La Carmen té 91 anys. Viu en una planta baixa, a Santa Bàrbara (Montsià), i la seva ment no acaba d'assumir el que va viure diumenge a la matinada. Dormia, però quan es va despertar i va veure la seva casa inundant-se, es va voler aixecar per salvar algunes coses importants. Al vídeo de les càmeres de vigilància s'observa com va cap al lavabo per salvar algun rotllo de paper higiènic. A la família ara li fa gràcia veure la gravació i riuen, potser, per apaivagar l'ensurt. A l'àvia la van haver de salvar trencant l'aparador de l'establiment que l'Esther Salillas té al mateix immoble, i que dona a l'habitatge on viu la Carmen. També van haver de rebentar una porta, perquè la pressió de l'aigua impedia accedir per les portes de manera convencional. Un cop l'àvia estava a resguard, van emprendre la resta de l'habitatge.
   
"L'aigua va pujar fins a una altura de metre i mig i després va baixar per quedar-se estancada a un metre, per la cintura", explica l'Esther a Nació. Surant, o sota el nivell de l'aigua, quedaven tots els aparells del negoci que va obrir fa cinc anys, un saló d'estètica, amb sales per fer manicura, solàrium..."Hi havia l'aparell làser, la fotodepiladora, l'aparell de pressoteràpia... Els pintaungles anaven surant cap al carrer". Són imatges gairebé oníriques, que mai marxaran de la seva memòria. "Ja no sé ni si estic cansada. Se't desmunta tot...", comenta l'Esther aquest dilluns, que és dia de netejar i fer inventari dels danys, per recuperar tot allò que es pugui per continuar endavant amb el seu petit negoci. 
 
A cada casa, una història particular. A cada poble, desenes d'experiències per configurar la memòria col·lectiva. Al proper municipi de Masdenverge encara hi ha algunes famílies aïllades, perquè el camí de Mianes que dona als seus habitatges enmig del camp, a tres quilòmetres del poble, ha desaparegut en alguns trams: "Estem incomunicats perquè tant en direcció a Masdenverge com en direcció a la C-12, que és l'altra sortida, hi ha esvorancs tan grans que sembla que hagin caigut bombes", comenta la regidora Sònia Tomás, una de les veïnes d'aquesta tranquil·la zona del Montsià.
 
"El dia va començar a les 7:00 del matí, bregant aquí i allà per tal que no es tapessin els forats que permeten desaiguar cap al mar", explica un campista provinent de Barcelona. No és la primera vegada que escollia aquest allotjament per a les vacances i ara fa dos estius va enxampar també els aiguats de l'1 de setembre. "Aquesta vegada ha sigut més gros, ha baixat tanta aigua que no sabíem què fer, va ser un no parar". Però tot i viure-ho dues vegades, tornarà al càmping, perquè hi està bé i s'hi sent confortable. "La veritat és que no pensàvem que seria tan seriós com ha sigut, però esperem que a partir d'ara tot vagi a millor", admet en una conversa amb Nació.

A prop seu, una altra campista, l'Encarna, de Cerdanyola, també va viure l'experiència fa dos anys. "Llavors es va trencar el mur i se m'ho va endur tot i ho vam viure amb molta por perquè va ser horrorós i aquesta vegada l'aigua va venir torrencial i anava pujant i vaig haver de fer tot per salvar les nostres pertinences perquè no s'ho tornés a endur, i ara estic esgotada i penso, fixa't, una altra vegada a viure la mateixa experiència." Com si parlés amb ella mateixa, l'Encarna conclou en veu alta: "Jo no sé quina és la solució a això de l'aigua, però es passa molta por".

[plantillavirals]