El grup municipal d'Esquerra Republicana a Barcelona ha sortit al pas de les mesures anunciades pel govern d'Ada Colau i Jaume Collboni per revertir les dades d'ús minvant del català, anunciades aquest dimecres, i les ha catalogat de tardanes i insuficients. Davant d'això, ha anunciat que a la propera comissió de drets socials de l'ajuntament barceloní demanarà que tot l'equip de govern faci servir el català als actes públics institucionals. A més, també es reclamarà que els pregons de la Mercè siguin en llengua catalana. I es defensarà que l'Institut de Cultura de Barcelona (ICUB) prioritzi el català en les programacions pròpies, després de denunciar que aquest estiu cap pel·lícula projectada en cinemes a la fresca, amb el suport de la institució pública, projectés subtítols en català.

[noticiadiari]2/241627[/noticiadiari]

Sobre l'elecció de l'idioma en què fer els discursos oficials per part de l'equip de govern, des d'ERC s'assenyalen diversos episodis en què Colau ha prioritzat el castellà de manera exclusiva per comunicar-se i exigeixen que això canviï. Entre els exemples destacats per la formació líder a l'oposició hi ha el missatge de l'alcaldessa sobre la situació de les dones a l'Iran, publicat fa dues setmanes al canal de l'Ajuntament, o la intervenció inaugural de la Conferència de la UNESCO sobre Educació Superior, celebrada el 18 de maig a Barcelona. 

Igualment, la formació liderada per Ernest Maragall també reivindica la necessitat de fixar que els pregons de la Mercè sigui en català. Ho fa fent referencia a les intervencions dels últims anys com les de Javier Pérez Andújar (2016) o Manuela Carmena (2019). 

Tot plegat s'ha fet saber després que l'executiu municipal, en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, hagi dissenyat un pla inicial amb propostes com acostar «influencers» amb contingut en català a les escoles, establir un Dia de la Llengua a Barcelona o augmentar la formació a professionals, a més d'incrementar la projecció de cinema en català a la ciutat. Una situació que s'ha fet urgent després que les darrers enquestes d'usos lingüístics mostrin que només una de cada quatre persones tenen el català com a llengua prioritària a la capital catalana, mentre que el català guanya adeptes.