Quants diners has de tenir com a coixí d'emergència en funció de la teva situació, segons el Banc d'Espanya

El banc central recomana calcular els estalvis disponibles que necessita cadascú davant possibles imprevistos com quedar-se a l'atur o tenir una gran despesa

Publicat el 14 de maig de 2026 a les 11:57

La vida és plena d'imprevistos i, tot i que no sempre es pot controlar tot, sí que es pot estar preparat per afrontar els inconvenients. Sobretot, pel que fa a l'economia personal. En aquest sentit, hi ha un consell bàsic: tenir un coixí d'emergència.

Un coixí d'emergència és un conjunt de diners estalviats amb una gran liquiditat que es guarden per poder afrontar imprevistos. És a dir, que es poden fer servir de manera ràpida i sense costos afegits. Hi ha qui opta per deixar-los al compte corrent, mentre que altres prefereixen fer servir vehicles d'inversió de mínim risc, com fons monetaris, dipòsits, lletres del tresor o comptes remunerats; per obtenir una mínima rendibilitat.

La qüestió és poder disposar de diners en cas de patir inconvenients com quedar-se a l'atur o haver d'afrontar una gran despesa imprevista. Aquesta quantitat monetària no ha de ser la mateixa per a tothom i, per això, el Banc d'Espanya ofereix una guia per calcular-la en funció de les circumstàncies personals.

Com calcular els diners que cal tenir al fons d'emergència

El Banc d'Espanya assenyala que el fons d'emergència ha de permetre afrontar les despeses fixes mensuals d'entre tres i sis mesos, tot i que avisa que podria caldre una mica més. Per tant, cal tenir en compte si es viu independitzat, sol o acompanyat, si es tenen fills, si es tenen deutes, si a banda del lloguer i la hipoteca hi ha altres despeses com assegurances, vehicles, quotes del gimnàs, matrícules de l'escola...

Els diners en efectiu que cal tenir a casa per si esclata una crisi

De la mateixa manera, el Banc Central Europeu (BCE) també preveu quants diners en efectiu convé tenir a casa en cas de desastres naturals i episodis climàtics extrems, desastres induïts per l'activitat humana, com ara accidents industrials, tecnològics o pandèmies; amenaces híbrides com ciberatacs o la possibilitat d'una agressió armada. I és que, si això passa, els sistemes de pagament electrònics es poden veure perjudicats i és molt probable que quedin fora de servei.

El BCE ha publicat recentment un informe anomenat Mantingui la calma i dugui efectiu: lliçons sobre el rol únic dels diners físics en quatre crisis en què subratlla la necessitat de guardar diners en efectiu a casa i recorda als bancs que tenen l'obligació de garantir-ne l'accés als clients en tot moment. Si bé, no detalla una quantitat exacta d'efectiu a disposar. Sí que parla d'una "reserva estable de valor".

Les autoritats bancàries de diversos països europeus situen aquesta quantitat entre els 70 i 100 euros per cada membre de la llar. Són els diners que permetrien comprar els productes bàsics de supervivència durant els primers dies d'una possible crisi abans que les autoritats dissenyin un sistema alternatiu de pagament o gestió, o que se solucionin les incidències.

Escull Viure bé com la teva font preferida de Google