Fins on han de ser privades les nostres dades?

Els darrers dies les ciutadanes i ciutadans de Catalunya han passat més hores en línia que mai. Internet, Whatsapp i Telegram han pres el paper que tenia la ràdio el segle passat. Tothom hi segueix els esdeveniments on -com un monstre menjant-se ell mateix- el món digital ha pres el paper d'actor principal quan s'han tancat pàgines web oficials amb informació del referèndum i s'està investigant els que s'hi han oposat. En aquest context tan emocional com emocionant ha tingut lloc, al Col·legi de Periodistes de Catalunya, el debat: "Catalunya, nou Estat Digital?".

Karma Peiró, directora de NacióDigital, ha moderat el debat, on han participat Jordi Puigneró, Secretari de Telecomunicacions, Ciberseguretat i Societat Digital; Simona Levi, membre de la plataforma cívica X-net; Ernest Pérez-Mas, president de l'operadora de telefonia Parlem Telecom, i Lourdes Muñoz, fundadora d'Iniciativa Barcelona Open Data.

Karma Peiró ha obert foc denunciant la "retallada de llibertats fonamentals dels darrers dies a Catalunya" i les "pressions i coaccions que estem rebent els periodistes i mitjans de comunicació". Jordi Puigneró ha manifestat la seva "solidaritat als professionals TIC que han patit assetjament judicial per part de l'estat espanyol", que els ha tractat d'una forma "equiparable als delictes per gihadisme o pornografia infantil". Simona Levi ha afegit: "S'aplica un estat d'excepció a Internet que no es faria a l'espai físic".

Les dades que generem entre tots

Després d'aquestes declaracions el debat s'ha dirigit a verals més tranquils i amables, parlant de temes de sempre com la neutralitat de la xarxa, l'oligopoli d'operadores de telefonia i Internet o les polítiques de ciberseguretat. Aviat, però, un tema ha començat a destacar entre els altres, tan vital com són les dades que generem les persones i màquines a la xarxa.
 
Lourdes Muñoz, experta en el tema, ha obert aquest front defensant que el big data i open data són generadors d'oportunitats, de cultura oberta, de coneixement i de negoci: "El concepte de privacitat com el coneixíem ja no existirà, és un altre al nou espai digital, on s'ha de poder fer anàlisi de dades". Per això, ha dit, "una sobreprotecció no ens porta enlloc, cal decidir quines dades són intocables i quines no". Muñoz ha criticat que la legislació a Europa "no ajuda".

Puigneró ha coincidit que "el tema dades serà cabdal en els propers anys i hem de trobar l'equilibri perquè el compromís de privacitat amb les nostres dades no vagi contra la innovació". Puigneró ha posat un parell d'exemples interessants sobre l'aportació passiva de dades personals que ajuden a la millor governança del territori", com ara el Mapa de Cobertura Mòbil de Catalunya que es crea amb la informació aportada pels usuaris des d'una aplicació. També la possibilitat de crear un mapa d'estat de les carreteres a partir d'una aplicació que detecti la vibració del telèfon mòbil, que indicaria la qualitat de l'asfalt en una carretera determinada.
 
Segons el Secretari de Telecomunicacions, gràcies a casos com els citats "canvia el concepte del què significa per a la ciutadania l'ús de les seves dades", a més d'ajudar a "la transparència en la presa de decisions". Sempre però amb la condició que "l'aportació de dades sigui voluntària i anònima". I ha reblat: "Negar al segle XXI que les dades no es poden utilitzar és involucionar".

Els drets digitals, molta feina pendent

"Aquests dies ha quedat demostrada la importància de defensar els drets digitals perquè malauradament s'han vist vulnerades moltes llibertats, amb les citacions a persones que han fet còpies de les pàgines del referèndum", ha començat a dir Simona Levi, l'activista i membre de la plataforma cívica Xnet.

Per a Levi, en un nou Estat digital, és més important que mai no oblidar-se de la neutralitat d'Internet, del copyright, de la llibertat d'informació i expressió, d'assegurar una veritable privacitat i anonimat a Internet i de protegir als alertadors, entre altres drets ciutadans. "Però sobretot no podem oblidar que som nosaltres, i no els governs, els que hem de ser capaços d'entendre el món digital que tenim al davant i els seus reptes". 
 
La fundadora de Xnet s'ha posicionat a favor del Pacte Nacional per a la Societat Digital que s'ha constituït a Catalunya, "perquè és una iniciativa consensuada" entre Govern, diputacions, entitats municipalistes "i que s'ha compromès a treballar amb els agents socials". 

Qui paga el cost de la tecnologia 5G?

Els operadors de telefonia i Internet han estat un altre focus del debat, gens estrany donat que a Catalunya hi ha la impressionant quantitat de 80 petits operadors, encara que el mercat el copin els 4 grans que copen tot l'estat espanyol, dels quals només un és espanyol. Ernest Pérez-Mas ha dit que al nou estat els petits operadors catalans "haurien d'ajuntar-se per fer-se una de gran" donat que "el mercat europeu està tan regulat que s'han de pagar bilions en cànons per accedir a l'espai radioelèctric", diners que només pot pagar una gran empresa.
 
Pérez-Mas ha predit també que el 5G arribarà només als sectors urbans perquè "és molt costós per infraestructura i no interessa des del punt de vista de negoci portar-lo a les zones no urbanes". Per coses com aquestes, ha dit Puigneró, és important tenir un nou estat i una llei pròpia de telecomunicacions "amb capacitat com a govern d'invertir en infraestructures que ajudin els operadors a arribar a tot el territori".

Hi ha hagut encara altres temes sobre la taula, com la necessitat que des d'Europa es promogui una regulació mínima respecte als proveïdors de continguts i els drets de propietat que tenen els usuaris creadors d'aquests continguts. O els problemes d'atur que porta la digitalització, la importància de l'educació per donar eines que ajudin a entrar en aquest nou món de treball i la necessitat tant d'innovació i legislació com d'incentivar les empreses que desenvolupin productes digitals.