11
de desembre
de
2022, 08:27
Actualitzat:
12
de desembre,
17:38h
Fins a 188 persones van perdre la vida en accidents de trànsit a Catalunya l'any 2021. D'aquestes, 135 van morir en zona interurbana i 53 en zona urbana, segons dades del Servei Català de Trànsit (SCT). La xifra és més baixa que el 2019, any previ a l'esclat de la pandèmia, però la distracció continua sent el principal factor, seguit de les infraccions. Qui és el responsable de comunicar aquestes morts a la carretera? Com es duu a terme el comunicat als familiars? Catalunya compta amb un protocol específic per abordar aquestes situacions en què participen Mossos d'Esquadra i professionals del Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM).
El primer impacte
Són les set de la tarda, estàs al sofà de casa mirant una sèrie a Netflix i, de sobte, sona el timbre. No esperes ningú i et sorprens. Encara més quan a l'altra banda de l'intèrfon hi ha una parella de Mossos que demanen parlar amb en Ramon Soler . Respons que ets tu, els obres la porta del carrer i esperes impacient a sentir l'ascensor plantat com un pal a l'entrada del pis. No venen sols, els acompanyen tres professionals del SEM i un tercer mosso que no havies vist a la petita pantalleta que tens a la paret. Et saluden -"bona tarda, senyor Soler"- i et demanen d'entrar -"en un lloc on pugui seure, si us plau". Estàs nerviós, no entens res i mentre camines en direcció a la butaca del menjador els preguntes què ha passat. Silenci.
"Hem vingut perquè li hem de comunicar una informació molt important que ha passat amb relació a Laura Martí ". Un comandament dels Mossos és l'encarregat de traslladar als familiars de les víctimes d'accidents de trànsit tota la informació relacionada amb la mort un cop identificada la víctima i localitzada la família. L'objectiu de la visita domiciliària (o a la feina, si cal) és construir conjuntament amb els familiars el relat cronològic dels fets fins al desenllaç, és a dir, la reconstrucció de què ha passat abans que tingués lloc l'accident per, finalment, comunicar el fatídic desenllaç.
"Expliquem què ha passat i on pot trobar més informació en uns dies, i quan marxem tenim la tranquil·litat que estan amb els companys del SEM i no queden desemparats", detalla el cap de la Divisió de Trànsit de la comissaria General de Mobilitat dels Mossos d'Esquadra, l'inspector Andreu González, a Nació. Més enllà de la formació que reben els agents a l'escola de policia, actualment també compten amb el suport del SEM gràcies a un servei conjunt entre els dos cossos que incorpora tècnics d'emergències i psicòlegs per dur a terme la comunicació, un protocol iniciat fa només cinc anys. I la valoració que en treuen els professionals és molt positiva, ja que la comunicació d'una mort és una situació "complicada", tant per al mosso que l'ha de fer com per a qui la rep.
De la negació a la comprensió
No entens res. Feia estona que pensaves que la Laura ja hauria hagut d'arribar de la piscina, on cada dia va a nedar quan surt de la universitat, però volies esperar a acabar el capítol per fer-li un truc. Ja no hi és. "No pot ser!". Et culpes, a tu, al cotxe, a la universitat, a la piscina i fins i tot a ella, a la Laura. "Per què ens ha passat a nosaltres?", et repeteixes. Una pregunta sense resposta, perquè ni tu ni els professionals la podeu respondre. Passen els minuts, que pesen com dies sencers, i continues sense entendre res.
"Primer deixem un espai temporal perquè la família pugui expressar un ampli ventall d'emocions, com ràbia, tristesa o enuig, i al cap d'una estona iniciem un acompanyament explicant-los que tot el que senten és absolutament normal, que estem allà per intentar ajudar-los en aquests moments difícils, i que anirem responent i gestionant la informació de què disposem per tractar de donar resposta a les inquietuds i preguntes que tinguin". Tal com exposa Gemma Cuartero, psicòloga i coordinadora de les línies d'atenció telefònica de suport psicològic del SEM, aquest és el mètode que apliquen els professionals un cop els agents policials han fet la comunicació oficial.
"La nostra funció principal és poder estar allà per recollir aquestes reaccions d'estrès agut i prestar la millor atenció especialitzada i de qualitat mentre ens coordinem amb la resta d'agents", continua Cuartero. Aquesta atenció, però, va més enllà. Els professionals del SEM ajuden els familiars afectats a "reduir la sensació de vulnerabilitat" i a "potenciar l'autonomia" perquè puguin prendre decisions i identifiquin quines són les seves necessitats en cada moment: "Volem aconseguir que activin els seus recursos d'afrontament propis un cop es comencen a autoregular". És en aquest moment quan les famílies comencen a pensar a qui li han de comunicar la notícia, si cal anar a buscar els nens on siguin o és millor trucar per avisar que s'hi anirà més tard, i també com es farà aquesta comunicació.
L'acompanyament posterior
Avui fa una setmana des que la Laura va morir en un accident de trànsit mentre tornava a casa. Era dimecres i queia una pluja fina que va provocar la sortida del seu Fiat 500 de la carretera. Aquest matí has rebut una trucada dels Mossos per citar-te a la comissaria de referència a les cinc de la tarda. T'han donat més detalls de l'incident i t'han entregat la jaqueta i la bossa de la Laura, amb ordinador portàtil inclòs. Hi has entrat tranquil, però has sortit amb l'estómac remogut. Tenir a les mans les seves pertinences i notar la seva colònia t'han alterat. El psicòleg del SEM t'ha trucat poc abans de les vuit del vespre i has agraït la conversa, ja que t'ha permès descarregar tensions.
"Nosaltres ens centrem en una primera atenció de l'àmbit d'emergències i el seguiment el farà la xarxa assistencial o les associacions", explica Cuartero. I és que la tasca de l'equip de Mossos i del SEM no acaba el dia de l'accident, sinó que s'ofereix un acompanyament posterior indispensable per a les víctimes. La part psicològica es deriva al Servei d'Informació i Atenció a les Víctimes de Trànsit (SIAVT), del qual enguany es commemora el desè aniversari, on els afectats poden fer consultes informatives i sol·licitar atenció psicològica sempre que ho necessitin.
Els Mossos, per la seva part, mantenen el contacte fins que acaben de fer l'atestat -el document policial que explica les causes de l'incident i apunta les responsabilitats. En aquest punt, els agents elaboren una acta sobre la situació social de les víctimes per si cal, en primer lloc, derivar-los a altres serveis, i perquè el jutge i la Fiscalia tinguin recollides les despeses que la família ha pogut tenir per poder reclamar la responsabilitat civil que li pertoca a la víctima. Amb tot, l'objectiu del protocol dut a terme entre Mossos i professionals del SEM és oferir una "atenció de qualitat i especialitzada a la família".