Queden tres mesos per al referèndum sobre la sortida o no del Regne Unit de la Unió Europea, el Brexit, que se celebrarà el 23 de juny. La societat britànica ja viu immersa en una campanya que determinarà el futur del país. Aquesta setmana, la presentació del pressupost per part del govern de David Cameron ha estat aprofitada per posar en valor els arguments a favor de romandre a la UE.

Les diverses forces polítiques estan en ple debat pressupostari. Uns comptes públics que aquest any dibuixen una previsió de creixement menor del que s’esperava (un 2% en lloc del 2,4% que s’havia anunciat fa uns mesos) i que introdueixen un impost sobre les begudes ensucrades. Però una dada ha ajudat clarament Cameron. L’atur, que ja era bastant baix en comparació al d’altres països de la UE, ha experimentat una altra reducció, passant del 5,7% el gener al 5,1%. El primer ministre llueix aquest índex per reforçar la posició del seu executiu mitrant el juny.

Els analistes de la política britànica han assenyalat aquesta xifra com un gran fracàs del discurs dels euroescèptics, que porten mesos insistint que l’allau d’immigrants al Regne Unit implicarà creixents problemes de desocupació. Després d’un any en què la societat britànica ha acollit xifres rècord d’immigració neta (més de 300.000 persones), l’atur continua baixant.

Un duel Osborne-Johnson?
 
Ha estat George Osborne, el ministre d’Economia –allí es diu canceller de l’Exchequer-, el protagonista polític de la setmana, qui ha de defensar els comptes del país. Però tothom veu en Osborne un aspirant a succeir David Cameron en les eleccions del 2020. El ministre té pressa, se li veuen les ganes d’aspirar al lideratge i, si Cameron finalment renuncia a continuar liderant el Partit Conservador així que s’esgoti la legislatura, Osborne serà un dels noms a tenir en compte. Però pel 2020 falta molt, i ara tots els càlculs estan centrats en veure què passa el 23 de juny.

Osborne ha emergit, junt amb Cameron, com el principal defensor del "sí" en el referèndum. Una victòria del Brexit s’enduria tot el govern en ple i no sembla l’escenari més probable, però un triomf molt ajustat del "sí" afebliria enormement Cameron i, de retruc, Osborne. El guanyador de l’aposta seria aleshores Boris Johnson, l’alcalde de Londres, un polític que, per sota de la seva oratòria divertida i certa frivolitat, amaga una ambició freda per viure un dia a Downing Street. Una pregunta que es fan els observadors a Londres és aquests dies si Johnson ha calculat bé la seva decisió de liderar el "no" el 23 de juny i li pot sortir cara.