19
de maig
de
2020, 17:36
Actualitzat:
17:38h
El Departament de Treball xifra en 80.000 els treballadors catalans que encara no han cobrat l'atur tot i estar afecatats per Expedients de Regulació Temporal d'Ocupació (ERTO) presentats durant l'estat d'alarma.
Treball calcula la quantitat d'afectats a partir de les dades registrades d'ERTO i de la Seguretat Social però insisteix que és el govern espanyol qui pot oferir dades oficials. El Ministeri de Treball no ha comunicat dades concretes tot i que la setmana passada la ministra, Yolanda Díaz, va assegurar que hi havia uns 300.000 afectats a tot l'estat espanyol.
"L'entrada d'expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) ha estat aclaparadora. El Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) està fent tot el possible, però la mecànica de treball és la que és". Així expliquen des del Ministeri de Treball el motiu pel qual milers de treballadors encara no han cobrat la prestació d'atur, tot i estar afectats per ERTO. "Mai havien entrat tants expedients en tan poc temps", justifiquen les mateixes fonts, consultades per NacióDigital.
Els sindicats consultats per NacióDigital asseguren haver rebut una gran quantitat de peticions d'assessorament per ERTO impagats i assenyalen l'estructura del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) com a causant del col·lapse. El Govern -segons va anunciar el president, Quim Torra, aquest diumenge- prepara una reclamació conjunta per traslladar al govern espanyol. Tal com expliquen fonts de Presidència, ja s'han començat a recopilar casos a través del Departament de Treball. Al seu torn, la conselleria encara no especifica en quin punt es troba el procés.
Des de CCOO asseguren que han atès 12.000 peticions d'aquest tipus, amb dades de la setmana passada. "Al SEPE hi ha hagut errors i incidències en la tramitació d'expedients que han fet que molta gent es quedi penjada", explica el secretari de treball i economia del sindicat, Ricard Bellera, que assegura que el servei públic d'ocupació els ha transmès que un 10% de les prestacions estarien pendents de tramitar a Catalunya. Al conjunt del territori hi ha hagut 715.904 treballadors afectats per ERTO des de l'inici de la crisi del coronavirus.
"Ens hem trobat diferents casuístiques. Per exemple, persones que han cobrat la prestació al març, però no a l'abril. Això es pot deure a canvis de l'empresa en els expedients, que obliga a tornar-los a registrar", explica Bellera. La secretària de política sindical de la UGT, Núria Gilgado, xifra en centenars els casos els detectats pel sindicat. "Hi ha treballadors afectats de tot tipus d'empreses i de tots els sectors. Ens han contactat, per exemple, una empresa restauració amb 200 afectats on encara ningú ha cobrat", diu.
"En alguns casos hi ha persones que fa dos mesos i mig que no tenen cap ingrés i estan en una situació molt complicada", afegeix. En la mateixa línia s'expressa Mireia Herrera, coordinadora de la federació d'altres activitats de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). "Ens truquen persones per dir-nos que tenen 20 euros per passar el mes", explica.
Tant Gilgado com Herrera coincideixen a assenyalar l'estructura de SEPE com un obstacle. "El sistema no està preparat per atendre de cop totes les peticions i hem demanat mecanismes excepcionals per poder tramitar prestacions de manera esglaonada", detalla la secretària de política sindical de la UGT. "Han abocat tothom a fer ERTO per protegir la gent, però al final això ha comportat desprotecció per la manera com s’ha gestionat", critica.
La saturació del SEPE ha comportat errors evidents, com que un treballador d'una empresa afectat per un ERTO rebi la prestació a nom d'un company en la mateixa situació. Això és el que ha passat a Funosa, a Òdena, segons explica José Luis Pérez, de la CGT. "Hi ha hagut problemes de dades creuades entre 80 treballadors", assegura. Pérez també assegura que en alguns casos els errors del SEPE han beneficiat alguns treballadors, que han cobrat una quantitat més elevada de la corresponent. També han tingut coneixement de casos així des de la Intersindical-CSC, segons relata el seu secretari d'acció sindical, Marc Faustino. "A més, s'estan aprovant prestacions sense tenir en compte els fills que té al seu càrrec el treballador afectat", constata.
En aquest escenari, quines eines tenen els treballadors al seu abast per aconseguir agilitzar els tràmits? Per Faustino, la via passa per pressionar les empreses i que aquestes, al seu torn, pressionin al SEPE. El servei ofereix via de la reclamació administrativa però és vista amb escepticisme per part dels sindicats. "Pensem que és millor presentar reclamacions col·lectives i ampliar la plantilla del SEPE", diu Bellera (CCOO). Fonts de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) argumenten que la presentació de reclamacions pot provocar el mateix problema de saturació en la tramitació de les prestacions i aconsellen als afectats presentar demanda per impagament per via judicial. Una opció que no descarten des de la CGT.
Acord amb els bancs
El govern espanyol ha reaccionat al col·lapse del SEPE amb dues mesures extraordinàries. La primera, la firma d'un conveni amb associacions d'entitats bancàries i financeres perquè siguin aquestes les que avancin els diners de la prestació als treballadors. El conveni tindrà una durada de tres mesos, i serà prorrogable tres més.
El Ministeri de Treball també ha acordat la contractació de l'empresa Tecnologies i Serveis Agraris SA per fer tasques de suport en la tramitació dels ERTO, segons figura al llistat d'acords del consell de ministres del 5 de maig. L'import del contracte és de 139.000 euros. L'empresa és part del grup Tragsa, un hòlding empresarial públic.
Treball calcula la quantitat d'afectats a partir de les dades registrades d'ERTO i de la Seguretat Social però insisteix que és el govern espanyol qui pot oferir dades oficials. El Ministeri de Treball no ha comunicat dades concretes tot i que la setmana passada la ministra, Yolanda Díaz, va assegurar que hi havia uns 300.000 afectats a tot l'estat espanyol.
"L'entrada d'expedients de regulació temporal d'ocupació (ERTO) ha estat aclaparadora. El Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) està fent tot el possible, però la mecànica de treball és la que és". Així expliquen des del Ministeri de Treball el motiu pel qual milers de treballadors encara no han cobrat la prestació d'atur, tot i estar afectats per ERTO. "Mai havien entrat tants expedients en tan poc temps", justifiquen les mateixes fonts, consultades per NacióDigital.
Els sindicats consultats per NacióDigital asseguren haver rebut una gran quantitat de peticions d'assessorament per ERTO impagats i assenyalen l'estructura del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SEPE) com a causant del col·lapse. El Govern -segons va anunciar el president, Quim Torra, aquest diumenge- prepara una reclamació conjunta per traslladar al govern espanyol. Tal com expliquen fonts de Presidència, ja s'han començat a recopilar casos a través del Departament de Treball. Al seu torn, la conselleria encara no especifica en quin punt es troba el procés.
Des de CCOO asseguren que han atès 12.000 peticions d'aquest tipus, amb dades de la setmana passada. "Al SEPE hi ha hagut errors i incidències en la tramitació d'expedients que han fet que molta gent es quedi penjada", explica el secretari de treball i economia del sindicat, Ricard Bellera, que assegura que el servei públic d'ocupació els ha transmès que un 10% de les prestacions estarien pendents de tramitar a Catalunya. Al conjunt del territori hi ha hagut 715.904 treballadors afectats per ERTO des de l'inici de la crisi del coronavirus.
CCOO assegura haver tramitat 12.000 peticions d'afectats per impagaments d'ERTO
"Ens hem trobat diferents casuístiques. Per exemple, persones que han cobrat la prestació al març, però no a l'abril. Això es pot deure a canvis de l'empresa en els expedients, que obliga a tornar-los a registrar", explica Bellera. La secretària de política sindical de la UGT, Núria Gilgado, xifra en centenars els casos els detectats pel sindicat. "Hi ha treballadors afectats de tot tipus d'empreses i de tots els sectors. Ens han contactat, per exemple, una empresa restauració amb 200 afectats on encara ningú ha cobrat", diu.
"En alguns casos hi ha persones que fa dos mesos i mig que no tenen cap ingrés i estan en una situació molt complicada", afegeix. En la mateixa línia s'expressa Mireia Herrera, coordinadora de la federació d'altres activitats de la Intersindical Alternativa de Catalunya (IAC). "Ens truquen persones per dir-nos que tenen 20 euros per passar el mes", explica.
Tant Gilgado com Herrera coincideixen a assenyalar l'estructura de SEPE com un obstacle. "El sistema no està preparat per atendre de cop totes les peticions i hem demanat mecanismes excepcionals per poder tramitar prestacions de manera esglaonada", detalla la secretària de política sindical de la UGT. "Han abocat tothom a fer ERTO per protegir la gent, però al final això ha comportat desprotecció per la manera com s’ha gestionat", critica.
La saturació del SEPE ha comportat errors evidents, com que un treballador d'una empresa afectat per un ERTO rebi la prestació a nom d'un company en la mateixa situació. Això és el que ha passat a Funosa, a Òdena, segons explica José Luis Pérez, de la CGT. "Hi ha hagut problemes de dades creuades entre 80 treballadors", assegura. Pérez també assegura que en alguns casos els errors del SEPE han beneficiat alguns treballadors, que han cobrat una quantitat més elevada de la corresponent. També han tingut coneixement de casos així des de la Intersindical-CSC, segons relata el seu secretari d'acció sindical, Marc Faustino. "A més, s'estan aprovant prestacions sense tenir en compte els fills que té al seu càrrec el treballador afectat", constata.
En aquest escenari, quines eines tenen els treballadors al seu abast per aconseguir agilitzar els tràmits? Per Faustino, la via passa per pressionar les empreses i que aquestes, al seu torn, pressionin al SEPE. El servei ofereix via de la reclamació administrativa però és vista amb escepticisme per part dels sindicats. "Pensem que és millor presentar reclamacions col·lectives i ampliar la plantilla del SEPE", diu Bellera (CCOO). Fonts de la Coordinadora Obrera Sindical (COS) argumenten que la presentació de reclamacions pot provocar el mateix problema de saturació en la tramitació de les prestacions i aconsellen als afectats presentar demanda per impagament per via judicial. Una opció que no descarten des de la CGT.
Acord amb els bancs
El govern espanyol ha reaccionat al col·lapse del SEPE amb dues mesures extraordinàries. La primera, la firma d'un conveni amb associacions d'entitats bancàries i financeres perquè siguin aquestes les que avancin els diners de la prestació als treballadors. El conveni tindrà una durada de tres mesos, i serà prorrogable tres més.
El Ministeri de Treball també ha acordat la contractació de l'empresa Tecnologies i Serveis Agraris SA per fer tasques de suport en la tramitació dels ERTO, segons figura al llistat d'acords del consell de ministres del 5 de maig. L'import del contracte és de 139.000 euros. L'empresa és part del grup Tragsa, un hòlding empresarial públic.