L'univers independentista ha fitxat un nou actor. Josep Vila (Cellera de Ter, 1959) és el nou president de l'Assemblea Nacional Catalana (ANC), agafant el relleu d'un Lluís Llach que s'ha volgut apartar de la primera línia per motius de salut i continuarà com a vicepresident. El màxim dirigent de l'entitat apareix com l'última esperança per reanimar una entitat que no acaba de trobar el rol en el postprocés i que també necessita renovació interna. Vila és soci de l'ANC des que es va fundar i ja era una figura important de l'últim mandat. Pedagog, docent i activista, ha comandat les relacions de l'ANC amb partits i entitats.

En aquesta entrevista amb Nació, Vila admet que l'ANC, com la resta d'actors del procés, ha perdut pes, però recorda que continua sent l'entitat independentista amb més militants. Es veu amb cor de reviure l'entitat, deixa clar que no hi ha cap problema econòmic que amenaci el seu futur i posa l'accent en el relleu generacional. No vol parlar massa dels partits sobiranistes perquè la seva prioritat és construir un "front social", però els demana ressituar la independència al centre i una "regeneració democràtica". Això sí, posa una línia vermella davant el discurs d'Aliança Catalana: "L'independentisme no pot quedar tacat per actituds xenòfobes".

Arriba a la presidència de l'ANC per sorpresa. Va ser una decisió personal o un oferiment de l'expresident Lluís Llach?
Va ser una decisió personal avalada tant per en Lluís com per molts companys que havien compartit l'anterior mandat del secretariat nacional. I és per això que, finalment, i a les vigílies de produir-se el plenari de constitució, em decideixo fer un pas endavant. Quan formalitzo la meva candidatura al secretariat, no tinc pensat aspirar a la presidència. És durant l'últim període que comencem a veure que en Lluís expressa la conveniència de passar a ocupar un segon lloc, però encara no s'acabava de decidir del tot. Pràcticament es decideix a les vigílies del plenari.

Aquest secretariat nacional de l'ANC té 19 cadires que no seran ocupades. Cal replantejar els Estatuts perquè no es torni a repetir?
Sí, és evident. Nosaltres tenim uns estatuts i un règim intern que la matriu ve del 2012. En plena època de creixement de la onada independentista cobrir 77 llocs de secretaris nacionals era una tasca senzilla. Però en aquests moments no n'és gens, de senzilla. El context ha canviat moltíssim, hi ha molta més desmobilització, hi ha molt més desànim, la repressió ha fet també la seva feina i segurament tampoc té excessivament sentit mantenir un secretariat nacional de 77 membres. Caldrà adaptar moltes de les normes de l'entitat al moment actual.

Moltes assemblees territorials tenien menys candidats que places i en algunes no es va presentar ningú. L'ANC ha perdut arrelament territorial?
Tot el moviment independentista no té la força ni la implicació de quan hi havia aquella il·lusió col·lectiva. Però això ha succeït a l'ANC, a totes les entitats, als partits i a la població en general. El moment és absolutament diferent. És evident que no estem a la nostra època forta, però vull posar una dada: tots els militants dels partits independentistes sumats arriben a una xifra menor que el nombre de socis de l'ANC. Per tant, en un moment de baixada general continuem sent una entitat potent, forta i amb molts associats.

Quants socis té avui dia l'ANC?
Uns 25.000 socis de ple dret i la xifra arriba tranquil·lament fins als 80.000 si comptem simpatitzats.

Entenc que com a moltes entitats, fruit de la desmobilització, sí que hi ha hagut una caiguda.
Sí, perquè ni nosaltres ni cap altra entitat té la força del 2017.

I això posa en risc d'alguna manera la viabilitat econòmica de l'entitat?
En absolut. Sí que hem fet algun reajustament econòmic per garantir el futur de l'entitat. Però nosaltres no demanem subvencions, per voluntat pròpia. Vivim de les aportacions dels socis i de la venda de merchandising. És cert que hi ha uns ingressos dels quals disposàvem amb més socis que ara, però de cap de les maneres estem patint cap situació econòmica greu que posi en entredit el futur de l'ANC.

Sap que han sortit informacions sobre un possible risc de desaparició.
Estem absolutament sanejats econòmicament. Hem fet ajustaments perquè si no tancaríem el compte anual en dèficit. I no existeix el dèficit anual. N'hem tingut algun any, però ho podem aguantar tranquil·lament. Cal gestionar bé l'entitat, també perquè no perdi independència. No volem acabar depenent de subvencions. Volem ser amos de totes les nostres decisions. És una responsabilitat de gestió. Si demà passat resulta que creixem, disposarem de més recursos. I no seran per tenir-los tancats en un calaix, els farem servir.

En els últims anys, l'ANC ha treballat per vincular les qüestions socials a la independència. És aquest el camí per recuperar una massa social favorable?
El país se'ns desfà les mans. Hi ha sectors que ara estan arribant a un deteriorament molt alt i la causa la tenim claríssima. Per què tenim aquest servei de Rodalies tan desastrós? Per què la sanitat té les llistes d'espera que té? Per què en la majoria de camps estem vivint un nivell de benestar tan disminuït? Perquè patim les conseqüències d'un espoli i d'una colonització que afecta directament el benestar dels ciutadans de Catalunya. I és un moment per respondre-hi. Notem com mai les conseqüències nefastes d'aquest espoli. Ho hem identificat i ara hem d'apuntar la via de sortida, que és esdevenir un país lliure dins el concert de totes les nacions lliures del món.

Va participar en les converses amb les entitats durant el xoc per les manifestacions de Rodalies. La relació amb Òmnium i altres actors independentistes ha quedat tocada?
L'Assemblea ha liderat un esforç molt important de teixir complicitats i ho continuarem fent. Les entitats que formen el moviment independentista, evidentment, són diferents. I tenim estratègies diferents, formes de fer diferents i ens focalitzem en diferents temes. Per tant, no hauria de suposar cap problema el fet que davant d'una proposta, com l'exemple de Rodalies, dues d'aquestes grans entitats es posin d'acord i els altres se sentin més còmodes amb un altre tipus de resposta. Ho entenem perfectament i això no ha de suposar cap mena de distanciament. Sé que hi ha hagut moltes veus que voldrien incrementar la distància entre entitats, però el nostre compromís és al revés, de teixir com més complicitats puguem millor, entenent que cadascú ha de fer allò que li és propi.

La pròxima manifestació de la Diada tornarà a ser convocada per totes les entitats?
Segurament serà així. Però cal subratllar una cosa. L'organització de la Diada l'està planificant un grup de treball de l'Assemblea. La proposta d'aquest grup de treball es discutirà en el secretariat nacional i jo, com a president, podré explicar-la. A partir d'aquí, hi ha tota la voluntat d'entesa amb les entitats com hi ha estat aquests darrers anys.

Amb qui han exhibit una relació especial en els últims mesos és amb el Consell de la República.
Amb el Consell de la República compartim moltes coses. Les relacions són bones de la mateixa manera que les volem amb totes les altres entitats. Som molt conscients que a vegades hi haurà projectes que els compartirem amb unes entitats i altres projectes que els compartirem amb altres. Però el Consell és un excel·lent company de viatge.

Amb el relleu de Puigdemont, el Consell ha tornat de l'exili i ha aterrat a Catalunya. Es poden solapar les dues entitats?
Hi ha una evidència que és que en molts municipis la gent comparteix militància a l'Assemblea i el Consell, però també a Òmnium i altres entitats. Hi ha tot un moviment en el qual hi ha diferents entitats que compartim militància. És bo que sigui així i hem de ser capaços de teixir complicitats.

En el context de desmobilització és viable que hi hagi un consell local del Consell i una assemblea local de l'ANC al mateix lloc?
Segurament caldrà anar trobant encaixos, però ara mateix no hi ha problemes enlloc. Col·laborem amb molta facilitat, a vegades és la mateixa gent, a vegades no. Però si apareixen disfuncions degut a la coexistència dels dos en un lloc concret, penso que serem prou capaços d'abordar el conflicte. Però en aquests moments no ho vivim així i desitgem que totes les entitats independentistes siguin tan fortes com sigui possible.

Un dels reptes de l'ANC també és el relleu generacional. Quina és la relació avui dia amb l'Assemblea de Joves de Catalunya?
El relleu generacional és clau i és una gran preocupació. O aconseguim el relleu generacional o tenim un recorregut limitat. A l'anterior mandat un dels objectius importants era animar gent jove a apropar-se a l'Assemblea. I això va quallar en un grup important i en creixement de joves que estan picant a la porta de l'ANC. Ara bé, cal trobar l'encaix per incloure'ls com a socis de ple dret. Els estatuts i els regalaments tenen poc a veure amb la manera d'organitzar-se i de fer de la gent jove. I en això estem. Hi ha més que bones relacions, col·laboren en qualsevol de les campanyes que fem i sempre hi són. És una esperança important i és una realitat que els acabarem encaixant amb un canvi de reglament que s'adapti més a la proposta que els propis joves estan dibuixant. Estem molt contents que hi siguin, però cal tenir cura en el procés.

L'ANC ha fet un discurs crític amb els partits independentistes. Ara arriba un nou cicle electoral. Quin paper tindrà l'entitat?
Nosaltres formem part del front social, no del front polític institucional. Per tant, per nosaltres el primer objectiu és arribar a la gent i construir una majoria social favorable a la independència. Aquest és el nostre terreny de treball principal. És evident que amb els partits hi establim relacions i que hi ha moments en què els pressionem. En aquests moments, com a ANC, als partits independentistes els demanem dues coses. Per un costat, que tornin a posar la independència al centre i, per l'altra, regeneració democràtica. Cal regeneració democràtica perquè el front polític, institucional i independentista pugui tornar a tenir la força que havia tingut. I en aquests moments observem una distància important entre els partits i la gent.

Aquesta regeneració vol dir un canvi de lideratges?
No forçosament. Es poden mantenir els lideratges més consolidats, però és bo que n'apareguin de nous. És bo que els partits es nodreixin d'elements de transparència, de credibilitat, que deixem de veure actituds que fan pensar que un partit s'acaba semblant massa a una plataforma de col·locació de gent. Això marca molta distància amb la gent. Per tant, els mecanismes que tenen d'elecció dels seus candidats, el compromís amb tirar endavant els programes que ells defensen, els tipus de pactes que fan i les renúncies que fan... Tot això va generant una visió de molta distància de la gent cap als partits. I per això parlem de regeneració democràtica, no només de lideratges.

Deia que té relacions amb els partits. Parlen amb Junts, ERC i la CUP avui dia?
Intentem mantenir una relació amb els partits polítics però estem centrats en el nucli de la nostra feina. Nosaltres pensem que l'eina més important que té un país per guanyar la seva llibertat és la gent. Fins i tot més que els propis partits polítics. Si hi ha una majoria social favorable, si el país hi és i està per la feina, estem convençuts que els partits respondran. El que ens dona força és una majoria social independentista decidida i organitzada. Estem molt més atents a confeccionar aquesta situació que no pas a pressionar els partits polítics. Entenem que els dos fronts hem de fer una revisió crítica, però primer hem de fer la feina a casa nostra.

ERC i Junts, per separat, han intentat negociar avenços amb el govern espanyol, alguns competencials. Aquesta estratègia apropa a la independència?
Els ciutadans estem cansats i decebuts d'observar masses renúncies a canvi de falses promeses que no s'acaben complint mai. No podem estar fent renúncies constants a canvi de res o molt poca cosa. En tot cas, el nostre dia a dia no és estar pendent de cada moguda dels partits.

El full de ruta de l'ANC posa una línia vermella en "l'extrema dreta xenòfoba". Quina relació vol que tingui l'entitat amb el partit de Sílvia Orriols?
L'ANC té molt clar que l'independentisme que volem és dins un marc democràtic que té dos extrems importants. El primer extrem és el respecte als drets humans: de cap de les maneres pot acceptar actituds xenòfobes. Fem una crida a tots els partits per demanar màxim respecte pels drets humans i res d'actituds xenòfobes. El segon extrem és el respecte als drets dels pobles i de les nacions. Hi ha partits que estan blanquejant altres partits que ens neguen drets fonamentals i l'autodeterminació. Aquests límits els adrecem a tots els partits. No volem parlar de partits en concret. Res de xenofòbia, res de blanquejar el 155, res de trepitjar drets fonamentals individuals, res de trepitjar drets fonamentals col·lectius que tenim com a poble.

Han establert cap relació amb Aliança?
De moment no hem establert cap relació amb Aliança. Però ja he dit quins són els límits que té l'ANC. No volem que l'independentisme quedi tacat per actituds xenòfobes i no volem que l'independentisme quedi tacat per actituds que neguen drets col·lectius, de les nacions i l'autodeterminació.