Les eleccions a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC) han tingut sempre un perfil molt mediàtic motivat pels seus protagonistes, sempre cares visibles del món social, cultural i acadèmic del país. Les seves presidències ho evidencien, amb noms com Carme Forcadell, Jordi Sànchez, Elisenda Paluzie, Dolors Feliu i ara Lluís Llach. Però aquest any torna a haver-hi eleccions i estan passant pràcticament desapercebudes. El procés electoral està en marxa des de fa setmanes i cap candidat s'ha proposat de manera pública. Les candidatures es coneixeran oficialment dimarts vinent, però, per ara, ningú ha volgut posar-se en primera línia.
A ningú se li escapa que el context a l'entitat no és el millor. L'independentisme ha perdut poder polític i això també s'ha notat al carrer, amb manifestacions de la Diada que han anat progressivament a la baixa des de la pandèmia. Internament, ara es respira un escenari de tranquil·litat, però cal no oblidar que el mandat ha estat protagonitzat per discrepàncies, amb la proposta de llista cívica al centre, i la marxa de bona part dels crítics. Tot plegat ha dibuixat unes eleccions descafeïnades al secretariat nacional i amb la incògnita de qui serà el president, amb tots els ulls sobre la decisió que prengui Llach.
Sense candidats públics
La realitat és que avui dia no hi ha candidats públics per presidir l'entitat. Pere Pugès, un dels fundadors de l'ANC, havia sonat per fer el pas, però ell mateix ho desmenteix a Nació i diu que no va més enllà de concórrer al secretariat. Cal recordar que els socis voten un secretariat nacional i que els escollits elegeixen el president. Llach es presentarà al secretariat nacional, segons ha pogut saber aquest diari, però no ha aclarit si aspirarà a la presidència. "Ell té moltes ganes de treballar i segur que estarà al pinyol del comandament", diuen des del seu entorn. Llach va anunciar fa dos anys en una entrevista que es presentava a les eleccions, però aquest cop ha optat per la discreció.
El que constaten diferents veus és que la línia de la pròxima direcció del partit serà continuista. Això vol dir que bona part de l'actual secretariat nacional es proposarà a la reelecció i que també s'aposta per reincorporar la vella guàrdia. Pugès, malgrat que no vol aclarir el seu paper, sí que es va activar per mobilitzar antics secretaris nacionals, tot i que per ara es desconeix si se n'ha sortit. El mateix Pugès, segons una font consultada, va ser un dels impulsors de la reforma dels estatuts on es permetia que un secretari nacional pogués tornar a ser-ho si deixava passar un període de quatre anys respecte de l'últim mandat.
Fonts de l'actual secretariat constaten la intenció de "recuperar persones valuoses" i que tenen "mili i motxilla" per mirar de mantenir la vida de l'entitat. Ara bé, una veu consultada també explica que s'espera una certa implicació jove en el futur de l'entitat, tot i que no necessàriament es veurà en aquestes eleccions. Concretament, segons explica aquesta font, el col·lectiu Assemblea de Joves de Catalunya, que ja col·labora activament amb l'ANC, està en un "procés molt avançat" de coalició amb l'entitat encara presidida per Llach. Caldrà veure si aquesta hipotètica fusió es tradueix en un paper del col·lectiu de joves en la pròxima direcció de l'entitat independentista.
Els crítics, fora de combat
Qui segur que no participarà en el procés electoral són els crítics que van abandonar el secretariat general per discrepàncies amb Llach i les seves reformes estatutàries. Alguns d'ells ni se n'havien assabentat, que hi havia comicis convocats, i altres fins i tot han deixat de ser socis de l'entitat. Cal recordar que, l'estiu passat, una vintena de secretaris nacionals van abandonar l'òrgan de direcció lamentant que l'entitat havia quedat "absorbida per l'establishment polític". Dos dimissionaris destacats eren Josep Costa, exvicepresident del Parlament; o Josep Punga, qui va competir la presidència de l'ANC amb Llach i ara impulsa Dempeus per intentar vehicular la idea de la llista cívica cap a un nou partit independentista.
Dues fonts descarten pràcticament que els crítics que continuen en el si de l'ANC vulguin presentar-se a les eleccions i també creuen que es mantindrà la línia continuista de Llach, a qui veuen repetint al capdavant de la presidència perquè, principalment, no veuen ningú per darrere seu que pugui agafar-ne el relleu. La sensació és que els crítics van llançar la tovallola amb les dimissions del passat estiu i ara no hi ha cap intenció de donar batalla. "No hi ha res en joc", apunta un dels antics membres del secretariat nacional, que assegura que l'entitat ha estat assimilada per Junts i que les poques discrepàncies són ara per la relació amb Aliança Catalana.
Trobar lloc en la Catalunya postprocés
L'ANC encara busca el seu lloc en la Catalunya postprocés. Sí que és evident el divorci amb les institucions i els partits independentistes, sobre qui situa gran part de les responsabilitats del fracàs del procés. També ha centrat el discurs a vincular la independència amb les qüestions socials del país. Un símptoma positiu per a l'entitat és la seva influència en la vaga per Rodalies del passat 7 de febrer. Juntament amb el Consell de la República, es van quedar sols i van veure com els usuaris de Rodalies i entitats com Òmnium o la Intersindical n'organitzaven una altra, tot i que també assistissin a la primera. Però les xifres -8.000 contra 3.000 assistents- van evidenciar que l'ANC i el Consell mantenen, encara que sota mínims, la batuta de les mobilitzacions sobiranistes.
Això coincideix també amb una davallada dels socis, que s'arrossega a l'entitat des del 2020 -accentuada des de fa dos anys- i que ha provocat pèrdues d'ingressos per les quotes donades de baixa d'uns 840.000 euros. No és casual que, fa tot just uns dies, l'ANC hagi posat en marxa una campanya de captació de socis. El desencís pel projecte independentista ha incidit en la cartera de socis de l'entitat, però també en el poder territorial. Un dels reptes del nou secretariat nacional, segons diu una veu de l'actual direcció, serà "cobrir territori de nou". Una altra font coneixedora del mapa local de l'entitat constata que moltes assemblees territorials tenen poca activitat i que, en les més actives, a ciutats grans, la direcció nacional "no té incidència".
En tot cas, a l'entorn dels actuals comandaments de l'ANC es veuen aquestes eleccions amb esperança. No neguen les friccions viscudes durant el mandat, però asseguren que les aigües s'han calmat en els últims mesos. "Hi ha hagut baixes, però estem conjurats", apunta una font, que reivindica que, malgrat tot, l'ANC encara és una de les entitats amb més socis del país. Aquesta mateixa veu creu que la nova direcció de l'entitat haurà de treballar per transmetre "que no hi ha derrota" i que l'independentisme es ben viu: "Hem de mantenir posició i deixar clar que cada vegada més gent veu que sense independència el país no pot avançar".
Sant Jordi portarà el nou president
Encara amb incerteses, el calendari electoral ja està en marxa. El termini de recollida d'avals va acabar divendres passat i aquest dimarts s'anunciaran les candidatures provisionals, que es ratificaran dissabte. Llavors començarà una campanya electoral que anirà del 29 de març al 13 d'abril i amb unes normes molt concretes amb la voluntat que tothom compti amb les mateixes armes. Els candidats només podran participar en actes electorals que organitzi l'ANC i no podran concedir entrevistes a mitjans de comunicació ni tenir-hi cap mena de presència. Si s'incompleix alguna norma, la junta electoral de l'entitat es reserva el dret a excloure el candidat de les eleccions.
Un cop finalitzi la campanya, les votacions es faran en quatre dies, del 14 d'abril al 18 d'abril fins a les 14 hores. Tancades les urnes, es farà l'escrutini i els resultats s'haurien de conèixer el mateix dia. Però seran provisionals, perquè, com en tot procés electoral, hi haurà un període de reclamacions. En tot cas, les dates han volgut que els resultats definitius es coneguin el 23 d'abril, diada de Sant Jordi. Dos dies després, el 25 d'abril, es constituirà el nou secretariat nacional, que elegirà el nou president i altres càrrecs orgànics com el vicepresident, el tresorer o el secretari.
