen més la part de victimització. La violència sexual que sofreixen les dones també es veu plasmada en les xarxes socials. El sèxting coercitiu és una forma de violència habitual. De fet, un fenomen que també està molt estès ara entre els adolescents és la violència de parella a través de les xarxes. El problema és que s’està normalitzant i molts cops aquest "envia'm una imatge" passa a ser un "envia'm aquesta imatge sexual com a prova del teu amor". Les dades afirmen que entre un 20-25% dels adolescents a Espanya pateixen alguna forma de violència amb la parella. La dinàmica violenta es presenta de forma online i offline.
- Podem dir que el masclisme ha evolucionat?
A.G.: Sí, la normalització global de la violència sexual a les xarxes ens envia al passat. Semblava que havíem avançat molt i la societat havia entès que el discurs de "la vaig matar, perquè era meva" ja no és vàlid. Però actualment, amb la introducció de les noves tecnologies i les xarxes socials, les noves generacions semblen haver desaprès tota aquesta herència social i cultural. Hem normalitzat controlar la parella fins al punt de saber on és a través del seu dispositiu mòbil. És realment preocupant.
I.M.: Són situacions que sempre s'han donat, però és cert que el context del ciberespai té una sèrie de característiques que faciliten les conductes violentes. Internet fa sensació d'anonimat i impunitat, però no és per res així. Hi ha estudis que han determinat que comunicar-se a través d'una pantalla dificulta desenvolupar el sentiment d'empatia amb la persona que tens a l'altre costat. Per això, la pantalla complica prendre consciència de les conseqüències que poden tenir segons quines conductes. Cal tenir present que les imatges sexuals poden viure per sempre a internet.
- L'amor ha mort amb les noves generacions?
I.M.: Hi ha investigacions que diuen que molts joves duen a terme relacions poc saludables i abusives sense saber que ho són, perquè normalitzen moltes situacions de violència, entre elles les que es produeixen a través de les xarxes socials. Els joves tenen clar que pegar és violència, però no saben que n'existeixen altres tipus. El control i la coacció són violència psicològica, per exemple. L'amor no morirà, però sí que ho farà la forma de relacionar-se. Per aquest motiu cal vigilar amb les diferents violències.
A.G.: Volem ser rigoroses amb la part científica, per això cal subratllar que les dinàmiques de control són bidireccionals. A diferència de la victimització sexual patida generalment per noies, el control s'exerceix i sofreix tant en homes com en dones. Les dinàmiques de control a les xarxes són absolutament bidireccionals. No hi ha cap mena de diferència entre la violència que exerceixen les dones i que la que exerceixen els homes.