05
de març
de
2024, 06:00
Actualitzat:
10:49h
Qui entra papa, surt cardenal, se sol dir dels conclaves per descriure els candidats que apareixen com a papables amb possibilitats i acaben sortint d'escena amb un pam de nas. Però el cert és que a vegades acaben passant les coses que semblen factibles. Si no hi ha sorpreses, la Conferència Episcopal Espanyola (CEE) elegirà aquest dimarts nou president, en substitució del cardenal arquebisbe de Barcelona, Juan José Omella. El sector conservador parteix com a favorit, amb l'arquebisbe de Valladolid, Luis Argüello, com el nom més esmentat aquests dies. Però el que està realment en joc és si l'Església espanyola s'alinea amb les tesis del papa Francesc o protagonitza un gir a la dreta.
Després de gairebé 11 anys de pontificat, Francesc ha tingut temps per nomenar una part considerable dels 77 bisbes espanyols. Però l'Església té unes claus enigmàtiques que s'escapen als càlculs que serien lògics en altres àmbits. I les designacions del Papa no han fet que l'episcopat espanyol hagi virat cap a posicions progressistes. Hi ha consens en considerar que el gruix dels bisbes són més conservadors que Francesc i que això es notarà en aquesta elecció.
Omella ha estat un president de la CEE que ha fet equilibris. Proper al Papa, ha estat calculador i ambigu en temes sensibles com els casos d'abusos sexuals, en una actitud poc transparent que ha merescut les crítiques de les associacions de víctimes. Un grup d'aquestes associacions s'ha concentrat aquest dilluns davant la seu de l'episcopat a Madrid. Tot i no haver empatitzat amb els governants de la Generalitat com a arquebisbe de Barcelona, Omella ha evitat que l'Església s'hagi alineat amb el discurs de la dreta espanyola i ha mantingut l'episcopat al marge del frec a frec polític.
Els bisbes tenen al davant una cruïlla difícil. Segons quina sigui la seva elecció, es posicionaran al costat de les tesis d'obertura de Francesc o mostraran sense dissimul la seva línia conservadora. Segons Jesús Bastante, expert en els moviments de la cúpula eclesial, Argüello és el gran favorit i té lligada l'elecció des de fa temps. Aquest dilluns a la nit, en una primera votació de sondeig, Argüello va obtenir 32 vots, per 13 de l'arquebisbe de Madrid, el cardenal José Cobo, considerat de línia progressista, i 10 de l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, exponent de l'ala més reaccionària.
D'aquesta primera votació se'n podrien extreure ja algunes claus. La primera, la solidesa d'un sector conservador darrera de l'arquebisbe de Valladolid. D'altra banda, hi ha el fet que tot indica que Cobo ha rebut suports insuficients o no ha volgut jugar a fons, considerant que la seva hora encara no havia arribat. Té 57 anys i cap pressa. I, finalment, la presència d'un nucli ultraconservador que vol fer sentir la seva veu.
Aquests prelats que s'alineen entorn s'han donat suport a l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, ho han fet a qui va qualificar el document vaticà Fiducia Supplicans (Confiança suplicant), que permet beneir a les parelles que no són considerades matrimoni per l'Església, incloses les de mateix sexe, de "confús i innecessari". Altres bisbes comparteixen aquesta línia, com el titular d'Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla. Caldrà veure com queda finalment conformada la cúpula de la CEE i si els bisbes estan disposats a donar una bufetada al Papa.
Després de gairebé 11 anys de pontificat, Francesc ha tingut temps per nomenar una part considerable dels 77 bisbes espanyols. Però l'Església té unes claus enigmàtiques que s'escapen als càlculs que serien lògics en altres àmbits. I les designacions del Papa no han fet que l'episcopat espanyol hagi virat cap a posicions progressistes. Hi ha consens en considerar que el gruix dels bisbes són més conservadors que Francesc i que això es notarà en aquesta elecció.
Omella ha estat un president de la CEE que ha fet equilibris. Proper al Papa, ha estat calculador i ambigu en temes sensibles com els casos d'abusos sexuals, en una actitud poc transparent que ha merescut les crítiques de les associacions de víctimes. Un grup d'aquestes associacions s'ha concentrat aquest dilluns davant la seu de l'episcopat a Madrid. Tot i no haver empatitzat amb els governants de la Generalitat com a arquebisbe de Barcelona, Omella ha evitat que l'Església s'hagi alineat amb el discurs de la dreta espanyola i ha mantingut l'episcopat al marge del frec a frec polític.
Els bisbes tenen al davant una cruïlla difícil. Segons quina sigui la seva elecció, es posicionaran al costat de les tesis d'obertura de Francesc o mostraran sense dissimul la seva línia conservadora. Segons Jesús Bastante, expert en els moviments de la cúpula eclesial, Argüello és el gran favorit i té lligada l'elecció des de fa temps. Aquest dilluns a la nit, en una primera votació de sondeig, Argüello va obtenir 32 vots, per 13 de l'arquebisbe de Madrid, el cardenal José Cobo, considerat de línia progressista, i 10 de l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, exponent de l'ala més reaccionària.
D'aquesta primera votació se'n podrien extreure ja algunes claus. La primera, la solidesa d'un sector conservador darrera de l'arquebisbe de Valladolid. D'altra banda, hi ha el fet que tot indica que Cobo ha rebut suports insuficients o no ha volgut jugar a fons, considerant que la seva hora encara no havia arribat. Té 57 anys i cap pressa. I, finalment, la presència d'un nucli ultraconservador que vol fer sentir la seva veu.
Aquests prelats que s'alineen entorn s'han donat suport a l'arquebisbe d'Oviedo, Jesús Sanz Montes, ho han fet a qui va qualificar el document vaticà Fiducia Supplicans (Confiança suplicant), que permet beneir a les parelles que no són considerades matrimoni per l'Església, incloses les de mateix sexe, de "confús i innecessari". Altres bisbes comparteixen aquesta línia, com el titular d'Oriola-Alacant, José Ignacio Munilla. Caldrà veure com queda finalment conformada la cúpula de la CEE i si els bisbes estan disposats a donar una bufetada al Papa.