El Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), amb seu a Estrasburg, ha comunicat aquest dimarts a l'Estat que ha rebut i admès a tràmit les demandes presentades tant pel grup parlamentari de Junts com pels exmembres de la mesa, Josep Costa i Eusebi Campdepadrós el 2020 per "coaccions i censura" del Tribunal Constitucional (TC) a l'òrgan de la Generalitat. Segons ha avançat Vilaweb i ha confirmat més tard el mateix Costa, Espanya té fins al 31 d'octubre d'enguany per respondre les al·legacions dels polítics catalans.
En concret, les demandes, tal com en el seu dia va explicar la mateixa presidenta del TEDH, Síofra O'Leary, a començaments d'aquest 2023 estan relacionades amb la "llibertat d'expressió" al Parlament, sobre el fet que el Constitucional decidís "limitar certs temes de debat". En aquella època, l'alt tribunal espanyol va prohibir debatre sobre autodeterminació i monarquia i ràpidament els que ara es personen contra aquella decisió judicial van portar el cas a Europa.
El cas, pas a pas
El primer pas d'aquesta batalla legal va començar al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). La querella contra la mesa va jutjar per desobediència Costa i Campdepadrós, a banda de l'expresident del Parlament, Roger Torrent, i l'exsecretària de la mesa, Adriana Delgado. Tots ells van ser absolts, però el tribunal no va considerar que se li hagués vulnerat la inviolabilitat parlamentària. Per això, Costa i Campdepadrós van recórrer contra la sentència, primer al Tribunal Suprem (TS) per després arribar fins a Europa.
El que ara haurà de decidir el TEDH és si s'ha vulnerat l'article 10 del Conveni Europeu dels Drets Humans, corresponent a la llibertat d'expressió, i l'11, referent a la llibertat de reunió. A més a més, l'Estat podria haver vulnerat l'article 1 del protocol 12 del Conveni sobre la prohibició de la discriminació.