Primeres detalls sobre les eleccions a l'Assemblea Nacional Catalana (ANC). Lluís Llach repeteix candidatura al secretariat nacional de l'entitat, tal com ja explicava Nació aquest cap de setmana, i la única incògnita es si aspirarà a ser-ne altre cop president. La llista provisional de noms, publicada aquest dimarts, i a la qual ha accedit aquest diari, manté una línia continuista, sense noms destacables del sector crític. A banda del nom de l'actual president, també hi destaca el de Pere Pugès, un dels fundadors de l'ANC, però que tampoc ha confirmat encara si aspirarà a la presidència. Entre els noms també hi ha Joan Matamala i Antoni Soy.
De fet, els estatuts de l'ANC diuen que cap candidat pot posicionar-se clarament per a cap càrrec fins que s'hagin dut a terme les eleccions. Cal recordar que els socis de l'entitat elegeixen els secretaris nacionals per al pròxim mandat i que, posteriorment, els escollits trien qui ha de ser el president. Sol ser un dels noms més votats al secretariat nacional, tot i que no té perquè ser el que hagi quedat en primera posició. Un cop es ratifiquin les candidatures, el procés electoral arrancarà aquest mateix cap de setmana i les votacions es duran a terme entre el 14 i el 18 d'abril. Amb tot, la tria definitiva de president i la resta de càrrecs es farà prop de Sant Jordi.
Unes eleccions descafeïnades
Les eleccions a l'ANC sempre han tingut sempre un perfil molt mediàtic, però aquest any estan passant pràcticament desapercebudes. El procés electoral està en marxa des de fa setmanes i cap candidat s'ha proposat de manera pública. A ningú se li escapa que el context a l'entitat no és el millor. L'independentisme ha perdut poder polític i això també s'ha notat al carrer, amb manifestacions de la Diada que han anat progressivament a la baixa des de la pandèmia. Internament, ara es respira un escenari de tranquil·litat, però cal no oblidar que el mandat ha estat protagonitzat per discrepàncies, amb la proposta de llista cívica al centre, i la marxa de bona part dels crítics.
La realitat és que avui dia no hi ha candidats públics per presidir l'entitat. Pere Pugès, un dels fundadors de l'ANC, havia sonat per fer el pas, però ell mateix ho desmenteix a Nació i diu que no va més enllà de concórrer al secretariat. Cal recordar que els socis voten un secretariat nacional i que els escollits elegeixen el president. Llach es presentarà al secretariat nacional, però no ha aclarit si aspirarà a la presidència. "Ell té moltes ganes de treballar i segur que estarà al pinyol del comandament", diuen des del seu entorn. Llach va anunciar fa dos anys en una entrevista que es presentava a les eleccions, però aquest cop ha optat per la discreció.
Línia continuista i sense sector crític
El que constaten diferents veus és que la línia de la pròxima direcció del partit serà continuista. Això vol dir que bona part de l'actual secretariat nacional es proposarà a la reelecció i que també s'aposta per reincorporar la vella guàrdia. Pugès, malgrat que no vol aclarir el seu paper, sí que es va activar per mobilitzar antics secretaris nacionals. El mateix Pugès, segons una font consultada, va ser un dels impulsors de la reforma dels estatuts on es permetia que un secretari nacional pogués tornar a ser-ho si deixava passar un període de quatre anys respecte de l'últim mandat. Fonts de l'actual secretariat constaten la intenció de "recuperar persones valuoses" i que tenen "mili i motxilla".
Qui segur que no participarà en el procés electoral són els crítics que van abandonar el secretariat general per discrepàncies amb Llach i les seves reformes estatutàries. Alguns d'ells ni se n'havien assabentat, que hi havia comicis convocats, i altres fins i tot han deixat de ser socis de l'entitat. Cal recordar que, l'estiu passat, una vintena de secretaris nacionals van abandonar l'òrgan de direcció lamentant que l'entitat havia quedat "absorbida per l'establishment polític". Dos dimissionaris destacats eren Josep Costa, exvicepresident del Parlament; o Josep Punga, qui va competir la presidència de l'ANC amb Llach i ara impulsa Dempeus per intentar vehicular la idea de la llista cívica cap a un nou partit independentista.
Sant Jordi portarà el nou president
El calendari electoral ja està en marxa. Aquest dissabte comença una campanya electoral que anirà del 29 de març al 13 d'abril i amb unes normes molt concretes amb la voluntat que tothom compti amb les mateixes armes. Els candidats només podran participar en actes electorals que organitzi l'ANC i no podran concedir entrevistes a mitjans de comunicació ni tenir-hi cap mena de presència. Si s'incompleix alguna norma, la junta electoral de l'entitat es reserva el dret a excloure el candidat de les eleccions.
Un cop finalitzi la campanya, les votacions es faran en quatre dies, del 14 d'abril al 18 d'abril fins a les 14 hores. Tancades les urnes, es farà l'escrutini i els resultats s'haurien de conèixer el mateix dia. Però seran provisionals, perquè, com en tot procés electoral, hi haurà un període de reclamacions. En tot cas, les dates han volgut que els resultats definitius es coneguin el 23 d'abril, diada de Sant Jordi. Dos dies després, el 25 d'abril, es constituirà el nou secretariat nacional, que elegirà el nou president i altres càrrecs orgànics com el vicepresident, el tresorer o el secretari.
