Gerard Coll-Planas: «Estem en un moment on no és tan evident què vol dir ser home o dona»

Per què cada vegada més les generacions actuals es replantegen la seva identitat o sexualitat? Cap a on evolucionaran els gèneres? Hi ha poques dades encara que permetin donar resposta a aquestes qüestions de forma concloent, però les poques que hi ha sí que evidencien un canvi de paradigma social rellevant.

En el capítol d'identitats dissidents de «l'Elefant», el nou pòdcast de Nació, intentem desmuntar amb els activistes Bruno León i Zoe García marcs mentals i prejudicis al voltant de la identitat de gènere.

Cal, però, una pinzellada experta que ens ajudi a mirar els ulls d'aquest veritable elefant a l'habitació. Per això li traslladem algunes preguntes a en Gerard Coll-Planas. Ell és sociòleg i investigador, professor especialitzat en gènere i director de la Càtedra d'Estudis i de Gènere de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya.

- Per què creus que les generacions actuals es replantegen o reflexionen més sobre la identitat de gènere? Què ha canviat?
- Han canviat diverses coses a diferents nivells. D'una banda, estem en una societat on les normes socials, les pautes i els rols s'estan qüestionant i això és un procés que ve des de la modernitat, de qüestionar allò que donàvem per descomptat. Estem en un moment on no és tan evident què vol dir ser home o dona, noi o noia i què vol dir ser família, què vol dir ser parella, quin vincle hi ha entre sexualitat i efectivitat, amistat i parella, etc. S'estan qüestionant molts elements que abans es donaven per descomptat.

D'altra banda, també estem en una societat creixentment individualista. Les respostes a què ens passa les busquem en nosaltres. Partim de societats on la comunitat, les institucions o la família tenien un paper molt important i on els subjectes estaven al servei d'aquests projectes més col·lectius.

I ara és al revés, els subjectes entenem que som l'eix i el que dona sentit i cadascú està buscant en si mateix el sentit de la seva vida. Som subjectes que ens mirem molt més el melic, que ens interroguem molt més, que busquem molt més quin és el nostre lloc en el món i com hi volem ser-hi.

- Això és bo o dolent? 
- Això té coses bones, però també té coses negatives perquè estem buscant respostes complexes a nosaltres mateixes i moltes vegades ens fa sentir exposades i no tenim referents per a tota la diversitat de respostes, i això pot incrementar la sensació de solitud o desorientació.

- Tenim poques dades per treure conclusions d'aquest canvi de paradigma, però quines destacaries?
- Tenim un parell de dades que ens donen referents interessants. Veiem, per exemple, les enquestes de l'Agència de Salut Pública de Barcelona que mostren que, especialment en el cas de les persones que es defineixen com a noies, estan havent-hi canvis molt significatius.

Per exemple, el nombre de noies que es declaren heterosexuals ha passat del 70 al 50% i ha augmentat molt el nombre de noies que es consideren bisexuals. En el cas dels nois, el canvi no és tan dràstic.

I a nivell de persones que estan fent transició de gènere, veiem que abans eren molt prevalents persones que havien estat assignades nois que transitaven i ara estem veient que s'està invertint la tendència i són persones assignades noies que estan fent la transició.

- Què indica aquesta bretxa?
- Si agafem aquestes dades en conjunt i ens cal més perspectiva per anar veient com es va configurant això, què té d'edat, què té de generació, què té de canvis que es mantindran o no, ens indicaria que les persones assignades noies tenen una incomoditat i estan buscant alternatives més enllà de la construcció normativa de la feminitat, optant per transició, optant per sexualitats que les aparten d'aquest model heterosexual. I això són canvis efectivament molt rellevants.

I que d'alguna forma també ens podem plantejar que són paradoxals en el sentit que això passa en el moment on hi ha més referents que mai i més diversos que mai de formes de ser dona precisament. Ara, i tot i això, hi ha moltes persones assignades noies que senten una incomoditat i que estan buscant altres sortides.

- Cap a on creus que evolucionaran els gèneres?
- Aquí hi ha una tensió dins del propi feminisme. D'una banda hi ha com un sector que el que diu és que les identitats home-dona d'alguna forma s'han de rescatar però amb menys violència, menys desigualtat, etc. Mentre que hi ha una altra tendència que també a vegades s'associa més al feminisme postestructuralista o queer, que planteja que l'horitzó és superar aquestes identitats i que les persones puguem ser persones al marge del que tenim entre les cames, per entendre'ns.

Per tant, el tema és: quin és l'horitzó que volem? Una reforma d'aquestes categories o una superació? Si optem pel tema superació, que seria la meva posició, crec que aquí a vegades hi ha com també dos plantejaments.

Hi ha gent que planteja com que l'hem de superar ja, que hem de deixar de preguntar la identitat de gènere quan fem enquestes, per exemple, perquè això promou el binarisme i invisibilitza la gent que no s'hi sent identificada, i gent que, com jo, plantegem que l'horitzó, per mi sí que hauria de ser la superació d'aquestes categories, però mentrestant aquestes categories són molt significatives i no les podem obviar. 

Pots mirar i escoltar l'episodi, coproduït amb la Universitat de Vic (UVic-UCC), a les principals plataformes: Spotify, YouTube, Ivoox, Apple i Google Podcast.