24
de novembre
del
2018
Actualitzat
el
25
de novembre
a les
18:06h
Una víctima de violència de gènere té més opcions d'aconseguir ordres de protecció respecte l'agressor en funció del territori on visqui. Això és el que es desprèn de les dades sobre aquestes mesures que publica trimestralment el Consell General del Poder Judicial a nivell estatal, les quals evidencien que Catalunya és sistemàticament la comunitat on menys ordres es concedeixen i, dins d'aquesta, hi ha enormes diferències territorials.
Els dos pols oposats són els partits judicials de Barcelona i de Lleida. La mitjana de mesures adoptades pel primer respecte les sol·licitades, entre 2010 i el primer semestre de 2018, és del 22,1%, mentre que el segon resol favorablement el 91,9% de les peticions. Una diferència que es reprodueix pràcticament any rere any, durant el període analitzat. I entremig, hi ha una enorme diversitat.
Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre groc, sota el logo de NacióDigital. Clicant sobre cada partit judicial, es desplega el seu nom i el percentatge d'ordres de protecció dictades en relació al total de sol·licitades. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
A més de Barcelona, cinc partits judicials concedeixen menys del 30% de les mesures (Granollers, Arenys de Mar, Badalona, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners) i, a més de Lleida, quatre n'adopten més del 80% (Vilafranca del Penedès, Tremp, Cervera i Solsona). Malgrat que la realitat és molt diversa, el mapa elaborat assenyala que el territori més refractari a atorgar ordres de protecció es troben a l'àrea metropolitana de Barcelona i en les comarques gironines, a més de l'Aran i Gandesa, mentre que a les comarques lleidatanes és on se'n donen més.
Un mapa similar amb les sentències
Curiosament -o no-, el mapa del país que resulta és molt similar si el que es recull és el percentatge de sentències condemnatòries respecte el total de judicis, en el mateix període. Això podria alimentar la tesi conforme la menor quantitat de mesures de protecció es deuen a una sensibilitat inferior que, posteriorment, es tradueix en menys condemnes.
En aquest cas, els partits judicials de Ponent són, juntament amb d'altres que també atorgaven elevats percentatges ordres de protecció -com Manresa o Figueres-, els que emeten més sentències condemnatòries en casos de violència de gènere. Hi ha excepcions on no es compleix això -com a Vilafranca del Penedès-, però el cert és que 13 dels 14 partits judicials que dictaven menys mesures de protecció que la mitjana després també són dels absolen més homes denunciats per agressions masclistes.
Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre groc, sota el logo de NacióDigital. Clicant sobre cada partit judicial, es desplega el seu nom i el percentatge de sentències condemnatòries sobre el total de jutjats. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Sigui com sigui, aquestes majors reticències sembla que van reduint-se amb els anys. La tendència global de bona part dels partits judicials és la d'anar concedint cada cop un major percentatge de les ordres de protecció sol·licitades. Entre el 2010 i el 2014, el percentatge d'acceptades va anar caient progressivament del 52,6% al 33,9%, però llavors va tocar terra i ha tornat a remuntar, també a poc a poc, fins situar-se, entre el segon semestre de 2017 i el primer de 2018, en el 49,8%, quasi en el punt de fa vuit anys.
De mitjana, per tant, el percentatge de mesures atorgades ha crescut quasi 16 punts. Tot i això, l'evolució no ha estat homogènia i, mentre que al partit judicial de la Seu d'Urgell ha augmentat 60 punts i al de Santa Coloma de Farners, 59, a 17 s'ha reduït. A Balaguer, ho ha fet en 27,6 punts i a Mollet del Vallès, en 23. En tot cas, cal tenir en compte que, en partits judicials petits, les dades d'un sol any poden no ser representatives, pel baix nombre de casos que es tramiten. Al de Barcelona, un de gran i on la problemàtica és clara, el percentatge de mesures concedides és ara 23,9 punts superior al 2014.
Tanmateix, aquesta evolució no evita que Catalunya sigui encara el territori on els tribunals dicten menys mesures de protecció de les víctimes i l'única on el percentatge és inferior al 50%. En concret, el 2017 es va situar en el 47,9% -en aquest cas, s'inclouen també les dades de les audiències provincials-, prop de 20 punts per sota de la mitjana estatal. Just per sobre de Catalunya hi ha el País Basc (52,9%) i Madrid (54,9%), mentre que, en els primers llocs, se situen La Rioja (88,1%), les Illes Balears (85,5%) i el País Valencià (83,5%).
Si la comparativa territorial, en aquest cas, es fa respecte les sentències finals del procediment penal, Catalunya segueix situant-se per la franja baixa de condemnes, amb el 76,9%, per bé que, en aquest cas, per sobre de Madrid (74,2%) i Galícia (76,7%). Tres territoris que ja se situaven entre les que menys ordres de protecció dictaven. Les Balears (93,6%) i La Rioja (92,8%) també es troben en el podi de sentències condemnatòries, el qual està encapçalat per Múrcia (94,1%).
A què es deuen aquestes diferències per territoris, en relació a les mesures de protecció? Carla Vall, advocada penalista experta en violència de gènere, explica que "depèn de la decisió dels jutges, però també de com s'ha omplert l'eina de valoració dels casos per part dels agents dels Mossos d'Esquadra i dels elements de risc que hi han previst". I és que els Mossos tenen una eina pròpia de valoració, com la Ertzaintza al País Basc, on el percentatge d'ordres concedides és també molt baix.
Així mateix, destaca que "a Barcelona hi ha una saturació molt gran de casos, però això no pot ser una excusa per no protegir les víctimes". En els nuclis petits, a més, hi pot haver més zel a l'hora d'emetre mesures, perquè és més fàcil que allí es trobin víctima i agressor. En tot cas, apunta que el major percentatge d'ordres, els darrers anys, podria ser una resposta al fet que hi ha hagut "més dones que han denunciat i han estat posteriorment assassinades", motiu pel qual caldria preveure més eines de protecció.
Pel que fa a l'actitud dels jutges, Vall considera que les reticències d'alguns per prendre mesures cautelars pot respondre, en part, a per com és percebuda la dona. És més fàcil denegar-les "si no tens en compte el prisma de gènere, amb aspectes psicològics i les formes de declarar". La manca de seguretat o els dubtes, explica, encara es perceben com un indici de mentida quan, en realitat, pot ser a causa de l'estrès post-traumàtic. Tot i així, afirma que no està gens clar que les jutges dones dictin més ordres de protecció.
Pocs recursos materials per fer efectives les ordres
Un altre element que posa sobre la taula és la manca de recursos materials per fer efectives les ordres que es reclamen, com, per exemple, un nombre insuficient de polseres de control de l'agressor o de cases d'acollida de víctimes. "Les mesures han de ser verificables", subratlla, ja que, si aquestes es dicten i fallen, això "desincentiva la denúncia per part d'altres víctimes".
En aquesta línia, Luisa Pilar Moreno, advocada penalista també experta en violència de gènere, assevera que, "oficialment, no poden haver-hi diferències de criteri" entre jutjats a l'hora de dictar mesures de protecció, però sospita que "n'hi poden haver d'implícits, interns i extraoficials a jutjats com els de Barcelona", amb certes dinàmiques pròpies de concedir menys peticions o ser més restrictius.
Aplicació de la legislació europea
Coincideix, però, en què "cada cop hi ha més sensibilitat i canvis de criteri judicial i policial", un fet que atribueix, entre altres aspectes, a que s'apliquen directrius d'Europa, com el conveni d'Istambul, adoptat el 2011 i que fixa que cal jutjar i tramitar els casos amb perspectiva de gènere". Els diferents jutjats, afirma, "s'hi estan adaptant i conscienciant" progressivament, cosa que explicaria l'augment progressiu de les ordres de protecció.
Tot i això, Moreno assenyala que "cal protocols i una valoració del risc basada més en tècnics i experts, com psicòlegs", ja que lamenta que, "molts cops, es deneguen les mesures sense que tècnics experts hagin intervingut, quan caldria esperar a més proves". A la manca de recursos materials que assenyala Vall, per tant, cal sumar-li que no hi ha recursos humans en diferents camps.
La motxilla dels jutges
En aquest sentit, Rosa Cruz, advocada especialitzada en qüestions de família i de violència masclista, afegeix que també "hi ha jutges de violència de gènere que es curen en salut, dicten mesures i deriven el cas al jutjat penal". Cruz afirma que, "si hi ha un part de lesions i la víctima declara bé, segur que es dicten mesures", per bé que, més enllà de les grans xifres, "cal diferenciar també quin és el tipus de mesura que es demana".
En tot cas, explica que, en determinats casos, "es barregen qüestions civils com separacions amb violència de gènere, per accelerar el procediment", quan estrictament no pertocaria. Així, confia que el jutge analitza cada cas per separat, però també porta una motxilla i, si ha concedit mesures prèviament quan no pertocaria, pot ser més refractari a tornar a fer-ho més endavant, igual que si les ha denegat i això ha provocat que es repetís una agressió. "Cal mirar cada cas concret i no generalitzar les denúncies falses, ni generalitzar experiències particulars", demana Moreno, que reclama que els jutges no es deixin influir per casos anecdòtics.
Els dos pols oposats són els partits judicials de Barcelona i de Lleida. La mitjana de mesures adoptades pel primer respecte les sol·licitades, entre 2010 i el primer semestre de 2018, és del 22,1%, mentre que el segon resol favorablement el 91,9% de les peticions. Una diferència que es reprodueix pràcticament any rere any, durant el període analitzat. I entremig, hi ha una enorme diversitat.
PERCENTATGE D'ORDRES DE PROTECCIÓ CONCEDIDES, PER PARTIT JUDICIAL, ENTRE 2010 I EL PRIMER SEMESTRE DE 2018
Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre groc, sota el logo de NacióDigital. Clicant sobre cada partit judicial, es desplega el seu nom i el percentatge d'ordres de protecció dictades en relació al total de sol·licitades. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
A més de Barcelona, cinc partits judicials concedeixen menys del 30% de les mesures (Granollers, Arenys de Mar, Badalona, Sant Feliu de Guíxols i Santa Coloma de Farners) i, a més de Lleida, quatre n'adopten més del 80% (Vilafranca del Penedès, Tremp, Cervera i Solsona). Malgrat que la realitat és molt diversa, el mapa elaborat assenyala que el territori més refractari a atorgar ordres de protecció es troben a l'àrea metropolitana de Barcelona i en les comarques gironines, a més de l'Aran i Gandesa, mentre que a les comarques lleidatanes és on se'n donen més.
Un mapa similar amb les sentències
Curiosament -o no-, el mapa del país que resulta és molt similar si el que es recull és el percentatge de sentències condemnatòries respecte el total de judicis, en el mateix període. Això podria alimentar la tesi conforme la menor quantitat de mesures de protecció es deuen a una sensibilitat inferior que, posteriorment, es tradueix en menys condemnes.
En aquest cas, els partits judicials de Ponent són, juntament amb d'altres que també atorgaven elevats percentatges ordres de protecció -com Manresa o Figueres-, els que emeten més sentències condemnatòries en casos de violència de gènere. Hi ha excepcions on no es compleix això -com a Vilafranca del Penedès-, però el cert és que 13 dels 14 partits judicials que dictaven menys mesures de protecció que la mitjana després també són dels absolen més homes denunciats per agressions masclistes.
PERCENTATGE DE SENTÈNCIES CONDEMNATÒRIES, PER PARTIT JUDICIAL, ENTRE 2010 I EL PRIMER SEMESTRE DE 2018
Nota sobre el mapa: Per consultar la llegenda, cal clicar sobre el requadre groc, sota el logo de NacióDigital. Clicant sobre cada partit judicial, es desplega el seu nom i el percentatge de sentències condemnatòries sobre el total de jutjats. També es pot fer més o menys gran el zoom de la imatge.
Sigui com sigui, aquestes majors reticències sembla que van reduint-se amb els anys. La tendència global de bona part dels partits judicials és la d'anar concedint cada cop un major percentatge de les ordres de protecció sol·licitades. Entre el 2010 i el 2014, el percentatge d'acceptades va anar caient progressivament del 52,6% al 33,9%, però llavors va tocar terra i ha tornat a remuntar, també a poc a poc, fins situar-se, entre el segon semestre de 2017 i el primer de 2018, en el 49,8%, quasi en el punt de fa vuit anys.
De mitjana, per tant, el percentatge de mesures atorgades ha crescut quasi 16 punts. Tot i això, l'evolució no ha estat homogènia i, mentre que al partit judicial de la Seu d'Urgell ha augmentat 60 punts i al de Santa Coloma de Farners, 59, a 17 s'ha reduït. A Balaguer, ho ha fet en 27,6 punts i a Mollet del Vallès, en 23. En tot cas, cal tenir en compte que, en partits judicials petits, les dades d'un sol any poden no ser representatives, pel baix nombre de casos que es tramiten. Al de Barcelona, un de gran i on la problemàtica és clara, el percentatge de mesures concedides és ara 23,9 punts superior al 2014.
AUGMENT DEL PERCENTATGE D'ORDRES DE PROTECCIÓ CONCEDIDES, ENTRE 2014 I EL 2017/2018 (EN PUNTS PERCENTUALS)
PERCENTATGE D'ORDRES DE PROTECCIÓ CONCEDIDES RESPECTE LES SOL·LICITADES, PER COMUNITATS, EL 2017
PERCENTATGE DE SENTÈNCIES CONDEMNATÒRIES DICTADES EN CASOS DE VIOLÈNCIA DE GÈNERE, PER COMUNITATS, EL 2017
Així mateix, destaca que "a Barcelona hi ha una saturació molt gran de casos, però això no pot ser una excusa per no protegir les víctimes". En els nuclis petits, a més, hi pot haver més zel a l'hora d'emetre mesures, perquè és més fàcil que allí es trobin víctima i agressor. En tot cas, apunta que el major percentatge d'ordres, els darrers anys, podria ser una resposta al fet que hi ha hagut "més dones que han denunciat i han estat posteriorment assassinades", motiu pel qual caldria preveure més eines de protecció.
Carla Vall destaca que els jutges es basen en l'eina de valoració dels casos usada pels Mossos d'Esquadra, la qual és particular i diferent a l'estatal, com al País Basc, on també es dicten poques mesures de protecció
Pel que fa a l'actitud dels jutges, Vall considera que les reticències d'alguns per prendre mesures cautelars pot respondre, en part, a per com és percebuda la dona. És més fàcil denegar-les "si no tens en compte el prisma de gènere, amb aspectes psicològics i les formes de declarar". La manca de seguretat o els dubtes, explica, encara es perceben com un indici de mentida quan, en realitat, pot ser a causa de l'estrès post-traumàtic. Tot i així, afirma que no està gens clar que les jutges dones dictin més ordres de protecció.
Pocs recursos materials per fer efectives les ordres
Un altre element que posa sobre la taula és la manca de recursos materials per fer efectives les ordres que es reclamen, com, per exemple, un nombre insuficient de polseres de control de l'agressor o de cases d'acollida de víctimes. "Les mesures han de ser verificables", subratlla, ja que, si aquestes es dicten i fallen, això "desincentiva la denúncia per part d'altres víctimes".
En aquesta línia, Luisa Pilar Moreno, advocada penalista també experta en violència de gènere, assevera que, "oficialment, no poden haver-hi diferències de criteri" entre jutjats a l'hora de dictar mesures de protecció, però sospita que "n'hi poden haver d'implícits, interns i extraoficials a jutjats com els de Barcelona", amb certes dinàmiques pròpies de concedir menys peticions o ser més restrictius.
Aplicació de la legislació europea
Coincideix, però, en què "cada cop hi ha més sensibilitat i canvis de criteri judicial i policial", un fet que atribueix, entre altres aspectes, a que s'apliquen directrius d'Europa, com el conveni d'Istambul, adoptat el 2011 i que fixa que cal jutjar i tramitar els casos amb perspectiva de gènere". Els diferents jutjats, afirma, "s'hi estan adaptant i conscienciant" progressivament, cosa que explicaria l'augment progressiu de les ordres de protecció.
Tot i això, Moreno assenyala que "cal protocols i una valoració del risc basada més en tècnics i experts, com psicòlegs", ja que lamenta que, "molts cops, es deneguen les mesures sense que tècnics experts hagin intervingut, quan caldria esperar a més proves". A la manca de recursos materials que assenyala Vall, per tant, cal sumar-li que no hi ha recursos humans en diferents camps.
La motxilla dels jutges
En aquest sentit, Rosa Cruz, advocada especialitzada en qüestions de família i de violència masclista, afegeix que també "hi ha jutges de violència de gènere que es curen en salut, dicten mesures i deriven el cas al jutjat penal". Cruz afirma que, "si hi ha un part de lesions i la víctima declara bé, segur que es dicten mesures", per bé que, més enllà de les grans xifres, "cal diferenciar també quin és el tipus de mesura que es demana".
En tot cas, explica que, en determinats casos, "es barregen qüestions civils com separacions amb violència de gènere, per accelerar el procediment", quan estrictament no pertocaria. Així, confia que el jutge analitza cada cas per separat, però també porta una motxilla i, si ha concedit mesures prèviament quan no pertocaria, pot ser més refractari a tornar a fer-ho més endavant, igual que si les ha denegat i això ha provocat que es repetís una agressió. "Cal mirar cada cas concret i no generalitzar les denúncies falses, ni generalitzar experiències particulars", demana Moreno, que reclama que els jutges no es deixin influir per casos anecdòtics.