Quan algú veu una trucada perduda, el primer impuls que té és tornar-la, gairebé sense analitzar l'emissor, per si es tracta de quelcom important. I, a més, vol esperar una resposta per esbrinar qui hi ha a l'altra banda del telèfon.
Doncs no! Cal anar alerta amb aquestes pràctiques perquè poden ser un truc per fer-te trucar a un número de tarifació especial amb la intenció de treure't diners. De fet, per cada segon que passes esperant et cobren, i molt! I no t'adones fins que t'arriba la factura a final de mes.
Segons l'Organització de Consumidors i Usuaris (OCU), l'única manera de no patir aquesta estafa anomenada Wangiri és no retornar la trucada perduda. Els números que la practiquen tenen uns signes característics que et demostraran que és una estafa.
El més clar és el prefix: normalment l'identificador comença amb un "+" o un "00", o fins i tot prefixes dels quals ja ha alertat anteriorment la Guàrdia Civil. Són, concretament, el +355 d'Albània, el +225 de Costa d'Ivori, el +233 de Ghana o el +234 de Nigèria. Alguns altres prefixes de tarifació especial són el +803, +806 o +807.
Per assegurar-te que el telèfon que t'ha trucat no és una estafa, el més pràctic és fer una cerca ràpida al navegador introduint-hi el número. En cas de ser el telèfon d'una empresa o comerç, aquest apareixerà en els resultats de la cerca. Si no... preocupa't!
L'error que cometen moltes persones quan treuen diners del caixer
D'altra banda, cal saber que tot i que treure diners en un caixer automàtic és una acció quotidiana, cada vegada menys comú per la substitució del pagament amb el mòbil, implica compartir dades que poden acabar exposades si no es prenen precaucions bàsiques. Una de les operacions més habituals als caixers automàtics és la retirada o ingrés d’efectiu, un procés que sovint ofereix la possibilitat d’obtenir un comprovant imprès amb dades rellevants del client bancari. Tot i que aquest tiquet no mostra el número complet de la targeta ni el PIN, la informació que inclou pot ser suficient perquè un estafador intenti dur a terme fraus cada cop més habituals.
El rebut del caixer recull informació com la data i hora de l’operació, l’import retirat, el terminal utilitzat, els últims dígits de la targeta i el saldo disponible al compte. Aquest conjunt de dades pot resultar molt útil per a delinqüents que es facin passar per personal del banc i intentin guanyar-se la confiança de la víctima amb informació aparentment legítima.
El perill no és el rebut en si, sinó l’ús que se’n pot fer per personalitzar una estafa amb aquestes dades. Un delinqüent pot contactar amb la víctima per telèfon o missatge i fer-se passar pel banc argumentant incidències de seguretat, operacions sospitoses o bloquejos urgents de targeta per pressionar l’usuari.
