Resultat esperat en les eleccions de la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) per elegir el nou president dels bisbes, que substituirà Juan José Omella, cardenal arquebisbe de Barcelona, que conclou el seu mandat. L'arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, ha estat l'elegit. En la votació de sondeig celebrada dilluns a la nit, ja va quedar en una posició destacada.

[noticia]269479[/noticia]
Argüello, de 70 anys, és considerat un bisbe de línia conservadora, tot i que prou dúctil per mantenir els equilibris tradicionals dins de l'episcopat. Amb la seva elecció, queden descartats els altres noms que circulaven amb força. El principal, José Cobo, figura en ascens, "jove" pels cànons eclesiàstics (té 57 anys), actual arquebisbe de Madrid i posicionat entre els prelats més identificats amb la línia del papa Francesc. En compensació, Cobo ha estat elegit vicepresident de la CEE. 

[noticia]269437[/noticia]
En les darreres hores, havia aparegut també el nom de l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, de perfil ultraconservador. Les posicions públiques de Sanz Montes, molt bel·ligerant amb el govern de Pedro Sánchez, han fet que per molts bisbes la seva candidatura fos vista com a massa arriscada. Amb tot, hi ha una dada que s'ha de tenir en compte. Sanz Montes ha batallat fins al darrer moment per ser vicepresident i Cobo ha estat elegit per aquest càrrec en segona votació i 39 vots. El que indica la força que ha guanyat en el si de l'episcopat l'ala més ultra dels bisbes. 

A la dreta de Francesc

Amb l'elecció d'Argüello, queda clar que l'Església espanyola se situa a la dreta de la línia abanderada actualment pel Vaticà de Francesc. S'obren ara un seguit d'interrogants, sobretot pel que fa a les relacions de la CEE amb l'executiu espanyol i també sobre la gestió que farà l'episcopat del delicat tema dels abusos sexuals. Argüello mai ha destacat per una actitud de sensibilitat per les víctimes de la pederàstia i el suport que ha trobat l'ultra Sanz Montes entre els bisbes mostra que l'episcopat espanyol té ganes de subratllar el seu conservadorisme en l'actual context polític.