Comprar una llauna de sardines, tonyina o escopinyes s’ha considerat tradicionalment una solució ràpida i pràctica per improvisar un àpat. Però escollir-ne la millor o la que més s'adapta al gust personal implica comparar preus o escollir el líquid que cobreix aquests aliments: oli d’oliva, escabetx o al natural.
Darrere d’aquesta compra aparentment senzilla s’amaguen dubtes sobre l’origen dels ingredients o la seva qualitat, així com de la identificació correcta de l’espècie a causa d’etiquetes poc clares. Però ara, amb la nova regulació estatal del 2025 sobre les conserves de peix i marisc, ha introduït criteris més estrictes en l’etiquetatge.
Què és el que canviarà?
El Reial decret 1082/2025, publicat al BOE el desembre del 2025 i en vigor des del 2 de gener del 2026, actualitza la regulació sobre la denominació comercial i l’etiquetatge dels productes de la pesca i l’aqüicultura. La norma no altera les receptes ni obliga a modificar el contingut de les llaunes, però sí que fixa amb precisió quina informació ha d’aparèixer als envasos per evitar ambigüitats amb els noms comercials que poden generar confusió o passar per un altre tipus de producte.
Per això, a l’hora d’escollir una conserva, el més rellevant és comprovar la denominació oficial, l’espècie concreta i la procedència. En aquest sentit, la nova normativa estableix un catàleg tancat de noms autoritzats, de manera que totes les etiquetes han d’ajustar-se a aquesta classificació per garantir més transparència.
Denominacions més precises
Un dels canvis més destacats afecta el nom del producte. A partir d’ara, les empreses no podran recórrer a termes genèrics o poc exactes. L’etiqueta haurà d’indicar clarament l’espècie, d’acord amb la classificació oficial validada per la Secretaria General de Pesca. Això implica, per exemple, que denominacions com “sardineta” només es podran aplicar a la Sardina pilchardus i únicament si compleix les mides i pesos estipulats. L’objectiu és impedir que peces més petites o d’una altra categoria es comercialitzin sota noms tradicionalment associats a més qualitat.
En el cas de les escopinyes i altres mol·luscs, les diferències seran encara més visibles. Les etiquetes detallaran si es tracta, per exemple, d’escopinya dentada, d’origen groenlandès o de la varietat coneguda com a “rei de Nova Zelanda”. Fet que facilita identificar millor les diferències de mida, sabor i preu: les peces grans i escasses solen correspondre a gammes prèmium, mentre que altres varietats acostumen a tenir una valoració comercial inferior.
El mateix passa amb musclos i cloïsses. El musclo de Galícia amb denominació d’origen protegida continua sent una de les referències de màxima qualitat, mentre que expressions com “de les ries gallegues” o “elaborat a Galícia” només informen del lloc de processament o procedència, però no garanteixen cap distintiu superior. Pel que fa a les cloïsses, la normativa obliga a especificar si són fines, bavoses o japoneses, evitant així confusions habituals.
El canvi no serà immediat a tots els lineals. La normativa contempla un període transitori d’uns sis mesos perquè les empreses adaptin progressivament els envasos. Així que, a partir d'ara, és probable que et trobis al supermercat els dos models de llauna d'aquests aliments.
