L'Assemblea Nacional Catalana (ANC) va ser capaç de treure milions de persones al carrer en els anys més intensos del procés. De fet, difícilment s'hauria arribat on es va arribar si no fos per la seva capacitat mobilitzadora. Però, com tots els actors del moment, també es veu castigada pel desencís independentista. Era una evidència que l'entitat havia perdut capacitat mobilitzadora i massa social, amb una caiguda important de militants, i ara s'ha certificat amb les candidatures al secretariat nacional. Les xifres són clares: hi ha 64 candidats -de mitjana sempre s'havia estat al voltant del centenar- i dins el nou secretariat nacional quedaran 18 cadires buides perquè no s'han trobat prou aspirants.
Diferents veus consultades ja apuntaven abans de conèixer-se la llista de candidatures que hi hauria poca competència. La reforma dels estatuts va partir l'entitat i els crítics van abandonar la primera línia. De fet, alguns d'ells ja no són socis de l'ANC. Així doncs, es dibuixava una futura direcció de línia continuista que s'ha certificat amb la publicació de les candidatures. El que potser no s'esperava és que la participació fos tan baixa. El fet que hi hagi 64 candidatures implica que pràcticament no hi hagi competició electoral, més enllà del bloc nacional i del de les comarques de Girona, i que només es puguin omplir 59 llocs dels 77 reservats per al secretariat nacional.
La davallada també s'escenifica si es compara amb participacions en els anteriors comicis. Fa tot just dos anys, en les eleccions que van fer president Lluís Llach, es van presentar 105 candidatures al secretariat nacional. Per tant, en dos anys, hi ha hagut una caiguda de quaranta persones. El rècord històric de participació va ser el 2016, en la cúspide del procés i la mitjana s'havia mantingut força sostinguda amb el pas dels anys. Al 2018 va haver-hi 121 candidats al secretariat nacional, el 2020 van ser 116 en plena pandèmia i el 2022 ja es va patir una caiguda fins als 85. El 2024 van tornar a créixer en plena disputa interna, però ara ha tornat a caure de manera pronunciada.
18 cadires buides al secretariat de l'ANC
Per què hi haurà 18 cadires buides al nou secretariat nacional? El reglament electoral estableix que hi ha un total de 77 secretaris nacionals: 13 del bloc nacional, cinc del bloc sectorial, dos del jove i 55 més que es reparteixen territorialment. Per exemple, set membres del secretariat nacional han de ser de Barcelona ciutat, cinc de les comarques de Girona o quatre del Camp de Tarragona. És habitual que, en les regions amb menys població o menys arrelament de l'ANC, hi hagi problemes per omplir totes les places. Així doncs, en anteriors secretariats no s'han omplert les 77 places. El 2024, per exemple, va quedar una plaça buida a la Catalunya Nord o una altra a les Terres de l'Ebre i van haver-hi 72 secretaris nacionals.
Cinc cadires buides fa dos anys i ara 18. Un problema que era anecdòtic s'ha fet tendència. Pràcticament a tots els blocs hi ha els candidats justos per cobrir les places del secretariat nacional. I en alguns menys persones que places. Per exemple, a la ciutat de Barcelona hi ha sis candidats per set places, al bloc jove només s'ha presentat una persona per dos places o al Barcelonès Sud directament no s'ha presentat ningú. Això suposa que les eleccions només triaran i exclouran candidats al bloc nacional, on hi 16 aspirants per 13 places, i al de les comarques gironines, on hi ha sis candidats per cinc places. A la resta, tots els candidats que s'han presentat entraran al secretariat.
La reforma dels estatuts no alimenta la participació
Un dels elements claus en la baixa participació és que la reforma dels estatuts no ha tingut els efectes esperats. La direcció va proposar una modificació per la qual els antics secretaris generals es podien tornar a presentar, cosa que fins llavors estava prohibida. L'única condició és que havien de passar dos mandats -quatre anys- des que van plegar del secretariat general. Això obria la porta a antics dirigents de l'entitat, però tot just s'han presentat cinc antics secretaris nacionals a les eleccions d'aquest any. Un dels noms destacats és Pere Pugès, un dels quatre fundadors de l'entitat, que va intentar activar exsecretaris nacionals de l'ANC.
Precisament la reforma dels estatuts va motivar la sortida del sector crític de l'ANC, que tampoc ha participat en el nou procés electoral i que també és un dels motius de la caiguda de candidatures. Cal recordar que, l'estiu passat, una vintena de secretaris nacionals van abandonar l'òrgan de direcció lamentant que l'entitat havia quedat "absorbida per l'establishment polític". Dos dimissionaris destacats eren Josep Costa, exvicepresident del Parlament; o Josep Punga, qui va competir la presidència de l'ANC amb Llach i ara impulsa Dempeus per intentar vehicular la idea de la "llista cívica" cap a un nou partit independentista.
Ni el context extern ni l'intern ajuden
L'actual direcció no és aliena a la caiguda de participació en les eleccions d'aquest any i ho atribueix tant al context extern com a les circumstàncies internes. "La implicació sostinguda en qualsevol organització, no només independentista, cada cop costa més i és més exigent", diuen fonts de l'entitat consultades per Nació. Internament, recorden que el 2024 hi havia un debat estratègic "molt intens" i que això va mobilitzar més candidatures. Ara, hi ha consens sobre el rumb de l'entitat: "A menys confrontació interna, també hi ha menys necessitat de competir per majories", apunten des de la direcció.
En tot cas, des de l'ANC es considera que el nombre de candidatures és "suficient" per garantir un secretariat nacional "plenament operatiu". Admeten que els secretaris nacionals del pròxim mandat rondaran la seixantena, però li resten importància i recorden que no sempre s'han omplert les 77 places. En tot cas, preveuen que en la pròxima direcció estarà present el debat de si cal fer alguna reforma per evitar que, pròximament, aquesta situació de cadires buides es repeteixi. Malgrat tot, les fonts consultades insisteixen que l'entitat manté "múscul, capacitat d'acció i l'objectiu principal, que és avançar cap a la independència".
Trobar lloc en la Catalunya postprocés
La realitat és que l'ANC encara busca el seu lloc en la Catalunya postprocés. És evident el divorci amb els partits, amb qui havia anat de la mà i sobre qui situa la responsabilitat del fracàs del procés. També ha centrat el discurs a vincular la independència amb qüestions socials del país. Un símptoma positiu per a l'entitat va ser la resposta a la crisi de Rodalies. La seva manifestació, convocada amb el Consell de la República, va aplegar 8.000 persones mentre que la convocada pels usuaris de Rodalies i entitats com Òmnium o la Intersindical en va mobilitzar 3.000. L'ANC i el Consell mantenen, encara que sota mínims, la batuta de les mobilitzacions sobiranistes.
El mal moment de l'independentisme coincideix amb una davallada de socis que l'ANC arrossega des del 2020 -accentuada des de fa dos anys- i que ha provocat pèrdues d'ingressos. No és casual que, fa tot just uns dies, l'entitat hagi iniciat una campanya de captació de socis. El desencís independentista ha incidit en la cartera de socis de l'entitat, però també en el poder territorial. Un dels reptes del nou secretariat nacional, segons diu una veu de l'actual direcció, serà "cobrir territori de nou". Una altra font coneixedora del mapa local de l'ANC constata que algunes assemblees territorials tenen poca activitat, fet que pot haver motivat la reducció de candidatures al secretariat.
Malgrat les circumstàncies, el calendari electoral ja està en marxa. Aquest diumenge comença la campanya electoral que anirà fins al 13 d'abril i les votacions s'allargaran entre el 14 i el 18 a les 14 hores. Tancades les urnes, es farà l'escrutini i els resultats s'haurien de conèixer el mateix dia. Les dates han volgut que els resultats definitius es coneguin el 23 d'abril, diada de Sant Jordi. Dos dies després, el 25 d'abril, es constituirà el nou secretariat nacional, que elegirà el nou president i altres càrrecs orgànics. Sigui com sigui, i malgrat les circumstàncies adverses, el mandat es dibuixa com a clau per mantenir la vida de l'entitat.
