L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) ja té nou secretariat nacional després d'unes eleccions descafeïnades amb poques coses en joc. El president en funcions, Lluís Llach, com era d'esperar, ha estat el candidat més votat, amb 1972 sufragis. Joan Matamala ha quedat segon, amb 1285 vots, mentre que la tercera plaça ha estat per a Adriana Heinz, just per sobre de Mercè Llobera. Pere Pugès, fundador de l'entitat i novetat en els comicis, s'ha hagut de conformar amb la cinquena posició i 931 suports. Els comicis tenien poca emoció perquè s'havien presentat una seixantena de persones per 77 places. Per tant, pràcticament tots els candidats tenien plaça garantida. Dos dies després de Sant Jordi, el 25 d'abril, es constituirà el nou secretariat nacional, que elegirà el nou president i altres càrrecs orgànics. El mandat es dibuixa com a clau per mantenir la vida de l'entitat.
Les adversitats fan que el nou secretariat de l'ANC tingui reptes i deures. El primer és, de fet, l'objectiu de ser de la mateixa entitat: que la mobilització torni als carrers i també en la vida interna de l'ANC. Un bon punt de partida seria continuar dotant de contingut el discurs, situant la independència com a via per salvar la llengua, millorar les infraestructures o acabar amb l'espoli fiscal. Internament, és evident que cal adaptar l'estructura al moment de desencís independentista, però que també cal activar el relleu generacional d'una entitat envellida que també haurà de decidir quin rol juga en el procés electoral municipal, català i estatal que està a tot just un any d'arrancar.
Recuperar la mobilització interna i als carrers
El principal objectiu de la nova direcció de l'ANC és aixecar els ànims interns i externs. El mal moment de l'independentisme coincideix amb una davallada de socis que l'ANC arrossega des del 2020 -accentuada des de fa dos anys- i que ha provocat pèrdues d'ingressos. No és casual que, fa tot just uns dies, l'entitat hagi iniciat una campanya de captació de socis. El desencís independentista ha incidit en la cartera de socis de l'entitat, però també en el poder territorial. Un dels reptes del nou secretariat nacional serà reviure les assemblees repartides pel país, algunes amb molt poca activitat, fet que pot haver motivat la reducció de candidatures al secretariat.
Una mobilització que també cal recuperar als carrers. És evident que el moment acompanya i que no es poden arribar a les grans xifres del procés, però l'ANC perdrà sentit si no aconsegueix convocar milers de catalans als carrers per la Diada o per altres motius. Un símptoma positiu per a l'entitat va ser la resposta a la crisi de Rodalies. La seva manifestació, convocada amb el Consell de la República, va aplegar 8.000 persones mentre que la convocada pels usuaris de Rodalies i entitats com Òmnium o la Intersindical en va mobilitzar 3.000. És la prova que l'ANC manté, encara que sota mínims, la batuta de les mobilitzacions sobiranistes.
Dotar el discurs independentista de contingut
Un dels objectius que ja ha impulsat l'ANC i que caldrà que sigui prioritat de la nova direcció és dotar el discurs independentista de contingut. Això vol dir adaptar-lo a la Catalunya postprocés i a les seves necessitats. Fer entendre que la independència, més enllà de simbolismes i sentiments, va de ser l'instrument per solucionar els problemes de la ciutadania. Es va veure en la manifestació de Rodalies, però també en la passada Diada sota el lema "Més motius que mai" entre els quals hi havia la defensa de la llengua catalana o la lluita contra l'espoli fiscal. Hauria de ser la manera que més gent se sentís interpel·lada i a la vegada es poguessin teixir complicitats amb altres entitats.
Adaptar l'estructura al desencís independentista
Una de les claus del nou secretariat nacional és que és més petit que mai. El conformaran una seixantena de persones malgrat que hi havia un total de 77 places reservades. En la majoria de les territorials s'han presentat els candidats justos per omplir els llocs previstos i fins i tot en alguns han faltat candidats. És per aquest últim motiu que queden 18 cadires buides en el nou secretariat. La desmobilització independentista afecta partits i entitats vinculades al moviment i això obliga a repensar el funcionament intern. El debat sobre adaptar els estatuts de l'entitat, potser amb una xifra menys ambiciosa de secretaris nacionals, està sobre la taula des de fa temps i ara es podria reprendre.
Decidir quin espai ocupa al nou cicle electoral
La nova direcció de l'ANC es conforma just abans d'iniciar un nou cicle electoral en el qual l'entitat haurà de decidir com es posiciona. Els crítics, partidaris d'una llista cívica, van perdre el pols i, per tant, sembla enterrada l'opció de presentar-se a les eleccions que se succeiran a partir de l'any vinent. El posicionament electoral de l'ANC és un debat recorrent que sempre ha deixat discrepàncies. L'exemple més clar d'això va ser el 2023, quan la direcció de Dolors Feliu va impulsar una consulta per demanar l'abstenció o el vot nul a les eleccions espanyoles del 2023, però els socis ho van descartar i finalment l'entitat va optar per la neutralitat.
Ara, la incògnita torna a posar-se sobre la taula i molt més perquè l'ANC fa cert temps que alimenta un discurs contra els partits independentistes, als qui fa màxims responsables del fracàs del procés. L'últim full de ruta aprovat per l'entitat estableix que cal recuperar una majoria independentista "operativa" al Parlament, la qual cosa "exclou l'extrema dreta xenòfoba", i que actuï amb unilateralitat. Un plantejament que encara fa més necessari el debat a les files de l'entitat, perquè no està clar qui defensarà explícitament la via unilateral el 2027 ni si la base social de l'ANC està d'acord amb apartar Aliança Catalana de la suma independentista. Per exemple el president del Consell de la República, entitat que va de bracet amb l'ANC, defensa no posar una línia vermella a la formació de Sílvia Orriols si és per parlar d'independència.
Activar el relleu generacional intern
Un dels deures pendents a l'ANC també és activar el relleu generacional. El nou secretariat nacional té com a noms més destacats el president en funcions, Lluís Llach, de 77 anys; i un dels quatre fundadors de l'entitat, Pere Pugès, de 75 anys. El bloc jove de l'entitat té dos places reservades al secretariat nacional i només s'hi ha presentat una sola persona. Ara bé, hi ha motius per creure i engegar el procés de relleu generacional. El col·lectiu Assemblea de Joves de Catalunya, que ja col·labora activament amb l'ANC, està en un "procés molt avançat" de coalició amb l'entitat. Són unes 500 persones, encara algunes menors d'edat, i que encara no s'han pogut involucrar en aquestes últimes eleccions. Caldrà veure, però, si poden liderar el futur de l'ANC.
