23
de setembre
de
2022, 16:15
Actualitzat:
16:16h
Segons les darreres xifres oficials, 45.000 dones i nenes es troben en situació de prostitució al territori espanyol, de les quals més del 90% són víctimes de tràfic. "Estic a favor de penalitzar a tots els homes que paguen per sexe, però també cal desplegar mesures de prevenció i sensibilització", va declarar la ministra Irene Montero en una entrevista a El Correo. Amb motiu del Dia internacional contra l'Explotació Sexual i al Tràfic de Persones, la Fiscalia ha demanat una aprovació de la llei integral contra aquesta discriminació i abús de gènere.
Abans d'aprofundir en la petició, cal entendre què és l'explotació sexual. Nacions Unides ho defineix com a "qualsevol abús o amenaça comès en una situació de vulnerabilitat, de relació de força desigual o de confiança amb propòsits sexuals". Sovint, l'explotació sexual condueix a altres delictes de gènere com el tràfic de dones i nenes o la prostitució, que es troba en una espècie de buit legal en el qual no està regulada, però tampoc penada.
Més enllà del debat entre abolicionistes -és a dir, persones que aposten per il·legalitzar la prostitució- i les reguladores, que en defensen la legalització -un exemple és el sindicat Otras-, en el fet que coincideixen és en el context d'abús i vulnerabilitat que el treball sexual provoca en les dones.
L'explotació sexual de gènere, en dades
D'acord amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), un terç d'homes del territori espanyol, fet que representa un 32,1% de la població, reconeix haver pagat per mantenir relacions sexuals. Aquesta xifra, de 2008, s'ha escurçat amb el pas del temps i el 2015 se situava en el 20%. En aquest sentit, tot i que el govern estatal indica que 45.000 dones es troben en una situació d'explotació sexual, el sociòleg Antonio Ariño va indicar a RTVE que és una dada poc rigorosa i que la xifra més realista oscil·laria entre les 100.000 i 120.000 víctimes.
La investigació La prostitució en la Comunitat Valenciana (una perspectiva sociològica) assenyala que un dels punts amb més prostitució del territori espanyol és la zona 08015 de Barcelona, que correspon als barris de Sant Antoni i la Nova Esquerra de l'Eixample i que aglutina diversos clubs, saunes, centres de massatge o pisos on hi ha treballadores sexuals. Una tendència que també s'observa a la resta de ciutats i que explica per què van detenir-se 883 persones per tràfic sexual i 824 per explotació entre 2017 i 2020, tal com indica el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).
Reformes legals per erradicar la violència sexual
Donat el context, la Fiscalia General de l'estat urgeix l'aprovació d'una llei integral contra el tràfic de persones. La darrera memòria, feta el 2021, ja n'exposava la necessitat. Segons el document, "és imprescindible per posar al centre les persones i consolidar l'enfocament de l'assistència i la protecció de les víctimes". Així mateix, puntualitza que cal abordar de forma "integral, completa i transversal" aquesta violència. D'altra banda, aquesta regulació desperta diferències entre el Ministeri d'Igualtat i el de Justícia: mentre que el primer aposta per una normativa només destinada a l'explotació sexual, el segon opta per una llei que inclogui la resta de l'activitat delictiva vinculada amb ella.
Finalment, una de les darreres mesures legals aprovades pel govern, Pla Camino, intenta donar alternatives laborals a les víctimes d'explotació sexual i prostitució que té la intenció de "reparar les vides i la història de les dones a la vegada que garantim l'accés a habitatge, educació, sanitat, formació i treball". Unes mesures que intenten combatre la problemàtica social, però que han instaurat uns mecanismes de seguiment i sensibilització per comprovar quina és la seva efectivitat real.
Abans d'aprofundir en la petició, cal entendre què és l'explotació sexual. Nacions Unides ho defineix com a "qualsevol abús o amenaça comès en una situació de vulnerabilitat, de relació de força desigual o de confiança amb propòsits sexuals". Sovint, l'explotació sexual condueix a altres delictes de gènere com el tràfic de dones i nenes o la prostitució, que es troba en una espècie de buit legal en el qual no està regulada, però tampoc penada.
Més enllà del debat entre abolicionistes -és a dir, persones que aposten per il·legalitzar la prostitució- i les reguladores, que en defensen la legalització -un exemple és el sindicat Otras-, en el fet que coincideixen és en el context d'abús i vulnerabilitat que el treball sexual provoca en les dones.
L'explotació sexual de gènere, en dades
D'acord amb el Centre d'Investigacions Sociològiques (CIS), un terç d'homes del territori espanyol, fet que representa un 32,1% de la població, reconeix haver pagat per mantenir relacions sexuals. Aquesta xifra, de 2008, s'ha escurçat amb el pas del temps i el 2015 se situava en el 20%. En aquest sentit, tot i que el govern estatal indica que 45.000 dones es troben en una situació d'explotació sexual, el sociòleg Antonio Ariño va indicar a RTVE que és una dada poc rigorosa i que la xifra més realista oscil·laria entre les 100.000 i 120.000 víctimes.
La investigació La prostitució en la Comunitat Valenciana (una perspectiva sociològica) assenyala que un dels punts amb més prostitució del territori espanyol és la zona 08015 de Barcelona, que correspon als barris de Sant Antoni i la Nova Esquerra de l'Eixample i que aglutina diversos clubs, saunes, centres de massatge o pisos on hi ha treballadores sexuals. Una tendència que també s'observa a la resta de ciutats i que explica per què van detenir-se 883 persones per tràfic sexual i 824 per explotació entre 2017 i 2020, tal com indica el Centre d'Intel·ligència contra el Terrorisme i el Crim Organitzat (CITCO).
Reformes legals per erradicar la violència sexual
Donat el context, la Fiscalia General de l'estat urgeix l'aprovació d'una llei integral contra el tràfic de persones. La darrera memòria, feta el 2021, ja n'exposava la necessitat. Segons el document, "és imprescindible per posar al centre les persones i consolidar l'enfocament de l'assistència i la protecció de les víctimes". Així mateix, puntualitza que cal abordar de forma "integral, completa i transversal" aquesta violència. D'altra banda, aquesta regulació desperta diferències entre el Ministeri d'Igualtat i el de Justícia: mentre que el primer aposta per una normativa només destinada a l'explotació sexual, el segon opta per una llei que inclogui la resta de l'activitat delictiva vinculada amb ella.
Finalment, una de les darreres mesures legals aprovades pel govern, Pla Camino, intenta donar alternatives laborals a les víctimes d'explotació sexual i prostitució que té la intenció de "reparar les vides i la història de les dones a la vegada que garantim l'accés a habitatge, educació, sanitat, formació i treball". Unes mesures que intenten combatre la problemàtica social, però que han instaurat uns mecanismes de seguiment i sensibilització per comprovar quina és la seva efectivitat real.