L'onze de febrer de 2025, prop d'un centenar de milers de docents van aplegar-se des de diferents punts de Catalunya a les portes del Departament d'Educació, al número 202 de la Via Augusta barcelonina, per exigir millores en les condicions laborals. Era una protesta aïllada, acompanyada d'una vaga d'un sol dia, però va acabar agafant una dimensió sense precedents en la història recent de l'ensenyament català. Aquell onze de febrer es va sembrar la llavor del que va desencadenar sis mesos de negociacions frenètiques entre el Govern i els sindicats, i de les quals han acabat naixent l'acord de març amb CCOO i UGT; i posteriorment el pacte annex de maig amb Professors de Secundària.
Desenes de vagues i manifestacions arreu del país després, el conflicte segueix viu. Ara, els sindicats que no han signat cap acord amb Educació -USTEC, CGT i Intersindical com a grans organitzacions; i CNT i COS com a minoritàries- aposten per repetir la mateixa jugada. La idea és clara: recuperar les regnes del carrer. La recepta, també: un dia de vaga amb una mobilització conjunta i unitària que aplegui mestres i professors de tot Catalunya. Ara, doncs, només falta decidir la data. Els sindicats la situen, en conversa amb Nació, entre la vaga general de l'11 de novembre -on els docents també hi participen amb capçaleres pròpies- i les eleccions espanyoles de 29 de novembre.
El taulell de joc sembla definit, però encara hi ha un agent que ho ha de ratificar. És l'Assemblea Educativa de Catalunya (AEC), l'organització nascuda fruit del darrer cicle mobilitzador que s'ha convertit en peça troncal a l'hora de construir l'estratègia de lluita. Per mandat dels docents, és l'òrgan que s'encarrega de validar -no oficialment, però sí que totes les decisions han de rebre el seu vistiplau per garantir-ne una bona rebuda posterior- les propostes sindicals, motiu pel qual els sindicats presentaran aquest dissabte al matí en l'assemblea que se celebrarà a Lleida el seu plantejament per recuperar les regnes del carrer i forçar la reobertura de les negociacions. Amb el feedback de l'AEC, els sindicats acabaran de definir el pla dilluns, i ja dimarts convocaran la vaga.
Representants dels principals sindicats crítics defensen que fer una gran mobilització podrà aconseguir "noves fites": "Confiem que la mobilització serveixi per reobrir negociacions i aconseguir noves fites", assegura Marc Martorell, portaveu de la Intersindical, que deixa clar que la convocatòria que faran la setmana vinent anirà estretament lligada al que decideixi l'AEC aquest dissabte. També ho veu d'aquesta manera la secretaria general de la CGT, Laura Gené, que remarca que per mantenir viva la lluita és "fonamental" la col·laboració entre els claustres i els sindicats. Així doncs, amb els resultats de la consulta a la mà, ara com ara només contemplen fer un dia de vaga.
I després de la gran mobilització, què?
El primer objectiu dels sindicats crítics és congregar la comunitat educativa en una gran mobilització durant la campanya electoral. Després de les urnes, i en funció de l'èxit -o el fracàs- d'aquesta vaga, fonts sindicals apunten que es valorarà la continuïtat de la lluita i s'articularan noves estratègies. Les dades de la consulta mostren que hi ha discrepàncies sobre si s'ha de fer un dia de vaga o més. De fet, només el 49,8% -16.358 persones, dels 32.845 que han participat en la consulta- està compromès amb fer una aturada.
Dins d'aquesta minoria per la mínima, també hi ha plantejaments diversos sobre el nombre de vagues. En xifres, 5.451 docents han apostat per una jornada de vaga, 5.183 per fer-ne dues, 1.810 per tres i 3.923 per quatre. D'aquesta manera, doncs, en cas que la primera vaga d'aquest novembre donés els fruits desitjats, l'opció més escollida entre el col·lectiu que ha participat en l'enquesta seria fer dos dies. Fins i tot preferirien fer-ne quatre per sobre de tres. Aquest escenari, però, es contemplarà després de la gran mobilització prèvia al 29-N. Cal tenir en compte, a més, que ja hi ha la vaga general convocada, escenari on els sindicats educatius també trauran el cap. Així doncs, durant el novembre, els mestres i professors que ho vulguin podran fer dos dies d'aturada.
Els sindicats fan una lectura positiva del resultat de la consulta perquè, tot i que el suport a la vaga cau, l'esperit de protesta es manté: "El conflicte continua obert. Exigim una negociació real amb els sindicats que impulsem la mobilització per acordar millores laborals i recursos per una educació pública, inclusiva i en català", exclamen les organitzacions crítiques amb la conselleria. Ara, la pilota està a la teulada de l'AEC, i el consens que derivi de la trobada permetrà veure el rumb del conflicte amb la conselleria. També pel que fa a les reivindicacions, ja que l'assemblea havia d'aprovar un document amb totes les qüestions que volen exigir al Govern a finals de setembre, però per falta de temps -segons argumentaven- van haver d'ajornar la decisió a la trobada d'octubre. Els sindicats insisteixen que el focus no ha canviat, però serà l'AEC qui ho haurà de certificar.
