L’ésser humà ha evolucionat i transformat les societats al llarg dels segles posant la confiança sempre pel davant. I la confiança es basa en la discreció d’algú, en el bon ús per part dels governs de l’ús dels diners públics o de la informació privada dels ciutadans, en el compliment d’una paraula o contracte, en el joc honest a partir d’unes regles clares.
Quan Internet va aparèixer, ja fa més de vint anys, el més complicat per a les primeres companyies que volien fer negocis, els primers cercadors, les primeres comunitats online o fòrums de debat era que la gent hi confiés. En aquell moment, arriscar-te a posar en un formulari el número de la targeta de crèdit per comprar un bitllet d’avió era una gosadia. Com estar segurs que tindria validesa el dia d’agafar el vol? Molts negocis van plegar perquè no van aconseguir la confiança dels pocs internautes de l’època.
Facebook va permetre la venda de dades de 50 milions d'usuaris Foto: ND
Aquesta setmana, s’ha sabut que Facebook va permetre que les dades de 50 milions d’usuaris anessin a parar a la consultora Cambridge Analytica, que van servir per donar suport a la campanya presidencial de Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016. Diaris com The Observer o The Guardian ho van denunciar el 2014 però en aquell moment la companyia de Zuckerberg no va aplicar les mesures suficients per aturar el que ara es considera l'escàndol més gran de la història de la xarxa social.
Cambridge Analytica -una consultora especialitzada en el tractament de big data per analitzar el comportament humà- juntament amb Global Science Research (GSR), van pagar a centenars de milers d’usuaris per fer-se proves de personalitat i aportar dades per a un ús, suposadament, acadèmic. No obstant això, també van recopilar, sense consentiment, informació dels contactes dels participants, amb el qual van aconseguir milions de dades més que després van ser venudes. Les condicions d’ús de Facebook limiten la recopilació d’informació d’amics únicament a la millora de l’experiència de l’usuari en la plataforma, però prohibeixen expressament la venda d’aquestes a tercers.
L’error (o negoci de Facebook) ha estat denunciat aquesta setmana per polítics nord-americans i per la Comissió Europea que amenacen d'investigar la companyia pel seu possible paper en altres processos electorals, com podria ser el del Brexit. Igualment, les repercussions les estan notant altres xarxes socials com Twitter, Snapchat o Google que veuen com el seu prestigi cau en picat per basar-se en el mateix model de negoci: la confiança de la informació personal a canvi de serveis.
Zuckerberg es disculpa
Després de gairebé cinc dies de protestes a la xarxa, finalment Mark Zuckerberg va donar explicacions ahir dimecres en un post a Facebook. En ell reconeix que abans de fer un comunicat públic volia “saber tots els detalls del què havia passat”, reconeix l’error amb Cambridge Analytica i promet posar mesures perquè no torni a passar.
Captura del missatge de Mark Zuckerberg a Facebook demanant disculpes per la filtració massiva Foto: ND
Els periodistes del The New York Times, Sheera Frenkel i Kevin Roose, el van entrevistar. Val la pena aturar-se quan el fundador de la companyia reconeix que la privacitat sempre ha estat una gran preocupació dels usuaris. "La nostra major responsabilitat és protegir les seves dades. Cada cop que algú vulnera les regles hi ha un gran aldarull”. Una resposta cínica si es té en compte que ell va permetre aquesta venda il·legal d’informació personal.
A l’entrevista, Zuckerberg assegura que en el 2015 va demanar una certificació d'eliminació de les dades personals a Cambridge Analytica i que ara estan comprovant que aquest era fals. També promet informar els afectats dels resultats de la investigació que ara ha iniciat la companyia i de les dades personals compartides.
#DeleteFacebook
Després de fer-se públic l’escàndol de la filtració, la pregunta de si aquest seria el final de Facebook, ha planat per la xarxa. És així com finalment s’acabarà l’imperi de Zuckerberg?, es preguntaven molts enemics de la plataforma que durant anys han alertat sobre les pràctiques abusives de la companyia.
Twitter va ser trending topicdimecres amb l’etiqueta #DeleteFacebook, una campanya expandida mundialment per eliminar el perfil de la popular xarxa social. The New York Times o Bloomberg van ser alguns dels mitjans nord-americans que donaven instruccions per esborrar definitivament el compte, a més de plantejar alternatives més segures i respectuoses amb la privacitat de les que avui ofereix WhatsApp, Messenger o Instagram, xarxes lligades a Zuckerberg.
“De moment, perd valor en borsa i deixa de créixer per la banda 16-24 anys (ja passava abans). Prendran quatre mesures, hauran de complir més regulacions -especialment a Europa- ho faran més difícil pels de màrqueting i tots tan contents", respon el consultor tecnològic Josep M. Ganyet.
Aquesta no és la primera vegada que Facebook ha de demanar disculpes per incompliment de les normes de confidencialitat o per la pèrdua de converses privades des del seu xat. I probablement no serà l'última. La sort que té és que en aquests moments, la confiança cotitza a l’alça. Però fins a quan?
Avui ningú dubta ja en compartir trajecte llarg amb dos o tres desconeguts, obrir la porta de casa i allotjar a estranys, vendre productes de segona mà confiat que l’altre pagarà o mantenir relacions sexuals amb algú que sembla atractiu en una plataforma de contactes. Rachel Botsman escriu i investiga sobre com la tecnologia està transformant el valor de la confiança i com això repercuteix directament a les nostres vides, treball i negocis.
La investigadora -autora del llibre: “En qui podem confiar?”- explica que des de fa uns anys, hem deixat de confiar en les institucions i comencem a fer-lo cada cop més en estranys. “Entre un conegut i un desconegut” -explica Botsman- “hi ha un mar d’incertesa que només es pot omplir amb la confiança”. I li agrada definir-la com “aquella relació sòlida amb el desconegut”.
Àngels Barbarà, directora de l'Autoritat Catalana de Protecció de Dades, apunta que si la filtració de Facebook s'hagués produït amb el nou reglament europeu- que ha d'entrar en vigor el pròxim 25 de maig- i afectés a ciutadans europeus, "l'autoritat competent podria multar fins a 20 milions d'euros o el 4% del volum global total de negoci d'un any, que en el cas de Facebook podria estimar-se en uns 100 milions d'euros".
Passat i present de l’espionatge
En els fets que s’han donat a conèixer hi ha dos aspectes importants a tenir en compte: 1. La possibilitat que les companyies i/o governs utilitzin el big data per treure un rendiment econòmic a partir de la seva venda. O per controlar i modificar aspectes de la realitat, ja sigui intervenint en processos electorals i o publicant fake news que poden influir en el vot i les decisions ciutadanes. D'aquí la famosa frase dels darrers anys: “Les dades són el petroli del segle XXI”.
El segon punt derivat de la polèmica- i que apuntàvem en el títol- és el preu de la confiança avui. Un valor intangible que, si es perd, costa molt de recuperar. Perquè... com seria un món sense aquest crèdit, reputació o solvència?
Businesses that make money by collecting and selling detailed records of private lives were once plainly described as "surveillance companies." Their rebranding as "social media" is the most successful deception since the Department of War became the Department of Defense.
“Les empreses que fan diners recopilant i venent registres de vides privades van ser descrites, una vegada, com a companyies de vigilància”, ha escrit Edward Snowden en el seu compte Twitter aquests dies. I ell en sap prou sobre l’espionatge perquè va revelar, el 2013, que l’Agència de Seguretat Nacional dels Estats Units espiava els internautes. “El canvi de nom d’aquestes empreses a xarxes socials és l’engany més exitós des que el Departament de Guerra va passar a dir-se Departament de Defensa”.
Pensant en el futur, cal afegir les paraules de Tim Berners-Lee, fundador de la World Wide Web. Precisament, el passat 12 de març, se celebrava els 29 anys de la creació de la Web i demanava "aconseguir que Internet funcioni en benefici de tothom". A Zuckerberg, a les companyies tecnològiques i als governs els ha pregat que controlin les dades personals confiades.
This is a serious moment for the web’s future. But I want us to remain hopeful. The problems we see today are bugs in the system. Bugs can cause damage, but bugs are created by people, and can be fixed by people. 1/9
"És molt important que només es facin servir per als propòsits esmentats en les condicions d'ús". I a tots els usuaris, els anima que es preocupin per saber què es fa amb la informació personal i alertin quan vegin vulnerada la privacitat. "Lluiteu per la Web que volem entre tots".
El blockchain, l'esperança
Ganyet afegeix que molt probablement "ningú no farà res. Continuarem amb la por però els beneficis percebuts són superiors als costos. A Facebook se li pot picar el crostó fins a un cert punt. A ningú no l’interessa tenir un Facebook a la contra o forçar-lo fins que quedi com una xarxa marginal sense llei. El punt d’equilibri és molt complicat de trobar i de mantenir", explica el consultor tecnològic.
Mark Zuckerberg participarà al Mobile World Congress 2014 a Barcelona Foto: GSMA / MWC
Els usuaris d’Internet hauríem de tenir molt present aquests errors i ser conscients amb la facilitat que es poden difondre, no només dades que corresponen a la privacitat, sinó també converses privades o documents professionals que avui confiem tranquil·lament a una empresa que està al núvol.
Per últim, experts com Rachel Botsman asseguren que, per sort, el blockchain acabarà amb tots aquests maldecaps perquè és una tecnologia encriptada, assegura les transaccions (tant econòmiques com missatges privats), i fa més transparents tots els moviments amb la informació privada. Però fins que no confiem plenament en aquesta nova tecnologia, no podrem comprovar si les promeses són reals.
Aquesta setmana, s’ha sabut que Facebook va permetre que les dades de 50 milions d’usuaris anessin a parar a la consultora Cambridge Analytica, que van servir per donar suport a la campanya presidencial de Donald Trump en les eleccions presidencials nord-americanes del 2016. Diaris com The Observer o The Guardian ho van denunciar el 2014 però en aquell moment la companyia de Zuckerberg no va aplicar les mesures suficients per aturar el que ara es considera l'escàndol més gran de la història de la xarxa social._Mark_Zuckerberg___-_https___www.facebook.com_zuck_posts_10104712037900071.jpg)
